Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Norbert Glanzberg e l’azard astruc

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
En seguida de la cronica de la setmana passada sus las originas divèrsas deus qu’an hèit la Cançon Francesa, vaquí una braca biografia d’un compausitor deu quau lo nom es pas forçadament conegut de totis, mes qu’a deishat una òbra musicala de las impressionantas.
 
Norbert Glanzberg èra nascut en Polonha en 1910, dens la region de Lwów, lavetz dens l’empèri d’Austria-Hongria. La familha migrèc en Bavièra quan avèva pas qu’un an. Après estudis de musicas au conservatòri de Würtzburg, vasoc cap de còr e assistent deu cap d’orquèstra d’Aquisgran (Aachen).
 
A pas que vint ans quan comença de compausar una musica de film ende Billy Wilder, puèi una auta ende Max Ophüls. Mes l’arribada deus nazis au poder l’obliga de se n’anar a París. Plan lèu i trabalha coma musician e compausitor.
 
En 1939, es la guèrra e se tròba incorporat dens l’armada polonesa en Anglatèrra. En 1940 es demobilizat e se’n va en Occitània (Zone libre) on encontra lo productor Félix Marouani que l’emplega coma musicaire dens las viradas de Tino Rossi e d’Edith Piaf.
 
En 1942 es denonciat e empresoat pendent siès meses. Escapat, es esconut dinc a la fin de la guèrra per dus occitans: Georges Auric e lo tolosenc René Laporte a Antíbol.
 
Un còp la guèrra acabada, Glanzberg se’n torna a París e signa unas cançons que van marcar la Cançon Francesa: Padam padam end’Edith Piaf e Les Grands Boulevards end’Yves Montand. Ren qu’aquò. Lavetz las perpausicions caden a chorròts, Glanzberg encadena cançons e musicas de film.
 
Es pr’aquò que’n 1958, vaquí que trabalha sus dus projèctes: una comanda ende Jacques Tati qu’aprestís son òbra venenta e, a l’encòp, una rumba end’Yves Montand, qu’aquò’s la mòda de la musica sudamericana.
 
Jacques Tati le demandèc d’escríver un tèma que brembaré un vira-vira de cabalons de husta end’una scèna de Mon oncle. Un còp las musicas compausadas, Glanzberg entra en estudio dambe musicaires end’enregistrar las duas melodias. Puèi, de ser, bota tot aquò dens un paqueton e manda per la pòsta la musica de manètge a Tati e la rumba a Jean Constantin, encargat de n’escríver lo tèxte.
 
Es ací que l’azard veng se trufar deu monde. Tròp de trabalh, lassèra?: uns dias mès tard, recep una letra de Constantin que’u ditz qu’es estonat de çò que la musica sia pas brica una rumba, mes que bremba meslèu un vira-vira de cabalons de husta. A dejà escrit lo tèxte, que comença per: “Me hès virar lo cap, mon manètge a jo, ès tu …”.
 
Glanzberg compreng que s’es enganat de destinataris, mes tròp tard, lo hat s’es encaminat. Yves Montand e Edith Piaf an dejà escotada la cançon e les agrada. An decidit de la botar a lor repertòri.
 
Es atau que vasoc un deus succès mès grans de las annadas 1950, Mon manège à moi. Aquesta cançon tornèc trobar una dusau vida dambe l’Etienne Daho que la cantèc dens las annadas 90, dambe la medisha escaduda. De notar tanben la represa en anglés A Carousel for Two deu jazzman brasilian Ivan Lins.
 
Deu son costat, Tati trobèc meslèu originau la melodia e la botèc dens lo film. Aquò l’empachèc pas d’obténguer l’Oscar deu mès bon film en lenga estrangèra a Hollywood en 1959.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Eric 971
1.

Lo monde de la musica s'amerita a de bon d'estar conegut. Nos poirés parlar de l'autor de la cançon "Le petit bal perdu" interpretada per Bourvil ? Mercés hòrt.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article