Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Alcoòl e cannabís

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Vaquí com una pichona charradissa pòt desembocar sus una soscadissa mès larga.
 
Me’n vau balhar ma sang. L’imfirmièra, un còp l’agulha plan plantada, me hè un milierat de recomandacions, de las qualas aquesta darrèra:
 
— Totara, au repaish e tanben aqueste ser, pas nat aperitiu!
 
— Va plan, que bevi pas alcoòl.
 
— Ah bon? E pr’amor?
 
— Èi ensajat, mes m’agrada pas, ni la bièrra, ni lo vin …
 
E ad aqueste moment la convèrsa vira d’un costat interessant mes inatendut.
 
— Solide pr’amor qu’atz pas encara tastat quicòm de bon.
 
Vengut d’una sòcia deu personau de santat, soi susprés.
 
— Non, cresi pas, èi plan ensajat. Per exemple la cervesa, un horrup pòt anar, après me sembla fòrça tròp amar.
 
La hemna contunha son idèia. Benlèu, me soi dit, que sons pairs son vinhairons.
 
— La bièrra, comprengui, mes lo vin, ètz pas caduts sus çò que calèva.
 
Lavetz decidissi de la shagotinar.
 
— Es la medisha causa peu cannabís. Èi fumat un còp, mes francament, m’a pas hèit ren. I soi pas tornat.
 
Sembla còp sec butada.
 
— Ah non, mes lo cannabís es quicòm de dangerós. Cau pas.
 
— Mmmm, i a en França uns 41. 000 mòrts cada annada pr’amor de l’alcoòl, mes zèro pr’amor deu cannabís.
 
— Òc, mes pòt provocar malautias grèvas.
 
— Sabi plan, mes l’alcoòl tanben, en mès deus mòrts.
 
Puèi se’n va s’aucupar de la balhaira de sang d’a costat. Fin de la charradissa.
 
Doncas se vei que l’alcoòl e lo cannabís son pas sentits deu medish biaish.
 
D’un costat l’alcoòl es valorizat, hè part d’una cèrta “art de víver”, e aqueste que coneish plan los vins es considerat com intelligent, que sap plan çò que cau hèr, que viu plan. Es fòrça sovent ligat a l’idèia de conviviéncia, de hèsta e d’amistat. E la termièra entre la consomacion e l’abús es pas totjorn complètament definida.
 
De l’aute costat, lo cannabís hè pas part de la cultura populara e doncas es, au contra, desvalorizat. Despen per qui, solide. Dens un aute arròu culturau e sociau, es agradat com simbèu d’un biaish de víver diferent.
 
Totun, entre un producte qu’es l’encausa de 41 000 mòrts par an, qu’es mès dangerós peu cervèth (véser: https://trustmyscience.com/cannabis-alcool-lequel-plus-nefaste-cerveau/) e un aute que hè 0 mòrts, lo quau vam interdíser? Vos deishi endevinar.
 
Quan tornèc prénguer l’agulha, parlèm de quicòm mès.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article