CAPÇALERA: OPLO Licèu
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 5 de decembre

Joan-Marc Leclercq

Dimars, 20.3.2018 03h00

Fausses parlaments


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargament


Marca tostemps plan de començar per una citacion:

Es lo dever de cada ciutadan de conéisher plan las règles deu jòc
(JM Leclercq, 2018).

***
 
Quand èri pichonet, m’an ensenhat que, dens un Estat “democratic”, i avèva dus poders: lo poder legislatiu e lo poder executiu. Tot me semblava lavetz clar e plan fotut. Lo poder legislatiu votava las leis e lo poder executiu hasèva de tau biaish qu’estossen aplicadas. E ben, pas brica. O lavetz “aquò, èra abans”.
 
Un jorn me soi assabentat de çò que lo parlament europenc a pas l’iniciativa de las leis. E de qué hè lavetz? E ben los deputats, que son totun elegits peu pòble, an pas que la possibilitat de votar (o votar pas) çò que perpausan los comissaris que, eths, son pas elegits peu pòble mes causits per l’executiu de cada país.
 
Quitament s’avèvi pas una inclinacion de las fòrtas de cap a las institucions de l’Union europenca, estoc ende jo una mena de decepcion.
 
Me soi pensat: per astre las institucions de l’Estat francés son pas tan pauc democraticas, se que non serem polits. E ben, es lo cas.
 
Lo poder legislatiu votèsse las leis e lo poder executiu las executèsse, seré aquò un regime parlamentari. En vertat n’es pas.
 
Lo poder legislatiu, es à díser l’amassada dita nacionala, a lo dret de votar (o votar pas) çò que perpausa lo poder executiu. A tanben lo dret de perpausar leis mes, e vaquí lo detalh que cambia tot, lo dens lo quau lo Diable se bota: qui decidís de l’òrde deu jorn de l’amassada? Es l’executiu qu’ac decidís. E cric e crac, lo conte es acabat.
 
Aquò vòu díser que las leis perpausadas peus deputats qu’agradan pas à l’executiu demòran dens un gabinet per l’eternitat. Es lo cas, pensatz, end’un pialat de leis sus las lengas.
 
Doncas en resumit: los deputats son elegits peu pòble mes hèn pas que seguir çò que lo govèrn vòu.
 
Lo govèrn es nomejat peu Purmèr Ministre e lo president de la Republica. Lo Purmèr Ministre es nomejat peu president.
 
Es doncas lo president que possedís totis los poders de decision.
 
Lo president es elegit per vòte universau mes ende poder estar candidat, vos cau:
 
— fòrça moneda,
— aver la signatura d’elegits sòcis de partits que’us balhan la lora candidatura,
— lo sosteng de mèdias.
 
Doncas vaquí la question deu jorn: qui a vertadièrament lo poder en França?
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER2: OPLO liceu



Comentaris

23 de març 23.13h

Qual ten lo poder ? una classa sociala : la borgesiá ( nauta borgesiá e borgesiá ).


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de març 21.01h

França es una monarquia desguisada en democracia parlamentària.
Amb le macronisme, le móvement remplaça le partit politic, que le cap n'i es le DRH, que selecciona les candidats deputats. Le segond torn de la presidenciala fa una majoritat a partir d'una minoritat.
Le govèrn es una Cambra del commerci e de l'industria.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de març 09.55h

Coma d'en pertot dins aquel putassièr de monde: Los actionnaris, amb l'ajuda de lors afogats (media, politics,...).


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: OPLO liceu

Perfil

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq logo rss

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions