Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Greta a París

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
La venguda de Greta Thunberg a París lo 23 de julhet, e particularament a l’amassada dita nacionala estoc l’encausa d’un pelei deus beròis, una polemica, com dison. E com de costuma, fòrça tinta utilizada ende pas gran causa, mes que testimònia de l’estat d’esperit de daubuns.
 
Còp sec, la joenòta suedesa estoc la mira d’un tir crotzat, que sia suus hialats sociaus o dens la premsa. I a monde que’s botèn a pensar que “i a quicòm que truca” en çò d’aquesta gojata. Estoc acusada d’estar un “produit marketing”, d’estar “sostenguda peu capitalisme verd” e d’autas causas. 
 
Parli pas de la reaccion d’un punhat de deputats de dreta que refusèn de l’ausir per rasons un drin estranhas, çò que hascoc díser au psicanalista Roland Gori que la Greta èra com lo dròlle deu conte “Las pelhas navèras de l’emperador”, es a díser la pichona que ditz la vertat lavetz qu’adultes hèn semblant per convencion que tot va plan.
 
Non, parli pas d’eths, parli de totis los qu’an escrits tèxtes critics sus era. Michel Onfray n’estoc un d’eths, e receboc una responsa de las saladas d’Alice Afanasenko, sòcia de l’Associacion francofòna de las Femnas Autistas pr’amor de la manca de respècte qu’exprimiscoc en fàcia de la particularitat de la gojata, mes tanben deus dròlles e de las hemnas en generau.
 
Coma sovent, n’i a que s’estimava milhor parlar pas deu subjècte vertadièr, mes charrar de la personalitat d’aquesta que pòrta un vejaire. Pr’amor que cau avoar, la Greta Thunberg ditz pas ren d’originau, pas ren de mès que çò que’s pòt legir suu rapòrts deu GIEC o deus 15.000 scientifics qu’an sonat l’alarma climatica. Mes ende daubuns, la cau milhor tractar de “cyborg”, aquò hè vénder papièr mes pas avançar brica la situacion. 
 
Lavetz, au lòc d’espiar la luna, n’i a qu’espian lo dit que la muisha, coma dins lo reproèr chinés.
 
 
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
6.

I que tot això ho hagi de dir una noia de setze anys, on son tot els polítics i homes d'estat, que anem al femer a passar a millor vida!
Que faixin grans eslògans electorals, i grans mítings que a l'hora de la veritat i es evident no foten res, i fan callar al que ho diu.
Voleu dir que aquests polítics serveixen per res!? Ara cal una reflexió, ah, no tenim temps,el temps s'ha acabat!
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
Gerard Cairon Florentin d Albigés
5.

Emai se me trapi pas tròp concèrnit ( emai benlèu critic per aquela forma e luòc d'intervencion), per la mediatisacion d'aquela joventa, pensi pas que siague una rason de criticar sas posicions sens s' apevar sus d'argumentacions scientificas ;... e comença de pudir quand, en manca d'arguments, òm se met a criticar la persona dins son se.
....Bernadeta Sobiros aviá pas que quatòrze ans quand pretendèt d'aver vista la Santa Vièrja li dire "Que soi era immaculada concepcion"..... solide que las pròvas de la vertat d'aquela aparicion son scientificament incontestablas...
alara que çò que ditz aquela dròlla serián pas que de rasonaments fantasièiroses...
e ben , ièu, m'estimi mai , coma ela, d'escotar l'alèrta del GIEC, que li se raligan de mai en mai de scientifics... e non pòdi soscar pas a la nòstra responsabilitat per l'estat del monde qu'anam daissar als joves qu'arriban, e sustot en pensant a n'aqueles que fan part de nòstra vida e qu'aimam d'afeccion personala, e que simbolisan totes los autres.
Vertat, çaquela, que de grands pensaires coma Trump o Bolsonaro (que li far pas paur d'èsser favorable a la deforestacion d'Amazònia e l'eliminacion de las comunautats indigenas que i demòran) son climatòsceptics. Cossi faire pas fisança a n'aqueles plega-sardas, especialistes de las declaracions sens cap ni centena..?...Non...?
Dins l'espèra, afanem nos de nos inscriure a " La passem"( "la passam" , o Passem-la!", m'agradariá mai en Roèrgue) tant qu'avèm pas besonh de masqueta de decontaminacion per córrer d'Aubrac al Larzac!

  • 11
  • 0
Pierre Terral
4.

La simpatica Greta a de qualitats : es femna, es jove, es autista, mas li manca çaquelà qualquas casas per èsser perfècta : es pas negra, es pas musulmana, es pas omosexuala (o s’en vanta pas) siquenon los lobbistas de las eolianas e de la veitura electrica (= nucleària) poirián acusar los climatosceptiques d’èsser tanben racistas, « islamofòbs » e « omofòbs ».
Pels alarmistas climatiques val lo còp de legir lo comentari que fasiá lo curat de Vilabrumièr en 1709. Freg e nèu, dos a tres palms de glaç sus Tarn, mòrt del gibièr, arbres e vinhas gelats, misèra, fòrta mortalita (del mainatges mai que mai que las femnas josalimentadas avián pas mai de lach), membres gelats e gangrenats que caliá amputar o que tombàvan sols. Cadun çò que li agrada mas ieu m’estimi mai lo temps d’aqueste estiu.

http://www.archivesdepartementales.cg82.fr/
VILLEBRUMIER - Saint-Théodard -BMS (AC) 1700-1710 ; vistas 61 e 62.

  • 7
  • 14
Miquèl Onfresc Caen
3.

Es ça quelà remirable cossí d'adultes senats se daissan aital manipular e, quora Santa-Greta-qu'enfonça- de-pòrtas-dubèrtas ditz qu'a pas d'opinion sul CETA (!!!!!), fan de crisas de dissonança cognitiva.

https://youtu.be/W9ktHsL_dzE

  • 7
  • 15
Lachaud
2.

Una misa en scena, es ben lo mot.
Si daus professors frances avian degut notar son devers (son discors), quantben auriam botat 18/20 e quantben aurian botat 8/20 emben un comentari : insufisant?

Lo tapis rotge per la Jana d'Arc d'uei, (ten, an pas cerchat a saber si era pucela o non) representada per una nòrdista jòune, polida, blonda. Lo banhe per lo deputat qu'a ausar portar un gilet jaune a l'Amassada Nacionala, o ben per la negra, rondeleta qu'a ausat militar coma los gilets jaunes. Sens oblidar las doas autras femnas eroicas :: Lagarda, presidenta de la banca europenna o l'autra qu'ai oblidat son nom, presidenta de la comission europeenna que tenam lo poder d'una man de fer.

Tot aquò per dire que l'òm se preoccupa mai de la misa en scena que dau debat de fonds e de la leis que son votadas a l'Assemblad Nacionala au detriment de la democracia.

  • 12
  • 15

Escriu un comentari sus aqueste article