Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

“Tan que farèm atau, Miladiu”, sauvaram pas la lenga

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Solide que la desapareishuda de La Setmana es un mauencontre ende totis los amoroses de la lenga, que sian abonats o pas. Jo, qu em’èri abonat dempuèi la debuta, tròbi l’ahar drin de mau devèrzer. Podèm pensar çò que volèm, es un fòrça marrit truc suu cap.
 
Mes çò que’m sautèc aus uelhs au moment d’aquesta funèsta fin, estoc los comentaris devath l’article deu Jornalet que’n tractava. Un còp de mès, lo movement occitanista tornèc muishar sa maishanta cara, es a díser qu’au lòc de soscar a çò que cau hèr e ensajar de comprénguer los radics de l’escac, n’i a (es, per astre, una minoritat, mes rambalhosa) que’n profitan ende semenar l’iraga per messatges desagradius e polemics sense de rason.
 
Es pas, l’auratz comprés, lo purmèr còp e aqueste ahar es pas qu’un exemple, quitament s’es hautament simbolic. Vaquí una mania recurrenta (coma totas las telèras) dens l’occitanisme, que truca, ac cau saber, cada grop uman, que’s poderé definir coma “l’impossibilitat de discutir e l’incresibla energia utilizida contra los que son suspausats estar dambe vosautes”.
 
Saberí pas l’explicar d’un punt de vista psicologic, que caleré demandar ad un especialista, mes sabi plan que d’un punt de vista estrategic es un malastre deus grans. Sabossen les “enemics jacobins” de la lenga legir los articles deu Jornalet, se’n congostarén.
 
Cau saber avançar sas idèias sense d’atacas personalas. Es elementari, e sense que dens la vida associativa occitana, mes tostemps e en tot lòc. Una discutida es pas un duèl on cau tuar son adversari per mots, mes una enterajuda ende hèr evolucionar l’aute e recéber d’eth. Daubuns van invocar lo caractère atrevit e descabestrat deus “latins”, mes se cau pas acontentar de sons defauts e un drin de disciplina, quitament s’es “germanica” a pas jamès geinat una òbra umana collectiva.
 
La subervida de la lenga a pas besonh de trollejadas sus la telaranha mes d’una soscadissa comuna. Benlèu un objectiu unenc e generau sus lo quau cau cachar amassa e en medish temps. Qui ac sap?
 
Aisit de díser, non pas?
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lo raiòu Cevenas
12.

Lo prumièr gra de l'identitat es vigut e revendicat au nivèl dau quartièr, de la comuna, dau País (entitat geugrafica). L'aspèct nacionau es vigut, el, au segond gra.
L'occitanisme es una mena de nacionalisme qu'a pancara comprés que los ciutadans esagonaus n'an una de nacion adejà : França. An besonh que parlem d'eles lo monde. Son pas demandaires d'un grand concèpte anecdotizat per l'Istòria de França e que n'an pas un peçuc de conciença, per la maja part.

En cò nòstre, sèm alienats, avèm pas lo biais per bien comunicar. Avèm una mentalitat puslèu endiciplinada e endividualista e... manquem un pauc d'educacion, de còps que i a. Tot aquò s'es pas melhorat despièi 40 ans. Entre totes, de segur que i a de bònas causas.
Mès un pauc de freg escandinau e de rigor germanica saique nos equilibrariá.

E tanben, un movement militant e entellectuau qu'ane concretament a las prioritats, a l'urgença : LA SOCIETAT, LO PÒPLE. E quò d'aquí emb de totas las energias recampadas dau monde associatiu.
Pro de l'entre-se ! Pro de s'escampilhar e de gastar de sòus dinc certanas accions costosas amai estèrlas ! Pro de la parcialitat politica occitanista e de la criminalizacion d'aqueles qu'àuson pensar un pauc diferent !
Es coma aquò que contunharem de viure, emb de la presa en còmpte de la paraula ciutadana, de la realitat sociala dinc totes sos aspècts, a tot nivèl (sans tombar forçadament dinc la facilitat e la mediocritat).

  • 2
  • 0
E Passa Que T Ai Vist Lo Clapàs (Montpelhièr)
11.

Al contorn dau sègle vint i-avia dins las colonias englèsas aquesta dicha proverbiala " tre que dos englèses se rencòstran en quauque luòc perdut de l'univèrs pòdon que s'odiar l'un l'autre". Es tanben pron sovent çò qu'arriba quand d'occitans s'acaran, que siague sul Jornalet o en autres luòcs. A creire que cada occitanofón es una planèta en se amb sas proprias leis, e qu'agacha amb maufisènça la planèta vesina. Cal per exemple se remembrar de las espantantas luchas fratricidas entre Vólem Viure Al Païs e Lucha Occitana dins las annadas setanta, Enfadas plènas d'òdis e de rancuras, alara que l'ennemic vertadièr èra lo poder central parisenc contra qual aguèsse calgut combatre units.
Constatar la carga emocionala e la violència de cèrtas atacas entre de gents censats ésser d'aligats es quicòm de tras que curiós. Es qu'aquelas enfadas serian degudas a de reflèxs de subrevida d'un pòble a las espèrras qu'al moment de trespassar s'entre-tua coma o-fan d'animals engabiats dins una tracana ? Es que de comportaments d'aquesta mèna existissan tanben a cò d'autras etnias minorizadas ? O es que seria (m'estonaria, quand mèsma) una especificitat unencament occitana ? Mas vertat es qu'aquó marca mau.

  • 9
  • 0
Emmanuèl Isopet
10.

Mercés d'aqueste tèxte Joan-Marc.

  • 1
  • 0
Cedric Rousseu Tolosa
9.

#8 I torni es una "tusta de reira garda" es un vejaire. Se t'aviai dich "sias una paura colha qu'entends pas res" (breu s'aviai fach mon occitanista) seria un vejaire mas un vejaire "insolentant". Se quora disi a qualqu'un que sa tusta me sembla de reire garda, a pas pro d'arguments fòra de "me vòs botar K.O" soi pas segur que lo probleme venguesse de ieu...

  • 2
  • 2
Joan-Marc LECLERCQ
8.

#7 Com t'èi dit, sus d'acòrdi sus aquò. Mes ton tèxte comença per "una tusta de reira-garda" que bota fin finala pas ton interlocutor dens bonas condicions de discutida comuna. Mon article es basat aquò dessùs, vau milhor díser : "Pensi pas la medisha causa" qu'ensajar de ganhar per K.O. verbau contra quauqu'un qu'es fin finala pas un adversari. Aquò que pòt crear artificialament capelas sense de rason.
Après, çò que dises es juste, soi pas brica opausat a ton vejaire.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article