Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Com se fargan malauts

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
La sciéncia es fòrça benefica, sos progrèsses son espectaculars e la vita deu monde se’n tròba plan milhorada. Lo temps de vita s’es esperlongat (justament pas ongan, mes generalament) gràcia aus plan·hèits de la medecina. D’aquò, ne podèm estar segurs.
 
Totun, dus problèmas venguen esblasir aqueth imatge rassegurant.
 
Lo purmèr es que cadun sus Tèrra a pas accès a la santat dambe la medisha facilitat. Aquò s’ameritaré un article a despart, mes es pas uei la tòca d’aqueste tèxte. De mès, es pas sonque ligat a la medecina era medish.
 
Lo dusau es que la fabricacion de potingas s’es pauc a pauc concentrada dens las mans de grops farmaceutics poderoses que son societats miadas per la recèrca de ganhs financièrs. Aquò s’aveng pas totjorn dambe la mission de santat publica e pòt quitament a còps causar conflictes d’interés.
 
Los dus problèmas son naturalament ligats. Çò que’ns pertòca, es de saber se la mission de’ns guardar a jòc es corrèctament assegurada, o se l’interés pecuniari es mès hòrt.
 
Cau purmèr saber que lo budgècte deus grops farmaceutics per çò qu’es de la recèrca medicala, es tres còps mendre que non pas lo deu marcatatge. La nocion de malaut e de practica se mesclan.
 
Dens la medecina tradicionala chinese que’s practicava dens los vilatges, lo mètge èra pagat peus estatjants en bona santat. Lo que s’amalautissava deishava de balhar sòus au medecin. La resulta? Lo mètge avèva gran interés a çò que sos pacients estossen sanitoses.
 
Dens lo cas deus fabricants de remèdi occidentaus, atz plan comprés que l’interés es inversat. Solide, los laboratòris an produsit e produsissen medicaments qu’ajudan e que sauvan lo monde, mes nos podèm demandar se la recèrca de ressorças navèras les an pas jamès temptat d’exercir una influéncia sus decididors? E com?
 
Vaquí un exemple: lo de l’ipertension.
 
Dens las annadas 1960, la chifra de 160 mm de mercuri (parli de la tension sistolica, la hauta) èra considerada com lo limit de la normalitat. Se pensava tanben que la chifra de las detzenas èra lo de l’edat de la persona (170 a 70 ans, 180 a 80 ans, … etc).
 
En 1999, l’organizacion Mondiala de la Santat e l’International Society of Hypertension an baishat lo lindau a 140. Milions de personas son lavetz vengudas malautas d’ipertension. Quan òm sap que los remèdis contra aquò se preng haut o baish a vita, podètz comprénguer lo benefici ende los potingaires.
 
En 2003, las valors compresas entre 120 e 140 estón qualificadas de “pre-ipertension”. En 30 ans, lo mercat de la potinga “antiipertensor” a creishut de 1.000 %. S’ajustatz la baisha deus taus deu diabèti e deu colesteròu, obtengueratz un benefici deus beròis endeus laboratòris.
 
Solide, cau pas càder dens la paranòia e créser que los fabricants de remèdi “inventan” los malauts. I a fòrça monde que pastissen d’ipertension a de bon e que son ajudats peus medicaments. De mès, l’ipertension es una malautia qu’es pas de negligir pr’amor de sos dangèrs, cardiacs notadament.
 
Mes totun, com un article deu British Medical Journal de julhet de 2008 que’s demandava se la “preosteoporosi” èra o pas una malautia vertadièra, cau estar vigilant e començar, per exemple, per cas de diagnostic d’ipertension, en cambiar sas costumas marridas (tobac, alcoòl, abús de sau, de carn rotja, manca d’exercici fisic) abans de passar a la medicacion.
 
 
 

Sorças: “La fabrique de malades”, Dr Sauveur Boukris, ed. Cherche Midi.
 
 
 
 
 
 
 
 
 



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

jan peire lu rapieton rason sur cerveu
9.

Les origines

L'acupucture remonte au IIème siècle avant JC. En 1822, elle sera interdite par l'Empereur de Chine, comme obstacle au progrès de la médecine.
Connue en Europe depuis le XIIème siècle, elle n'y sera introduite comme méthode thérapeutique qu'au début du XIXème siècle par le Dr Louis Berlioz, père du célèbre symphoniste. Celui-ci la pratique et la fait connaître à partir d'ouvrages édités au XVIIIème siècle.
Elle retombera dans l'oubli jusqu'à la détente entre la Chine et l'Occident dans les années soixante-dix.

La redécouverte

Après la Révolution culturelle les relations de la Chine populaire avec l'étranger s'améliorent brusquement. En 1971, elle est admise aux Nations Unies à la place de la République de Chine (Taiwan). En 1972, le président des Etats-Unis, Richard Nixon, y fait une visite officielle. La propagande bat son plein. Le régime doit être présenté sous son meilleur jour. Dans le domaine de la santé, le président des U.S.A, assiste à une démonstration d'anesthésie sous acupuncture. Les journalistes qui suivent le voyage présidentiel, se font largement l'écho des miracles de cette "science millénaire". En fait, on saura plus tard, par deux médecins de Shanghai, que les patients avaient été judicieusement sélectionnés et qu'ils avaient subi une prémédication par un anesthésique chimique. Qu'importe ! L'enthousiasme pour cette médecine exotique gagne le monde, car elle correspond bien aux aspirations orientalistes de bon nombre d'intellectuels de l'époque.

Pendant les années qui suivront, des témoignages, tous plus convaincants les uns que les autres, seront livrés au public.

A cette époque on pouvait, par exemple, lire dans un grand journal féminin, le récit par une jeune mère, de sa récente césarienne sous "anesthésie acupuncturale". Avec un peu d'attention, on apprenait que la patiente était la compagne de l'acupuncteur, dont le nom et l'adresse étaient clairement indiqués. Il ne manquait que le numéro de téléphone et les horaires de consultations. Témoignage plus intéressé qu'intéressant !

Aujourd'hui en Chine l'acupuncture est beaucoup moins utilisée qu'on ne le pense et les grands "pontes" de la médecine traditionnelle, lorsqu'ils sont malades, vont se faire soigner dans les hôpitaux occidentaux.

tirat de :
http://www.pseudo-medecines.org/page-acupuncture-3615710.html

  • 2
  • 1
Joan-Marc LECLERCQ
8.

#5 As rason e pas rason a l'encòp.
Aurí devut escríver "hargar", solide, mes jamès "forjar", qu'es una fòrma complètament desconeguda a l'oèst de Tolosa.
Après, utilizar lo mot "hargar" ende "fabricar" es un imatge, coma cada lenga n'a, vesi pas çò qu'es marrit. L'occitan tanben, coma cada lenga deu monde, seguís una evolucion segon las mòdas, los influéncias de totas o las condicions d'escambi. Lo Jornalet, coma mèdia panoccitan, hè evoluar la lenga mès lèu que non pas durant sègles precedents.

  • 1
  • 0
Fiu
7.

#5 fargar/farjar e pas "forjar" se pot trobar dins mantunes dialectes e tanben amb un sens segond.
"Fargar d'oposicions" me sembla possible. "Com se fargan malauts", sabi pas, benleu.

  • 0
  • 0
Fiu
6.

#5 fargar/farjar e pas "forjar" se pot trobar dins mantunes dialectes e tanben amb un sens segond.
"Fargar d'oposicions" me sembla possible. "Com se fargan malauts", sabi pas, benleu.

  • 0
  • 0
SEMPERVIRENS
5.

parlarai de la malautiá o puslèu de l'epidemia qua carreja lo mot fargar e que dempuè40 ans envaïsse tot lo domeni d'oc deis Aups ai Pirenèus; inventat per lo nimesenc Robèrt Lafont de dialècte provençau onte disèm forjar -coma en català e jamai fargar, s'es espàndit coma la pecòla, simplificant la lenga, prenent sovent la plaça de far(faire) e aqui de fabricar; doncas com se fabrican malauts, un espitau es pas una forja, capon de pasdièune

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article