CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 24 d'abril

Joan-Marc Leclercq

Dimars, 2.4.2019 03h00

Shlomo Sand: calabrun de l’istòria


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargament


Shlomo Sand es un istorian israelian, professor d’istòria contemporanèa a l’universitat de Tel Aviv. Es sustot conegut per son obratge polemic escrit en 2008 devath lo títou: “Com lo pòble jusiu estoc inventat” dens lo quau privilègia la teoria de conversions au judaïsme fàcia a la de la soca comuna e de l’exili. Aquesta òbra estoc l’encausa de numerosas controvèrsias, mès que mès vengudas de la dreta extrèma e deu poder israelians.
 
Aquí, dens las tres cent paginas de “Calabrun de l’istòria” (editat en çò de Flammarion, coleccion “Champs”) se pausa la question de saber se cada escrit istoric seré pas “ideologicament mercat”. Sa responsa es, “òc”, sense esitacion. Denóncia çò qu’apèra “las mitologias nacionalas modèrnas”, que hèn de l’istorian “lo prèste de la memòria collectiva e lo haure de las identitats nacionalas.”
 
Sand a seguit una part de sons estudis a París e illustra sovent son devís sus l’istoriografia (l’istòria de l’escritura de l’istòria) dambe exemples trobats dens l’Estat francés, màgerment au moment quan cau aprestir la guèrra contra Alemanha a la debuta deu sègle XX-au e doncas bastir un roman nacionau. Tot çò que ditz pòt pas que trobar un rebomb pregond dens lo biais dambe lo quau l’istòria “de França” es hargada e ensenhada aus pichons occitans (mes tanben bretons, còrses, alsacians, etc …).
 
Dens son obratge fòrça cultivat e incresiblament documentat, revirat de l’ebrèu per Michel Bilis, l’istòrian a deishat una plaça de las beròias a duas òbras que’ns pertòcan particularament, de saber “Lo retorn de Martin Guèrra” (segon lo líber de l’istoriana canadiana Natalie Zemon Davis)  e “Montalhós vilatge occitan” d’Emmanuel Leroy Ladurie. Los cita coma elements fòrça importants dens lo biais navèth d’escríver l’istòria apareishut dens las annadas 70, aperat “micrò-istòria”.
 
En tot citar màgerment l’alemand Friedrich Nietzsche (que s’es acarat aus istorians bastidors de la mitologia alemanda dambe la mira de l’unitat politica) e l’italian Benedetto Croce (non pas estipendiat peu poder com estoc Jules Michelet dens l’Estat francés), n’arriba a la conclusion que pòt semblar susprenenta, que “fin finala, lo recit istoric es un produit de l’imaginacion e non pas de la sciéncia.”
 
Jo medish n’èra arribat un jorn a’m demandar se l’istòria existissèva vertadèrament o pas, e soi plan content de trobar aquí una responsa scientifica de la part d’un especialista. Com ac ditz, l’istorian a remplaçat dens la societat modèrna lo posoèr de la societat primitiva e lo prèste de la societat anciana dens son prètz-hèit de hargar una identitat que servís de ligam a la comunitat de la quala es encargat.
 
 
 
 




abonar los amics de Jornalet



publicitat



Comentaris

4 d'abril 15.42h

#2 Ah le trebalh de desmitificacion e de desmistificacion de l'istòria!
Quala nacion sens romanç istoric?



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 11.44h

#1 Pensi qu'i a pas de vertat unenca, mes au mens de véser que quauqu'un pensa la medisha causa ...


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 12.59h

Ah le gauj de l'intuicion scientificament confirmada...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq logo rss

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions