Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La dissonància cognitiva

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Vos volerí parlar d’un filmòt, que ja que sia un simple filmòt parodic, nos ditz fòrça causas sus nosautes medishes. De qué s’i tracta?
 
Es un extrèit d’emission umoristica brasiliana hèita de scenetas rodejadas en “camera esconuda” dambe rísers enregistrats. La podètz espiar aquí:
 

 
Se passa dens un supermercat a la seccion alimentacion. Las practicas se passejan en tot espiar los taulèrs que perpausan mangiscla. Sus l’un d’eths, un òme hè reclama per sa carnsalada que hè tastar au monde que passan. Au paréisher, es de bon gost, que lo monde ne comandan.
 
Davant deu tipe se tròba una mena de maquina constituida d’una caisha de husta e d’una manivèla que, quan es virada, hè sortir la saussissa per un pichon tudèth. Lo tipe comença l’operacion, mes lèu la saussissa acaba de sortir. Lo venedor de carnsalada ditz lavetz que cau “emplegar l’aparelh”. Se revira e preng un pichon tessonet tot berogin que bota dens la maquina.
 
Tot sobte lo monde comprenen que la carnsalada se hè dambe tessons. L’actitud deus crompaires cambia sobtament, demandan d’arrestar l’operacion, escupissen lo tròç qu’an dens la boca, son esglasiats, s’amagan la cara per las mans, e una quita dauna per la fin afronta e balha dus patacs au venedor. Eth, trufaire, precisa que çò qu’an minjat èra pas que la mair deu tessonet qu’acabava de botar dens la maquina.
 
De qué vòu díser aquò? Significa que l’uman es bon e possedís generalament una morala. De mès, l’evolucion hè que lo monde (sustot dens las societats ditas “avançadas”, mes dambe la mondializacion un pauc de pertot ara) tolèra mens anar mens la violéncia, quitament s’es encara pro presenta. E lo movement sembla s’accelerar. Lo hèit que la violéncia nos buta mès que non pas abans nos balha a còps l’impression que creish, lavetz qu’es justament lo contrari.

Mes l’òmi pòt pas tant aisidament se desbarrassar de çò que hascoc sa cultura “violenta”. Las vielhas costumas son plan enrasigadas e sovent nos cau una generacion ende gausar getar a las ortigas çò que hasèvan nòstes pepins e nòstes ajòus, çò que se sona una “presa de consciéncia”.

La batèsta dens nòste cap entre çò que’ns sembla bon e justa, e çò que hèm per tradicion s’apèra una dissonança cognitiva. Cadun la resòlv coma pòt.

Sovent quan parli de çò que patissen las bèstias ende poder nos hèr plasèr, i a tostemps quauqu’un que’m demanda de m’estancar pr’amor que’n pòt pas sofrir l’idèia. Es là dissonància cognitiva qu’agís. De notar que s’amuisha mès sovent en çò de las hemnas que non pas deus mascles, sustot quan se tracta deu hat tarrible de la vaca e de son petit vedèth, desseparats lèu e maserats.

Un deus “motors” de cada generacion es de cercar de hèr lo contrari de la generacion passada. Es atau que le evoluís. A còps n’a pas que la simple impression de cambiar, mes a còp cambia vertadièrament.

Es pr’aquò que lo movement vegan pertòca mès lo joens que non pas los vièlhs embarrats dens lors costumas.

I a encara unas annadas, lo filmòt brasilian averé pas podut estar realizat, pr’amor qu’averé pas presentat nat interés. Es curiós de constatar qu’una emission de tòca umoristica nos pòt botar un miralh intransigent dabans lo nas. De soscar …
 
  


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Abram Auvèrnhe
3.

#2 Segur ! Voliá dire qu'es ipocrita d'èsser esmogut en veire l'animau viu en tot contunhar minjar de charn d'aquela grand distribucion mentre que sabèm totes coma son tractadas las bèstias en los tuadors de massa. A l'epòca que nòstes vèlhs tuavan las bèstias que minjavan, o-fasián pas per plaser mas per norrir la familha, èran pas gis esmoguts mas respectavan las bèstias pasmens...

  • 0
  • 0
JC Dourdet
2.

Mercés ben Joan-Marc per quel article sus la dissonància cognitiva qu'explica perque "aflatan de la man un chen, se vestissen de vacha, e minjan de pòrc" entre autras chausas, sens veire l'animau que ne'n es a l'origina e la mòrt (per los vestits e la minjalha) programada que li es estada reservada. Aquí un ligam vers una conferéncia de Melanie Joy, que tracta dau subject, emb lo sos-títols en francés: https://www.youtube.com/watch?v=9DtqbBAEtNs
#1 Justadament, seriá pas mau de gardar l'eime d'un enfant e de gardar quela empatia espontanea per 'restar de nóser aus autres èssers sensibles.

  • 0
  • 0
Abram Auvèrnhe
1.

Aquò-es sobretot qu'ambé la grand distribucion enfacièm pus gaire la mòrt de las bèstias que mingèm. Quò fai qu'oblidèm inconscientament d'ente ven la charn qu'avèm dinc la sièta... E quand de situacions coma aquela dau filmonet nos fan soventar còp-sec sa provenença animala, sèm tot esmoguts coma d'enfants !

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article