Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Universitat Occitana d’Estiu /Universitat Chovasha d’Estiu

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Aqueste còp soi tornat en Chovashia!
 
Chovashia es una republica de la part europenca de la federacion de Russia que’s tròba a 700 km a l’èst de Moscòu dens la region de la Vòlga mejana.
 
Sa populacion possedís un milion d’estatjants, la religion màger es lo cristianisme ortodòxe que remplacèc los ancians cultes animistas que suberviven totun dens uns rites encara practicats.
 
La lenga chovasha es de la familha de las lengas turcas, parladas d’Istambol estant dinc a China, mes es la branca mès esluenhada deu turc d’Anatolia.
 
Solide son estatut es fòrça mès bon que non pas lo de l’occitan, pr’amor qu’es co-oficiala dambe lo rus sus l’ensems de la republica, mes dempuèi dus ans una lèi navèra a rendut opcionau e non pas mès obligatòri l’ensenhament de las lengas de las republicas autonòmas suu territòri de la Federacion de Russia. Aquò vòu díser qu’i a cada còp mès estatjants de Chovashia que comprenguen pas lo chovash.
 
Nosautes qu’am l’universitat occitana d’estiu mes tanben l’escòla occitana d’estiu, eths qu’an una universitat que sembla fòrça nòstes eveniments. Se debana dempuèi dètz ans a "La Guèpia chovasha", en bòrd deu riu Sora, dens un vilatge de vacanças, au nòrd de la vila de Çĕмĕрле (Pron. Shëmërlé, e Шумерля en rus, ende’us que coneishon).
 
Lo programa es lo d’una universitat d’estiu, dambe sons corses de lenga, sas conferéncias (n’èi hèit una en esperanto sus l’occitan),  sons debats e sas animacions musicalas. Son paréisher comun dambe Lenga Viva es pro fòrta. Las problematicas abordadas son, solide, las medishas.
 
Es pr’amor d’aquò qu’estoc decidit de çò que las associacions qui òbran endeu chovash e las que òbran ende l’occitan se pòdon ajudar. Solide la distància es beròia, mes la collaboracion pòt desenbocar sus projèctes serioses.
 
Vam començar per un escambi de personas engatjadas dens la dehensa de la lenga, ende poder estudiar lo biaish deus uns e deus autes de tribalhar.
 
Los legedors deu Jornalet que son interessats per un viatge d’estudi (pensam màgerment a estudiants, mes shens que) son pregats de’s hèr conéisher. Vam començar per recéber chovashes a Tolosa e uns parçans, sens de desbrembar Catalonha nòrd e lo Bascoat.
 
Чипер! (chibèr), Sia adishatz en chovash.




 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pierre Terral
3.

#2 E "grépia" ambe un e barrat coma "La Guépia". Vesi pas qu'una excusa : lo decalatge orari :-)

  • 2
  • 0
LECLERCQ Joan-Marc
2.

#1 Vertat ende La Grépia, me mescli benlèu dambe la "grèpia" ...

  • 1
  • 0
Pierre Terral
1.

Article interessant sus aquel pichon pòble e lor volontat de preservar lor lenga.
Una pichona remarca : La Guépia a un é barrat coma o escriviatz darrièrament : "Lenga viva a la Guépia 2019".

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article