Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Las chifras vertadièras deu purmèr torn

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Et haut, lo diumenge suu pic de ueit oras deu vrèspe, lo finestron nos anoncia qui seràn los dus candidats que prengueràn part au dusau torn de las eleccions presidencialas.
 
Enfin, quan disi “nos”, vòli parlar deus qu’an pas internèt, o que coneishen pas degun qui a internèt o que vòlon guardar lo suspens coma lo de conéisher pas lo sèxe deu nenet abans que nascosse. Peu dusau torn, vos conselhi lo siti de La Libre Belgique qu’es plan fotut.
 
Calerà a las redaccions de las cadenas de television soscar a una presentacion navèra, pr’amor que lo torn deus QG deus candidats muisha plan que totis son assabentat abans ueit oras. Los partidaris de François Fillon hasèvan una cara trista com un gahús mentre los de Macron segotissèvan los drapèths. 
 
Se la Libre Belgique anonciava una abstencion recòrd: 30%, en realitat serà de 22,7%, es una progression per rapòrt a las autas eleccions (16,2% en 2007 e 20,5 en 2012). France 2, lo ser de las resultas, a causit de’n parlar pas (!). De costuma, aquò s’anóncia un pauc abans ueit oras.
 
Puèi vengoc lo moment de muishar las caras d’Emmanuel Macron e de “Marine” Le Pen, e enfin las chifras. E sabètz que los jornalistas son los mès grans faussaris de chifras. Te pòdon muishar un “grafic” on l’èish de las ordonadas comença pas a zèro. Atau una linha pòt semblar pujar hòrt quan hè pas que progressar de 0,2%. Per çò qu’es de las presidencialas, mès de rigor s’impausa totun.
 
Nos desvelan las chifras en percentatge de la votzes que son estadas balhadas a cada candidat. Cau saber que son chifras en percentatge de “sufratges exprimits”, es important. Atau presentat, marca milhor.
 
De qué vòus díser “deus sufratges exprimits”? Significa que los non-inscrits, los abstencionistas e los bulletins blancs o nuls son pas comprés. De qué representan?
 
Dens l’Estat francés, los non-inscrits son haut o baish entre 10% e 13,3% deu còs electorau. Per de rasons de carcul simplas, prengueram 12%. Cau saber que, aus Estats Units, los non-inscrits son comptats dens los resultats de l’abstencion, çò qu’es fin finala mès aunèste. S’inscríver es liure, aisit e a gràtis, ac pas hèr es doncas un volontat clara.
 
Diumenge l’abstencion estoc doncas de 23%. Dambe los 12% de non-inscrits, aquò nos hè un percentatge de 67,76 % de monde que son anats au burèu de vòte.
 
Per çò qu’es deus bulletins blancs o nuls (son desseparats dempuèi 2014), la chifra estoc pas tampauc balhada. A las darrèras eleccions, la chifra èra de 1,92%, lo còp d’abans, 1,44%. Prengueram doncas 1,5%. I avoc doncas uns 66,74% deu monde que vengón au burèu de vòte s’exprimir. Per facilitat, prengueram 67%.
 
Vaquí doncas las chifras vertadièras de cada candidat, de saber quantas personas qu’ac poderén se son desplaçadas ende botar un bulletin dens l’urne:
 
— Emmanuel Macron: 16 %
— “Marine” Le Pen: 14,3 %
— François Fillon: 13,3 %
— Jean-Luc Mélenchon: 13,1 %
— Benoît Hamon: 4,22 %
— Nicolas Dupont-Aignan: 3,1 %
— Jean Lassalle: 0,8 %
— Philippe Poutou: 0,7 %
— Asselineau: 0,6 %
— Nathalie Arthaud: 0,4 %
— Jacques Cheminade: 0,1 %
 
La morala de tot aquò? Van balhar los plens poders a quauqu’un deu quau lo programa interèssa pas que 16 % o 14 % de la populacion. Quan sabèm qu’i a d’autes biaishes de s’organizar (autogestion, tiratge au sòrt), aquò te hè biscar, totun.
 
 

 
abonar los amics de Jornalet





 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gèli Grande Lairac en Agenés
10.

Pel 7 de mai podètz prendre coneissènça de çò que preconisa lo Partit de la Nacion Occitana
http://lo.lugarn-pno.over-blog.org/2017/04/parti-de-la-nation-occitane-second-tour-de-l-election-presidentielle.html

  • 0
  • 0
Fabrici
9.

#6

Ça que la, fa paur de veire qu'entre 7% e 22 % dels que votèron per Melenchon, votaràn per Le Pen al torn segond ...

  • 2
  • 1
Joan-Marc Leclercq
8.

Acabi de legif que l'anstencion seré oficialament ara de 23,78. Carculs navèths ! Mes va pas cambiar gran causa totun.

  • 0
  • 0
Lo raiòu Cevenas
7.

#3 Diguem que vòstre tòc es dals pus entencionats. De segur, l'ortografia d'un article publicat dinc un jornau ne'n fai sa seriosetat, sa credibilitat (sus la forma).
Après, costumièr que sètz de Jornalet e de sos opinants, podètz ben compréner qu'excepcionalament los èssers emperfachs que sèm, opinants o comentaires, faguem d'errors de picatge. Se vos prutz l'enveja d'espepissar e de corregir los enternautas, e ben escrivètz dinc Jornalet ! Fasètz vòstras cronicas especializadas dinc las errors majas de picatge (d'inatencion) e d'ortografia (segon las dialèctes).
Mès francament, de còps que i a, atrape vòstras entervencions justas mès... pesudetonas.
Coralament

  • 4
  • 1
fabre
6.

Cò de plasent es que los insomeses son primièrs a Marselha , Montpelhièr, Tolosa ece e dins mantunas autras grandas vilas de l'Occitània tota . Occitània , qu'es venguda (o tornada) un pauc mai roja e l'esquèrra qu'a barrat la rota al FN qu'arrestèt de pujar ..... Veire la mapa publicada sul net . Sens comptar que mai de 500 000 electors son notats dos còps, mentre que de milierats an pas pogut votar vist que foguèron escafats de las tièras , o que la pòrta lor foguèt barrada a l'ora dicha ( Quebec) . . Aquò pudíis l'engana a plen nas. E que França es plan un fara de la democracia?????? Òsca a Mossur Neerland !

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article