Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Le borron

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Pòdi pas resistir a l’enveja de publicar aquesta minutina que’ns arribèc i a pas guaire, a l’encòp filosofica e primtanèra, de sason donc, deu calam engenhèc de l’Alan Vidal. Totas las autas minutinas (que n’arriva de contunh) son de legir sus www.minutinas.org.

 
A mon òrt, sus un ramèl, cresi de perièr
Un borron nascut abans l’ivèrn darrièr
Espèra, seren, la sava del primtemps,
Per uflar, espelir e préner de bon temps.
 
Al pregond de sas pelhòfas, plan a l’abric
Se demanda cossí serà. Paure o ric?
S’espelirà verdas fuèlhas o blanca flor?
Atal qu’es, l’avenidor d’un paure borron!
 
L’autan es dóç, e mai la luna es bona,
La marcejada trona, la natura borrona.
La borra fug, de sièc la pèl se perfòra
La lutz dintra, es ora de gaitar defòra.
 
Per l’asclada finta son pus pròche vesin.
De qué vetz? Que florís aquel grand coquin!
Amb sa flor sublima e imaculada
Se pavana jol solelh de la vrespada.
 
La prima beluga dins le blu del cèl,
Rondineja le lauzèrt e canta l’ausèl.
La flor es la reina, se’n cretz, bavardeja,
L’òme la bada, l’abelha la corteja
 
Nòstre borron, el se contentarà de fuèlhas,
Qualquas formigas negras o vermelhas
Un pauc de pluèja, qualquas polsièras.
I aurà pas de qué fèr grandas fièiras!
 
A tot soscar… la flor dura qu’un momenton
Lèu se rufa, s’amoissa e pèrd sa sentor,
Un ventàs la desmarga e la mascanha,
Sa beutat morís dins una telaranha.
 
Mentre qu’el quand sas fuèlhas espeliràn
Tot al long de l’estiu al solelh s’estiraràn
Duscas que la tardor las pintre de rossor,
Aprofitarà de la bona sason e de sa doçor.
 
Veirà le prat e le civadar s’enverdurar,
Les blats, las monjas, les peses amadurar,
Tot l’òrt de sas recòltas s’anorgulhir,
E sa paura sòr, la pera, se far culhir.
 
Qué volètz, a cadun son sòrt, son malèstre,
L’ase a son bast, le caval son cabestre.
Al mens d’ésser un enluminat celèste
De sa destinada degun es pas mèstre.
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article