Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Ahar Filoche: la dobla error deu Partit Socialista

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Petit abracat de l’ahar: lo 17 de noveme au ser, Gérard Filoche, sòci de l’ala esquèrra deu Partit Socialista, publica un tweet que bremba la vielha propaganda antisemita que liga los mitans jusius dambe los de la finança.
 
Lo 20 de noveme es estremat deu partit peu burèu nacionau a l’unanimitat.
 
Segon çò que digoc lo concernit, s’èra enganat. Avèva passada la jornada a escríver contra Macron e sas refòrmas deu còdi deu trabalh, èra fòrça enmalit contra eth, a vist passar aqueste imatge que’u pareishoc sustot anti-Macron. Vesoi pas de tira los drapèus americans e israelians ni tampauc que lo monde a l’endarrèr d’eth èran Patrick Drahi, Jacob Rothschild e Jacques Attali, que son totis tres jusius. Ajustèc una frasa venjadora sus Macron, en tot le qualificar de “lèd gus”.
 
Se botèc au lheit de tira e estoc desvelhat per son hilh que l’aperèc ende’u díser que son tweet venguèva deu siti Egalité et Réconciliation, qu’es un siti de dreta extrèma e que’u calèva milhor boishar, çò que hascoc còp sec. La preséncia deu messatge perdurèc en tot una 45 minutas.
 
Tròp tard, una polemica s’enseguiscoc, çò qu’es normau, qu’acabèc per la hòrabandida de Gérard Filoche. Aquí, pensi que lo partit hascoc duas pècas:
 
1/ Excludiscoc per antisemitisme quauqu’un qu’es lo contrari de l’antisemita:
 
Es normau qu’un partit refusa d’aver coma sòci una persona que’s muisha, per sas declaracions, antisemita o racista. Aquí dessús soi plan d’acòrdi. Mes justament, Filoche a un curriculum vitae que pròva plan que n’es pas. Cadun amassa los “malus” e los “bonus”, coma per l’assegurança de la veitura, e lo tipe avèva dejà acomolat un bon paqueton de “bonus”.
 
Joen militant, s’engatja dens lo movament trotzkista (brembam que Marx e Trotzki èran jusius), qu’es conegut com estant de fòrta inspiracion ashkenaza, aus costats de companhs de luta coma Pierre Franck, Henri Weber, Alain Krivine, Janette Habel, Daniel Bensaïd, Daniel Gluckstein.
 
En 1984, es cofondator de SOS-Racisme (!) dambe Julien Dray e Harlem Désir. Gérard Filoche a passat mès de temps a manifestar, hèr signar peticions e organizar accions contra lo racisme que los sòcis deu burèu nacionau deu partit socialista totis amassa.
 
2/ Balhoc aigua au molin deus antisemitas (es aquò que’m hè romegar):
 
L’exclusion de Filoche deu partit se hascoc dambe una procedura de las mès rapidas. Normalament, cau que la responsa sia proporcionada. Un tweet malerós? Cau ablatugar de tweets justicièrs l’autor dinc a que s’excuse, se que non pervéser una sancion mès hòrta se s’encapborrís e manteng sons acuses, çò qu’èra pas lo cas.
 
Los antisemitas se trufan plan ara de véser qu’aqueste ahar sembla les balhar rason. Lo purmèr secretari deu PS estoc durant longas annadas un représ de justícia mantuns còps condemnat per “abús de bens sociaus” e “recapte d’abús de hidança”, suspectat “d’obtencion fraudulenta de doctorat de tresau cicle” (Jean-Christophe Cambadélis), mes aquò compta pas davant uns subjèctes que son vists coma “sacrats”. Segon eths, atacatz l’Islam, e l’Amassada Nacionala sancèra vos sosteng de pè en bàter de las mans (Ahar Charli Hebdo - Tariq Ramadan), atacatz lo judaïsme, quitament per error, e la pèce es impardonabla, la sancion cad de tira. Cau que la coheréncia e l’equitat sian la règla d’aur de l’antiracisme.
 
Estar vigilant de cap au racisme es solide indispensable. Mes agir d’un biais extrèmista e innocent pòt jogar contra la causa que defenètz. Coma “la guèrra es un subjècte tròp seriós per estar confidat a militars”, benlèu que l’antiracisme es tròp seriós per estar confidat … au Partit Socialista.
 




abonar los amics de Jornalet
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Felip Martèl Montpelhier
10.

#9 pas faus, l'i a sempre agut de monde de gaucha per téner de proposes antisemitas. Un dels paires de la social-democracia alemanda d'avans 1900, Bebel, disia que l'antisemitisme es lo socialisme dels nècis (es eu que disia tanben qu'un poble que n'oprima un autre pot pas estre liure). Mas en generau los antismeitas de gauche passavan lèu a l'ultra-drecha, coma los que passan lor temps a parlar de la Nacion francesa -los chevènementistas per ex. Pas en a veire, me sembla, amb l'itinerari de Filoche, que s'es fach engarçar.

  • 6
  • 0
SAÏSSET Trausse
9.

Vos trufatz de nosaus ?Una partida de l' esquerra francesa a sempre estada antisemita .
En francès " Vous voyez bien M. d' Ormesson qu' il y a un lobby juif en France ! - Vous parlez comme ma grand-mère M.Mitterrand " aprèp la sortida dal trabalh sus Mitterrand a Vichy .
La frontiera entre " esquerristas " e fascistas s 'esvanesitz .

  • 0
  • 6
Joan-Marc Leclercq
8.

#3 Benlèu qu'estoi tròp brac sus l'expresssion "d'inspiracion ashkenaza". Coneishi fòrça plan, per mon istòria e tanben per asard, lo mitan esquerrista e jusiu. Los joens ashkenazes instruits se trobavan, dens la annadas 70, en gran nombre dens lo movement trotzkiste, lavetz que los sefaradas èran màgerment maoïstas. Susprenent, non pas ? E totun es vertat.

La cultura deus ajòus, l'origina etnica e la religion son sovent responsablas de l'inclinason politica. Espiatz on es enrasigat lo partit Radicau en çò nòste o lo nombre de protestants dens lo Partit socialista de las annadas 70-80. Cau saber qu'a la revolucion de 1917, lo purmèr politburèu (un plan polit burèu !) èra format d'un Rus, d'un Georgian e de tres Jusius, çò que muisha plan l'engatjament jusiu dens la dita revolucion. Un biais de pensar ashkenaze que gavidava aquestes actors politics eredat de lor cultura? Shens de dobte. Lavetz que la populacion jusiva representava uns 1% en Russia, au politburèu èran 60%.

Solide que's pòden trobar contra-exemples, mes anatz saber pr'amor en Romania jògan au rugbí e pas brica en Bulgaria o en Ongaria, que son a costat ...

  • 0
  • 0
Joan-Marc Leclercq
7.

#6 Soi plan d'acòrdi dambe aquesta analisi. Diserí quitament que lo brassau eth medish es un simbèu que vò associar lo poder deus sòus dambe lo poder totalitari deu nazisme, aquí pres coma quicòm de marrit, e doncas antinazi e antipoder-finanièr, e pas brica antisemita pres solet. Sabi pas s'es clar ...

  • 0
  • 0
Mefi ! 31
6.

Antisemitisme e antisionisme
Cal refusar l'amalgama entre las tres nocions vesinas, qu'es pas innocenta ideologicament.
De legir l'istorian israelian Shlomo Sand, " consí fosquet inventat le pòble joseu ? "
L'antisemitisme es condemnable a juste titre, coma ostilitat al grope de personas de religion josiva.
L'antisionisme denóncia la creacion e le compòrtament d'Israèl, dit estat josiu.
Israèl acorda la nacionalitat israeliana a tot josiu non-resident que la demanda, e es presumit sionista.

Les tres personas en fons d'image son clarament sionistas, e mai o mens ligats a la finància.
En rèire-fons es la bandièra d'Israèl e non pas l'estèlla de Dàvid emblèma de la religion josiva.
Macron sosten clarament la finància e mai o mens Israèl.
Dinc aquí, le montatge es antisionista e antifinància.
Le brassard nazi amb le dollar pòt s'interpretar coma antisemita.
Es una caricatura condemnabla en tant qu' amalgama judaisme e sionisme, e es antisemite, mès es pas evident a primièra vista.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article