CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 16 de decembre

Joan-Marc Leclercq

Dimars, 9.10.2018 03h00

Intercompreneson entre las lengas: objectiva o subjectiva?


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargament


Entre duas lengas vesinas, se ditz sovent qu’i a “intercompreneson” (o pas, com se ditz), aquò vòu díser qu’un locutor d’una lenga pòt comprénguer (o pas) çò que ditz un locutor de l’auta. Aquesta idèa me sembla a cada còp mès teorica. Depen de mantuns factors, de las lengas, solide, de las personas que parlan, mes tamben, ac descobriscoi recentament, de l’epòca.
 
Me brembi plan de çò que me condèc un amic sus vielhs valencians que tornavan díser a tira-qui-pòt: “No entenem el català”, lavetz que deishavan pas d’espiar TV3 tota la jornada, sense de comprénguer ren, doncas, qu’ac supausi.
 
Me brembi plan tanben d’aqueste vielh estatjant de Crimèa que’s planhèva de çò que comprenguèva pas los documents oficiaus que recebèva dempuèi qu’Ucraïna èra estada independenta, pr’amor qu’èran escrits en ucrainian. A l’epòca, pensavi qu’exagerava e que hasèva pas pro d’esfòrces.
 
O encara aqueste lorenc que’m condèc com, i a pas guaire, passava la termièra dambe los amics ende passar la dimenjada en Alemanha e totis parlavan la medisha lenga dambe los monde “de l’aute costat” a l’entorn d’una bona cervesa. Aquò’s ara acabat, los joens se comprengon pas mès.
 
Mes lo testimoniatge mès susprenent èra aqueste d’una eslovaca d’un quarantenat d’annadas que’m digoc la setmana passada que, se deu temps de son joenèr viatjava en Chequia on parlava l’eslovac lavetz que lo monde le responèva en chèc e tot se debanava de plan, lavetz a l’ora d’ara los joens chècs la comprenguèvan pas mès.
 
Çò que hè que lo monde compren los autes (o pas, desencusatz ende la repeticion) depen doncas de mantuns elements, deus quaus solide nòsta formacion e nòsta educacion. Semblaré que mès anar mès, lo monde son ensenhats d’un biaish que l’intercompreneson se hasca mauaisida.
 
Au contra, dens l’istòria, lavetz que lo monde viatjavan mens (çò qu’es de temperar totun), se podèva comprénguer entre lengas vesinas mès aisidament que non pas a l’ora d’ara. Lo quite Molière a botat dens sa pèça “Monsieur de Pouceaugnac” tròces de tèxte en italian, occitan e picard e sembla pas que sus l’empont los actors sian estats subertitolats quan la jogavan.
 
L’encausa d’aquò es pas de bon trobar. Benlèu la normalizacion de las lengas oficialas desacostuman lo monde de hèr l’esfòrç de comprénguer un devís drin diferent, quitament un drinòt. L’aurelha es formada au parlaire de la television e las pichonas diferéncias d’un vilatge a l’aute (accent, vocabulari, expressions) son boishadas.
 
De tot biaish, aquò’s pas qu’una part de l’empraubiment culturau de nòsta planeta. La mondializacion de l’informacion nos permet d’un costat d’estar mès en contacte dambe las autas culturas, mes tamben impausa las culturas mès poderosas e hèr desaparéisher las autas. Caleré reequilibrar per un trabalh personau, mes qui ac hè?
 
 
 




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1: IEA-AALO



Comentaris

10 d'octòbre 20.41h

Pel chèc e per l'eslovac, i a doas rasons:
1) del temps de l'estat comun, lo principi èra lo bilinguisme passiu (a la television, los jornalistas parlavan chèc o eslovac, los filmes èran doblats en chèc o en eslovac, sens barreja de lenga dins los films, etc.) Ara encara existisson d'emissions de television comunas (las versions localas de The Voice) e un fum de musicaires viran dins un país e dins l'autre sens problèma.
2) la lenga evoluís, lo chèc populari parlat a Praga pren a cha... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 d'octòbre 18.35h

Un exemple significatiu es çò que se passa en Espanha d'aquesta passa ont d'espanhòls a l'encòp dison que l'italian lor es de bon entendre e bavejon de ràbia quad entendon lo catalan en bramant que i encapon pas res.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 d'octòbre 10.09h

Intercompreneson e intercomprensibilitat romanica
L'intercompreneson romanica (e intraoccitana) de las gents es una tòca mais que desirable, en un monde a l'un-còp dobert e lingüisticament clausonat.
L'intercomprensibilitat objectiva es una condicion necessària, mais non pas suffisenta a l'intercompreneson, manca de connoissència, interès, e mai que mai de metòde.
En primièr, s'agís de passar de de la reconnoissència visuala grafica a la reconnoissència audiala fonetica del lexic co... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 d'octòbre 21.09h

L'intercomprensibilitat orala romana, del lexic commun similar, depend de la reconnoissència fonetica, que necessita interès, esfòrç e practica (entrainament). L'obstacle n'es l'indifferència o mai le refús.
Le prestigi e la fonetica de la lengua de l'autre son de factors importants.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 d'octòbre 09.44h

Me remembri ieu de Valencians que m'afortissián "parlar una autra lenga que lo catalan" en ne discutir amb ieu que lor parlavi sonque en occitan (dins un lengadocian aproximatiu, claufit d'arcaïsmes medievals e de gasconismes) fa un vitenant d'ans. Non aurián entendut res al catalan… e se declaravan "occitans" en rason de l'intercompreneson de ma lenga e de la lor.

Me remembri tanben, a Tolosa, al sortir d'un concèrt de musica occitano-persana, d'aver discutit tres quarts d'ora amb un Ar... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Perfil

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq logo rss

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions