Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Entrevista de Miquèu Pedussaut

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Lo Miquèu Pedussaut, de Gasconha tolosenca, a escrit un líber que’s sona “Brigalhs”, editat per l’IEO-Lengadòc, … que barrèc tres jorns mès tard! Vaquí l’entrevista d’aqueste autor que’ns mendèc unas minutinas de legir suu Jornalet, a perpaus de l’escritura occitana d’auèi.

 
 
De qué escrives de costuma? Dempuèi longtemps?
 
Escrivi çò que me passa pel cap. Son causas plan divèrsas, plan disparièras: una galejada, un sòmi, una soscadissa, una pichona ficcion... tot aquò barrejat, siá en pròsa o en vèrses. Quand tornèri a l’occitan, fa un vintenat d’annadas, seguiguèri corses. A proporcion que mestrejavi la lenga, comencèri la “restitucion” (que cal prene mas tanben donar).


 
Com es arribada l’idèia d’aqueste líber?


Ni pel plaser de retrobar la lenga de la menina pairala, los primièrs contactes amb l’occitan m’avián daissat un gost un pauc ispre: d’aver tròp tardat, m’èri mancat un fum de personatges-claus (la felena d’Antonin Perbòsc qu’èra una amiga d’una tanta, Raimon Guiraud lo primièr autor legit que defuntèt just quand aviái retrobat son adreiça, Felix Castan e d’autres... Voliái a tota fòrça esconjurar aquela malasòrt amb un projècte positiu. A la debuta foguèri premiat alconcors literari de Mesclum. Tanben lo Gai Saber aguèt l’amabilitat de me publicar dos poèmas e l’Almanac d’Arièja una galejada.
 
 
Com s’es passat lo contacte dambe l’IEO-Lengadòc?
 
Aquò se faguèt per l’intermediari d’un amic de Montpelhièr qu’èra a l’Universitat amb ieu (a Pau Valèri en Ensanhament a Distància). Prepausèt lo manescrit al president qu’assentiguèt.


 
A quin moment tot aquò se passèc (edicion, barradura)?
 
L’edicion se faguèt en 2018, bèl just abans la barradura de la botiga de l’IEO Lengadòc a Besièrs qu’es ara tornarmai dobèrta, dos jorns per setmana mercé dos benevòls.


 
 
As exemplaris a casa?
 
Ai pas cap d’exemplari a l’ostal. Es al catalòg de l’IEO Erau.
 
 
Com se pòt lavetz distribuïr un líber uei lo dia?
 
Publicar es una causa. La distribucion es quicòm mai. Aquò’s fòrça complicat. Es per aquò qu’ai pas volgut una publicacion a compte d’autor. Me voliái descargar d’aquel trabalh de distribucion que m’agrada pas tròp.


 
Com la telaranha pòt ajudar?
 
Me pensi que lo numeric pòt jogar un ròtle complementari de las revistas. Perqué pas una rubrica de critica literària dins lo Jornalet? Cal promòure l’oralitat plan segur mas tanben l’escrit.


 
Una soscadissa generala sus tot aquò ...
 
Lo mond occitan d’uèi coneis fòrça dificultats. La literatura (l’escrit en general) es benlèu lo domeni mai concernit. Solide lo problèma de moneda es important (veire la tampadura de La Setmana). Mas d’un biais general, l’occitan patís d’una manca de promocion a totes los nivèls (subretot l’ensenhament que la transmission se fa pas mai a l’ostal). Alavètz que se trapa un consensus dins l’esfèra dels elegits, los decideires politics prenon de mesuras que d’efèit condamnan la lenga nòstra. Avèm pas acabat de butar la ròda...
 
Mercés Miquèu end’aquesta entrevista. Pensi que las costumas de legida an cambiat (o van cambiar, i a encara monde que volon pas legir que sus papèr) e que la telaranha poderà hèr s’encontrar los autors dambe los legedors, sufís pas que de s’i botar.
 
 
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Papioli
1.

Parlar una lenga, perque far? un concors de pòesia o de literatura?
Parlar de tot e de ren en esperar de veire dins lo ciau un ovni?

La religion difusa una filòsofia, tot coma la sciença, la tecnologia e lo monde parlan la lenga de la sciença o ben de la tecnologia. Perqué s'emmerdar d'una lenga qu'a pus ren de nòu a perpausat o ben de nòble?
Si quò es per parlar de la pluja e dau brave temps, si quò es per dire dau mau dau vesin o daus politics o d'autre monde, quò vai pas plan lonh. Una lenga d'esclau, jamai sera liure. E l'occitan es culpabilisat, devalorisat dempuei 700ans.
Una lenga per se liberar? Qui ten lenga ten la clau de sas cadenas, mas quò sufis pas, L'òm a besonh de comprener perque 700ans de dominacion et de culpabilisacion. Es quò normau qu'aceptan enguera de se laissar devalorisat, d'esser lo vaslet d'una lenga qu'es mas lo pates de la Beauce.
Perque m'an pas dich lo nom de mon pais, cantava Marty.

Anem, escriure es la debuta d'una interogacion, quauqua ren qu'es en nos mas que pòd pas se dire dins nòstre societa dicha civilisada, quauqua ren que te permet de se sentir mai liure, quauqua ren que t'aparten. Anam pus leu. Perque los catars son estats persecutats e cramats? Perque i a agut l'inquisicion? e las guerras?

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article