Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo lingala, esperanto d’Africa

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Africa es una vertadièra caisha de tesaurs per çò qu’es de las lengas. Cada African compreng dinc a cinc lengas, çò que balha a Euròpa e particularament a França una cara plan paura d’un punt de vista culturala.
 
Au demiei d’aquestas lengas, unas lengas africanas an podut aténher un estatut mès prestigiós que non pas las autas per rasons de totas. Es lo cas deu lingala, tot com deu swahili o deu wolof.
 
Las rasons ne son multiplas, mes la purmèra veng de çò que lo fluvi Còngo es un deus mès beròis deu monde, long de 4700 km çò que hè d’eth lo ueitau per la longor sus Tèrra e lo dusau peu debit, après Amazonia. Es doncas un deus mès navigats e trauca regions on demòran nombrosas populacions e nombrosas culturas que’s costejan sus sas aigas e qu’an besonh d’una lenga comuna ende comunicar e comerciar.
 
L’origina deu lingala se tròba dens la region de la dotz deu fluvi, mes la lenga s’es trobada simplificada d’un punt de vista gramaticau pr’amor de son utilizacion per locutors de divèrsas socas.
 
Arribada a Kinshasa, lo capdulh de Còngo, la lenga se tròba sovent mesclada ad elements deu francés.
 
La dusau rason qu’ajudèc la lenga es sens de dobte la personalitat de Mobutu Sese Seko, president de 1965 a 1997, que l’utilizava màgerment quan parlava aus congoleses.
 
De per sons contactes dambe los Europencs, la lenga a integrats mots com “manteka”, sia lo boder en portugués, “buku” lo líber en olandés o “miliki” deu mot anglés ende díser la lèit.
 
Mes i a un mot lingala conegut qu’es vengut, a costat de son amic “pili-pili”, se hèr acceptar dens la lenga parlada francesa.
 
Lo mot “mbula” en lingala vòu díser “ploja”. Cau saber qu’a costat de l’eqüator, se pòdon véser màgerment duas sasons, la seca e la sason de las plojas. E ben justament, lo plurau en lingala (coma dens las lengas de la familha bantó) se fòrma a còps en ajustar lo prefixe “ba-”, çò que balha “bambula”, sia “las plojas” o “la sason de las plojas”.
 
Sabi pas s’es la debuta o la fin d’aqueste periòde qu’es lo parat de hèr la hèsta, mes lo mot “bambula” es arribat en Euròpa coma lo sinonim de “hèsta”.
 
Lenga quasi oficiala d’un estile musicau fòrça popular aperat “rumba congolesa” qu’es jogat e escotat per monde largament au delà deu mitan lingalofòn,  es plan parlada e compresa de la diaspòra africana que’s pòt trobar per exemple dens lo barri brusselés rebaptizat Matonge, on servís tanben de lenga de comunicacion au costat deu francés.
 
Es aquiu doncas qu’es pòt ausir per carrièras:
 
— Mbote moninga! (Adiu l’amic)
 
 
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi ! 31
1.

E se l'occitània mancava de transversalitat sociala e economica, en plaça de la radialitat parisenca.
Manca un grand fluvi de Bordeu dinc a Niça?
Se que de non, s'avia bastit una lenga vernaculara long de Garona e de Ròse, que escafava le clivatge dialectal de blòc a blòc.
La comunicacion créa las condicions naturalas de la fusion e de l'estandardizacion.
De que pòt far le junhent entre las grandas metropòlis d'Occitània?

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article