Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Religion III

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
La tresau part d’aquesta soscadissa sus la religion se clina sus l’apartenéncia o lo sentit d’apartenéncia a una comunautat inscriuda dens son istòria, dambe son passat e son bilanç.
 
Es, ac cau díser, ende jo l’aspècte màger que’m teng estremat de tot movement religiós, quitament s’aquò pertòca sens que las religions, mes concernís tanben la politica e la filosofia. En uns mots: com se sentir catolic a maugrat de l’Inquisicion e deu lenhèr de Montsegur? Com se sentir comunista a maugrat deu Golag? Com se sentir republican a maugrat deu chaple vendean e de la colonizacion? Com se sentir occitanista a maugrat … deu nom navèth de la region?
 
Mès seriosament, èi plan comprés que, quan s’agís de l’esperit uman, tot es possible. Coma es possible qu’i aja encara monde que sostenguen l’accion deu marescau Pétain, de Robespierre (i a una carrèra que pòrta son nom a Tornahuèlha) e un istorian que milita per un “nacionau-socialisme sens los camps”.
 
Per çò deus crestians que coneishi, efectivament, la frasa que’us gavida es “Diu es Amor” e es mauaisit de’us trobar una marrida intencion. Legissi regularament lo bulletin parroquiau de mon canton e èi pas legit que bonas presas de pausicion, d’encontres d’amistat dambe musulmans a un sosteng hòrt de cap aus refugiats. Com lor arcastar qué que sia dambe aquò?
 
Vesi que los “eretèrs” d’una tradicion contestabla e contestada an dus biaishes de’s posicionar:
 
1/ Tròban desencusas à çò qu’estoc hèit: èra l’epòca, la situacion èra diferenta, podèm pas jutjar dambe los uelhs de uei …
 
2/ Reconeishen los hèits, los condemnan, disen que la leçon es estada presa, mes que l’essenciau de lor filosofia es bona.
 
A còps, las duas posicions se podon mesclar.
 
Deu mon costat, tròbi pas dens mon engatjament de cap a l’occitanisme, l’esperantisme, l’internacionalisme, lo pacifisme, l’eperotisme (véser mon artícou “Religion”), l’antiracisme, lo femenisme, lo respècte de la vita animala, la democracia dirècta, lo rock’n’roll e los Monthy Python, de qué s’envergonhar pr’amor d’un passat pesuc.
 
Soi doncas tranquille d’aqueste costat (ooof!), mes sabi pas s’es per astre o per hasti de las teorias qu’implican una coercicion d’un uman sus un aute éster vivent. A vosautes de véser.
 
D’un punt de vista religiós, dempuèi bèra pausa ara vesèm l’espandiment d’un biaish de créser independent de cada dògma e d’une recèrca d’espiritualitat personala en dehòra de tot camin mercat per avança. Es lo cas de ma sòr que, dens son vilatge deu Coserans va a la missa quan pòt o quan vòu, un còp a la glèisa catolica, un còp a la glèsia protestanta, puèi dens un ashram hindoïsta quan n’a la possibilitat e l’enveja.
 
Parlavi recentament dambe amics crestians sus “com es possible uei lo dia de s’engatjar en çò deus Dominicans quan coneishèm lo passat trebós de la congregacion”. Me responón que cada ordi religiós a son especifitat e que son fòrça diferents los uns deus autes. An pas brica la medisha finalitat e lo monde que’us rejunhen an capacitats e tòcas qu’an pas ren de véser dambe los d’un auta ordi. Es tan diferent que non pas los Companhs deu Déver, Saint-Cyr o l’INSA o l’ENA, e lors missions son sia filosoficas, sia fòrça practicas.
 
En aqueste cas, la mira deu sòci passa abans l’istòria de la congregacion, istòria sens de dobte assumida.
 
Demòra pas a l’eretèr d’un engatjament au passat discutible que de contunhar son camin ambrec, en tot se déver justificar a còps e de guardar lo cap hred ende poder hèr la diferéncia entre çò qu’es de regetar e çò de conservar ende pas tornar hèr las errors deu passat.
 
De seguir …
 




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Escriu un comentari sus aqueste article