Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

De qué lo monde a besonh?

Jacques Salomé
Jacques Salomé
Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Putaranha, dempuèi qu’escrivi dens lo Jornalet, es lo purmèr còp qu’es tan mauaisit de plenhar una huelha, los dits son pas jamès estats tan pesucs qu’aquesta setmana.
 
Avèvi causit dejà dimarç un aute subjècte, mes me sembla pas possible de passar a costat de çò d’enòrme que s’es debanat. Per contra, es dejà lo dusau tèxte qu’escrivi, èi boishat un purmèr qu’èra dejà fòrça long.
 
Tot es estat dit. Cadun a balhat son sentit. Cadun a balhat sa morala segon çò que pensa. Aquò me bremba que, tot escàs après l’11 de seteme de 2001, la Setmana atribuissèva las hèitas a “la non compreneson deus Estats Units de las autas culturas” mentre qu’un congressman ultrareaccionari american explicava qu’èra lo “castig de Diu end’America pr’amor de sa permissivitat de cap a l’omosexualitat.” Cadun vei çò que vòu e cadun se ditz qu’a forçadament rason.
 
Es per aquò que balhar son vejaire es mauaisit. I a tantas causas de pensar e de díser, tantes angles de vista possibles, qu’èi ensajat d’arribar dirèctament a çò d’essenciau ende jo, e que sia pro brac.
 
Vaquí ma soscadissa, una au demiei de totis los ensenhaments que podèm tirar d’una tala situacion:
 
Los dròlles que creishen dens l’Estat francés an d’anar a l’escòla dètz annadas, entre 6 e 16 ans. Es lo cas deus tres terroristas deus quaus parlam. Aquò vòu díser que l’Educacion Nacionau los a agut “a disposicion”, se podi díser, dètz annadas, sens de poder les ensenhar concèptes que deverén totun estar basics e essenciaus:
 
Que la vida umana es sacrada.
 
Que’s pòt comunicar sens violéncia.
 
Solide, l’escac es fòrça relatiu pr’amor que se tracta pas que de 3 personas de milions que son passadas per l’escòla francesa. La fauta es pas tampauc la deus ensenhaires que trabalhan dejà dens condicions fòrça mauaisidas e qu’ensajan de hèr çò que podon, mes meslèu deus programas elaborats en ministèri.
 
Per çò qu’es de la dusau idèa, aquò que s’aplica tanben a l’escòla era medish, que les demanda de causir entre çò que son, lor ADN istorica, culturala, religiosa, familiala e çò que deverén estar, au lòc de cercar ponts entre los dus pòles culturaus, per exemple Napoleon qu’a bastit l’Estat francés tau que lo coneishèm (e dambe lo quau daubuns se gargarizan) e qu’èra un admirator de la religion musulmana. Voltaire tanben n’avèva parlat en positiu, après l’aver criticat, solide, mes au mens i avoc un dialògue.
 
L’escòla es devenguda un centre de seleccion sociala per las matematicas e a doblidat drin sa mission purmèra qu’èra de formar umans a la vida comuna. Saber comunicar, saber purmèr escotar l’aute e comprénguer çò qu’es possible de bastir amassa, es una facultat que nos cau utilizar cada jorn a l’endehens d’una còla de trabalh, d’una associacion, d’una familha, d’un grop uman quin que sia. 1% de la populacion utiliza las matematicas cada jorn (benlèu mens, èi pas estatisticas).
 
L’ensenhament de la comunicacion, non violenta (C.N.V.) o pas, concernís e pòt estar fòrtament utila a totis, escolans, liceans, ensenhaires, policièrs, dessenhaires umoristics e l’ensems de la societat francesa de la quala una bona part s’escón darrèr principis que pensan indiscutables e eternaus en tot barrar la pòrta a l’evolucion o a situacions navèras.
 
Lo psicològue provençau Jacques Salomé (véser imatge) a publicat a l’entorn de ueitanta obratges sus la comunicacion dens la familha, dens lo coble, a l’escòla, au trabalh, e a creat lo metòde E.S.P.E.R.E. (Energia especifica end’una ecologia relacionala essenciala).
 
A perpausat sos servicis a l’Educacion Nacionala francesa end’apitar programas escolars d’ensenhament basats sus la comunicacion tala que la concep. En de balas…
 
Solide aquò es pas la solucion miracle au problèma deu terrorisme, l’atz comprés, mes totun, podèm pensar qu’am perdut tres còps dètz annadas de possibilitat de milhorar lo monde.
 
Am perdut fòrça temps, mes cau començar lèu lèu …

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lachaud Dornazac
3.

Quand auram tots comprengut que nòstras pensadas e aquelas de la societat en generau son en fin de vista e que devan morir per laissar la plaça au noveu, auram tot comprengut.
Prenem los demaridatges. I a un avocat e un jutge que determina de faiçon materiala la séparacion. Ente i l'amor dins tot aquò?
De segur avem oblidat que sem pas solament una machina qu'a nonmas besonh d'esser nurida, lotgeada, vestida mas que l'esser uman a un ressenti, a de las emocions, catadas dempuei tròp de temps.

  • 0
  • 0
Pascau
2.

Mercés per aqueste article plan interessant!

Demandar d'ensenhar la comunicacion non-violenta a ua escòla hèita per un estat violent (guèrras, repression policiara, subvencions per la corrida, lo hitge gras, etc)....

Demandar d'ensenhar la comunicacion non-violenta a ua escòla qui practica la violéncia (pas solament entre mainats : que cau véder quin los adultes parlan aus mainats, e la violéncia fisica qu'i existeish tostemps - lheu mensh qu'abans- e qui ei casi tostemps carada)...

... que'm sembla ua hòrt bona idea!

Un miejan de mei de sortir deus nostes cèrcles viciós.

As adreças on se podem formar en tant que professors?

  • 0
  • 2
Christian FORMENT AGEN
1.

Avètz rason, cal començar lèu lèu ... a obrir los uèlhs suls camps de concentracion "à ciel ouvert", començar de reconéisser a lor "populacion" que de jure coma de facto es francesa ... o occitana o ..., començar de castigar aqueles que lor empacha d'èstre quicòm mai que nòstres presonièrs, aqueles,los explotadors, que s'engraisson e designan a la vindicta populària los damnats de la tèrra.

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article