Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Autisme, vaccinacion e “Scheinkorrelazion”

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
S’i a un subjècte de polemica que torna sovent, es lo de l’autisme e de la vaccinacion. End’explicar bracament, daubuns pensan que la vaccinacion deus nenets es l’encausa d’autisme. Es un debat que vira gaireben tostemps a la pelejada, quitament se caleré gardar lo cap hred quan s’agís de santat publica, e especialament de la deus dròlles.
 
Com de costuma, fòrça monde son campats sus lor opinion e hèn pas ren que de’s trufar de l’avís deus autes. Escambian pas idèas, escotan pas, … benlèu que son autistas sen ac saber. Aquò deus dus “costats”.
 
Lo debat estoc recentament relançat per una comunicacion deu siti Natral News.com. Los redactors d’aqueste siti hascón remercar que:
 
En 1983 se balhavan aus nenets estatsunidencs 10 vaccins, e lavetz lo taus de dròlles pertocats per l’autisme èra de 1 de 10.000.
 
En 2008, lo nombre de vacccins éra passat a 36 e lo taus avèva pujat a 1 de 150.
 
En 2013, 46 vaccins peus dròlles e un taus de 1 de 88.
 
A la legida d’aquestes chifras, sembla plan evident que la vaccinacion pòt estar considerada coma una encausa de l’espandida de l’autisme. Lo dobte sembla doncas pas mès estar permetut.
 
Solide, lo debat s’ahuequèc, sustot suus hialats sociaus. Los partidaris de la vaccinacion hascón remercar que la diagnosticacion de l’autisme avèva progressat, e que los metòdes de deteccion s’èran hòrtament milhoradas entre las annadas 80 e l’ora d’ara. Es pas faus.
 
S’agissèva doncas d’una Scheinkorrelation en alemand, o relació espúria en català, diserem meslèu en occitan “pseudocausalitat”. L’exemple mès conegut n’es la relacion deu nombre de naishenças dens una region e lo nombre de nisèrs de cigonhas. Se pòt verificar per çò qu’es deu nombre, mes la relacion es una interpretacion. Se soscam una mica, trobaram solide un hum de Scheinkorrelationen a l’entorn.
 
End’un ahuecat de l’argumentacion e deu debat com jo, me sembla totun pas complètament satisfasent. Me soi pausat la question:
 
Se una relacion d’encausa a efèit es pas provada pr’amor d’un exemple defalhent, aquò es la pròva que la relacion es faussa? Vesèm.
 
Vòli díser aquí que suu debat de las vaccinacions, soi e l’escota de tot e me soi pas encara hèit una opinion vertadèra. Solide es pas aisit de demorar neutre, e mon inclinacion a’s mauhidar deus grans grops economics com los farmaceutics per çò qu’es de lor ròtle dens la societat auré tendéncia a’m botar deu costat deus antivaccins, mes resisti com pòdi. De mès, soi entornejat d’antivaccins dens la familha, la resisténcia es encara mès mauaisida. Mes m’i escadi.
 
Lo tabat causa lo càncer deus paumons, ac sabèm adara d’un biaish scientific. Mes se quauqu’un vos explica que lo nombre de centres medicaus anticàncers es proporcionau dens las vilas au nombre de botigas que venen cigaretas, es evident qu’aquò es una pseudocausalitat pr’amor que los dus son eths, proporcionaus au nombre d’estatjants e qu’aquò pròva pas ren. Vòu díser que la cigareta es pas cancerigèna? E ben non pas.
 
Conclusion: una Scheinkorrelation pòt escóner una realitat, se cau mauhisar dus còps.
 
Après, se soi sensible aus arguments provaccins que dison que las malautias mès grèvas estón eradicadas en Euròpa gràcias aus vaccins e que los que hèn pas vaccinar los dròlles ac podon pr’amor que son pas qu’una minoritat, i a totun quicòm que’m tarabusta.
 
I a vaccins obligatòris dens l’Estat francés que son pas dens d’autes paises (Polonha per exemple, ac sabi plan), e dens aquestes paises, la malautia evitada peu vaccin es pas brica presenta.
 
Lo debat es pas barrat …
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gaby Balloux
3.

Avèvi un pròf qu'illustrèva aquò per la talha deus vestits de banh que deminguèva dens lo medís temps que la temperatura de l'atmosfèra aumentèva !

  • 2
  • 0
JP la rapieta racionaliste
2.

#1

Quante atz un mau de testa :

podetz far 'n'aiga chauda de fulhas trobadas dins 'na betolada e sabe quela planta que i a l'acida que garit lu mau mas sens far 'tenci' a la concentraci' (e mancar venir 'vugle per eisemple)

o b'etot

prener 'na potinga, que l'acida es realisat artificialadament mas que la dosa es maitresada.

  • 10
  • 0
Lachaud Pierre
1.

Escotar los autres?
Quantben de médecins qu'eran contre la vaccinacion son tombats sus la sanccion dau conselh de la medecina de l'Ordi e an perdegut l'autorisacion de praticar? Eran daus "charlatan-tan-tan" mas los médecins de l'òrdi son pas daus "charles a Tonton"? Pas d'ilusion a se far, l'argent acheta los médecins, los medias e los avocats. L'òm crei l'associacion qu'autorisa la vente daus medicaments neutra mas los médecins qu'i participan son tots triats per los laboratoris.
Si aquò es pas fasciste me damanda que quò es.
Fasetz vos vaccinar, empucinat e autras conarias e seretz pus un esser uman mas un moton sens capacitat de pensar per vos-mesme.
La medecina materialista a totjorn niar lo costat psicologic veire espirituau de la malaudia mas aquò tòrna pus redde que la vitessa de la lutz.
Escotatz qui voletz mas los arguments son sus internet e m'amusaretz pas a en dire mai.

  • 1
  • 8

Escriu un comentari sus aqueste article