Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Los “especialistas” deus hialats sociaus

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Dempuèi l’ataca russa sus Ucraïna, vertat que lo problèma de la pandemia a deishat lo purmèr plan deu monde mediatic. Quauqu’un se trufava e tot díser que calèva balhar a Potin lo Prèmi Nobel de Medecina per aver hèit desaparéisher lo covid de la surfàcia de la planeta.
 
D’autes, tostemps sus un ton risolièr, hasèvan remercar que los milions d’especialistas en virologia son còp sec venguts especialistas en diplomacia e estrategia militara. A balhat aquò lo parat de publicar “mèmes” (sabi com díser en occitan mes me comprenètz) fòrça capitats, com lo que’s sembla un document d’anóncia de cambiament de profession, o las fòtos de John Travolta susprés de véser pas dens una pèça que professionaus deus conflictes lavetz que pensava i auré pas que professionaus medicaus.
 
Es pas faus. Cadun que balhava son vejaire suu covid ara exprimís son sentit sus la guèrra miada peu poder rus en Ucraïna. E dens aquestes comentaris, i a bonas causas mes solide tanben marridas.
 
E fin finala, un còp passat lo costat risolièr, me disi qu’es pas tan qu’aquò una causa marrida. E quitament meslèu una de las bonas.
 
Me disi que se lo monde se parlan e debaten dirèctament, es benlèu la basa de la democracia. Solide que sus hialats sociaus se pòt trobar, a còps, faussas informacions, o monde que son secutats, mes cau considerar los hialats com un simple utís. Es com un gredon, es un simple utís, e dambe aquò se pòt escríver bonas o marridas causas, mots d’amor e de patz, o lavetz lo quite Mein Kampf.
 
La causa mès importanta sense de dobte es l’educacion aus hialats sociaus. Après, lo debat “orizontau” es bon, es benlèu l’escasença d’un biaish navèth de foncionar, mes democratic, sense de passar per entitats superioras que dictan çò que cau pensar. Cresi que lo poder i es atentiu e ensaja sovent de descreditar los hialats. Cau saber, per exemple, que Facebook estoc l’utís qu’ajudèc fòrça los Gilets Jaunes de s’organizar.
 
La telaranha de tot biaish a daubèrt un camin de connexions orizontalas (insistís sus aqueste mot) que pòt cambiar la cara de las relacions, d’un bon biaish o d’un marrit, mes evidentament navèth e sense possibilitat de retorn a l’endarrèr.
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mito
7.

#5 que pensi los "especialistas'' qu'an perdut hèra de credibilitat en los mèdias e que'us està plan!
Qu'an tròp profieitat deu confòrt deu lor estatut entà mentir e escóner dab la complicitat deus jornalistas*. Internet qu'ac a tot arrevirat!
Que pertòca autanplan la politica com l'espòrt, la santat, la musica e que'n passi.
Alavetz vertat qu'a ubèrt la pòrta aus discors pseudo-scientifics, e a còps dangerós, mes francament, los grans mèdias qu'an çò qu'ameritan. Que va caler tornar bastir tot aquerò.

*Sus jornalet, que n'avem un bèth exemple dab los articles d'opinion qui pertòcan a la lenga : Ideas personaus sovent chic pregondas travestidas en realitat scientifica. Pas òsca!

  • 15
  • 1
Pascau
6.

#4 Ben... Un drin, òc... Mes pas tot a fèit totun :-)
https://www.youtube.com/watch?v=aOtRfU8vqrM

  • 0
  • 0
Pascau
5.

Que'm sembla que çò qui denóncian aquestas caricaturas n'ei pas que lo monde se parlen d'un biais orizontau mes meilèu que se prengan per expèrts quand ne'n son pas.

Tà çò qui ei de la geopolitica e deus conflictes, ne'n vau pas parlar per'mor que'n coneishi tròp chic.
Mes tà çò qui ei deu covid, lo problèma deus hialats sociaus qu'ei que balhan ua visibilitat equivalenta o superiora a discors pseudo-scientifics (naturopatia, medecinas olisticas, tèsis complotistas) qu'a informacion scientifica.

Per'mor las pseudo-sciéncias e lo complotisme qu'an un potenciau d'engatjament superior a aqueth de l'informacion scientifica : las tèsis complotistas e los discors pseudo-scientifics que son de bon compréner e que provòcan emocions hòrtas com la colèra o l'esper aquiu on las informacions scientificas demandan un esfòrç d'atencion qui ne desembocarà pas sovent sus ua solucion simpla aus problèmas ni sus emocions hòrtas qui incitan a partatjar.

Tà resumir, ne pensi pas que lo dialòg suus hialats sociaus on totas las informacions se valen sia un exemple de democracia dont se cau inspirar. Sus las questions purament moralas, eticas o ideologicas, ne vèi pa de problèma a acceptar que tots los avís se pòden enténer mes sus las question scientificas o sus autes domènis qui demandan ua expertisa, que manca aus hialats sociaus utís tà ierarquisar lo nivèu d'expertisa de las diferentas paraulas.

(och! Desolat, que'i long! Mercés a qui ac legerà tot e harà l'esfòrç de compréner... si n'i a ^^)

  • 2
  • 0
Brousse
4.

#3 Tiò, parièr com en realitat en fèit...

  • 3
  • 0
Pascau
3.

#2 Tot a fèit d'acòrd dab tu. Que n'i a (sèi pas mei qui, desolat ^^) qui parlan de "bulas de filtres" per qualificar los espacis d'escambis on los hialats sociaus nos incitan subtilament a nos embarrar :

que s'abonam a productor.a.s d'informacions qui'ns agradan e qui confirman çò qui pensam dejà, que demandam en amics monde qui pensan drin com nosauts e au cap d'un moment n'èm pas mei expausats qu'a contienguts qui confirman las nostas credenças.

... qu'aquestas credenças sian fondadas o pas!

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article