Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Abstencion a las regionalas

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Per aquestas eleccions regionalas, l’Estat francés coneishoc un taus d’abstencion que caloc qualificar de “istoric”.
 
Solide, cadun i trobèc la confirmacion de çò que disèva per abans, dinc a l’inefable Alain Duhamel (un jornalista qu’entrevistèc lo quite president Pompidou!) que declarèc que “los Franceses son pas pro adaptats a la vida politica”. Segur, per reglar lo problèma, cau cambiar de pòble …
 
Cresi que las rasons son, coma sovent, multiplas.
 
La pandemia? Benlèu. A un moment precisament quan lo monde se sentís tornar a la vida normala, daubuns an pas enveja de s’embarrar, quitament per une estona e un dimenge, dens un lòc claus e d’autes an benlèu paur deu virus tanben.
 
Çò de solide, es que, au nivèu estatau, aquestas praubas eleccions estón complètament mautractadas peus mèdias màgers. Per lors jornalistas (que demòran totis a París), estoc pas que “lo purmèr torn de las eleccions presidencialas de l’an que veng”, de saber: qui de Valérie Pécresse, Xavier Bertrand o Laurent Vauquiers serà lo candidat naturau de la dreta?
 
Nada problematica regionala o locala estoc pas evocada. Lo rambalh en Provença sus la preséncia o pas d’una lista LREM ligada (o pas) a Renaud Muselier entertengoc aus uelhs deu public un fosc deus artistics, deus quau las redaccions parisencas se congostèn.
 
Mes s’espiam l’evolucion deu vòte dens l’Estat francés, vesèm sens balançament una baisha importanta que veng a cada còp mès importanta, e de la quala l’abstencion recente es pas qu’un senhal de mès, o una confirmacion.
 
Cresi que l’idèia que la Democracia representativa (çò qu’es per jo un non-sens) fàcia a çò que poderé estar la Democracia dirècta (çò qu’es per jo un pleonasme) pèrd au demièi deu public sa credibilitat, sustot en çò deus joens.
 
La non-presa en compte deu maucontentrèr deu movement deus Gilets Jaunes, la comedia de la conferéncia ciutadana suu climat qu’avoc gaireben pas nada resulta, la politica liberala (La lei Trabalh) de “l’adversari de la finança” qui botèc per carrièras totis los qu’avèvan votat per eth, tot aquò contribuís, pauc a pauc mes segurament, a mostrar lo marrit foncionament d’aqueste regime.
 
Los joens, que son los purmèrs d’aver la capacitat d’imaginar quicòm mès, son los purmèrs tocats per l’abstencion.
 
Lo problèma veng ara deu hèit que los politicians coma los analistas parisencs son complètament incapables de’s botar en question o de tornar pensar lo sistèma. Curiós de saber tot çò qu’aquò balharà fin finala …
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
5.

Curiós de saber tot çò qu’aquò balharà fin finala ?

Res, coma de costuma… o, senon lo fascisme, en rason de la páur borgesassa d'i pèrdre contròtle del flus de las riquesas. Los que possedisson e dominan jamai non vòlon daissar anar las causas cap a l'interès de totes : de grat o de fòrça, velharàn sempre a manténer, egoïstament, l'interès d'un ponherat. "Res de nòu jol solelh"…

  • 6
  • 2
Franc Bardòu
4.

M'acòrdi ieu cap e tot amb aquestes dos polits punts de vista :
1) La Democracia representativa ’es per tanben un non-sens.
2) La Democracia dirècta es per ieu tanben un pleonasme.

Cort e clar !

  • 6
  • 2
Pèire Cardenal Lo Puèi de Velai
3.

Qui, de Valérie Pécresse, Xavier Bertrand, Emmanuel Macron, Anne Hidalgo o Laurent Vauquiers, serà lo candidat natural de la dreita ?

Qui, del supremacisme nacionalista francés, serà lo candidat natural ? Mélanchon, Zemour o Le Pen ? Vertat es que d'aiçò, me'n tondi ben pro…

Qui a esquèrra, defendrà efectivament los paures, los umils, contra las directivas europèas e lo consortium bancari internacional, en plumant los mai rics e gaireben sonque los mai rics — non pas la classa mejana qu'a son confle de se far sempre desplumar, mentre que los autres ricasses s'engraissan sempre mai ?

E qui defendrà las nacions sense estat, tant a dreita moderada, coma a esquèrra efectiva ?

Las doas darrièras questions demoraràn sense responsa : e donc, tornarai pas votar…

  • 4
  • 1
Papioli
2.

A fòrça de mentir, l'òm recòlta çò que l'òm semna.
Tant que l'estat sera un messie a qui lèòm pòd tot damandat, tant que los medias seran la paraula universala, tant que la medecina sera gangrenada per una secta sens amor, que los scientifics e autre seran balhonats,tant que los politics reclamaran pas lo dreit de controlar los poderos, pod pas aver de democracia e de logica. Tots los poderos obeissan a la corupcion.
La lenga sert de ren si darrier i a pas

  • 4
  • 6
Cap de còsta
1.

"Cau cambiar de pòble" ça disetz, vertat e es çò que fan d'en plen Jos vòstre nas a belis uèlhs vesent.

L'occitan ,e la lenga pecaire del es passat per malhas, es vertadièrament pas çò que lor tafura.

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article