Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Ucraïna: la cofa de la jornalista

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Dempuèi que la guèrra esclatèc en Ucraïna, France 2 a mandat suu lòc una còla de jornalistas acostumats a païses en conflicte. Au demiei d’eths, una cèrta Dorothée Oliéric. Se pòt véser au finestron dambe un casco e un gilet virabalas mercat PRESS dens endrets pròches de las zònas de combat. Aquesta hemna manca pas de coratge. Es coneishuda per aver obtengut, en espanhòu, una de las darrèra entrevistas de Pinochet abans que’s moriscosse.
 
Mes dimenge 13 de març, per un reportatge sus las hemnas que combaten, es anada n’entrevistar unas dens un locau a Kiev, un burèu de logistica. Caduna contava çò que hè e lo ròtle que jòga dens aquesta guèrra. Dinc ad aquò, ren de fòrça extraordinari, levat qu’a un moment la camèra muisha la paret.
 
E aquiu se vei dus drapèu: un a bendas orizontalas blaua e jauna, lo drapèth nacionau ucrainian, mes a costat, un aute a bendas orizontalas roge e negre. Se podèva pas mancar, es pas possible que la jornalista l’aja pas remercat.
 
Lo problèma d’aqueste drapèu es qu’es lo de l’Armada Insureccionala Ucrainiana (Українська повстанська армія), mès coneguda coma l’organizacion de Stefan Bandera, un nacionalista debatut que collaborèc un temps dambe los Alemands e qu’es acusat per istorians de crimis de guèrra contra civius jusèus e poloneses.
 
La jornalista se trobava doncas dens un locau tenguts per extremistas de dreta, o neonazis se volètz. Una gojata entrevistada muishava fièrament l’escut d’Ucraïna … tatoat suu braç.
 
E çò de mès susprenent, es que Dorothée Oliéric ac semblava pas brica saber. Son comentari èra anodin e s’interessava pas brica a la dimension politica deu lòc on se trobava e deu monde que costejava.
 
Per astre, se las gojatas presentas suu reportatge estón presentadas coma gojatas ucraïnianas normalas, pas ren de çò que digón èra francament politic.
 
Aquò bremba l’article pareishut dens ELLE en 2014 on, una hemna entrevistada coma estant una volontària de tropas suplentas au Donbàs, Vita Zaveroha, s’averèc estar una militanta neonazia, fotografia endacòm mès lo braç levat davant un drapèu a crotz gammada.
 
Podèm citar tanben lo tweet oficiau de l’OTAN que volèva hèr aunor a las hemnas peu 8 de març, e on se trobava la fòto d’una combatenta “remarcabla” ucrainiana, mes que portava lo “solelh negre”, simbèu nazi de pendent la guèrra. L’imatge demorèc pas longtemps, un còp la dèca signalada.
 
Quina conclusion ne tirar de tot aquò?
 
Dens lo cas de Dorothée Oliéric, podèm pensar que coneishèva pas lo simbèu. Pòt pas tot conéisher e estar un a especialista de l’istòria d’un país on acaba d’arribar. Botèm.
 
Mes totun, i avoc pas degun de la redaccion qu’ac remerquèc o que’s pausèc la question. Benlèu l’especialista d’Ucraïna èra pas present pr’amor qu’èra un dimenge? Com saber?
 
Sovent balhi a las redaccions deus jornaus televisats marridas intencions, las d’ensajar de manipular la populacion. Benlèu qu’an pas qu’una simpla manca de cultura generala o de curiositat …
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

LECLERCQ Joan-Marc
22.

#21 Vos pòdi pas deishar díser causas que son desaunèstas.

Semblatz botar pas vòsta reflexion que sus un axe "contra" Potín" o "per Potín" sense auta dimension, e per aquò vos enganatz.

Solide que's parla de fòrçaments de hemnas, entre autas exaccions, dempuèi aquesta setmana, i tornatz dessús per la fin per m'acusar d'estar insensible au viòl d'una hemna, lavetz que l'article data deu 15 de març e doncas estoc escrit mès de d'ora.

Per vos díser, pr'amor que forçadament ac sabètz pas, qu'èi hèit 11 viatges en Ucraïna, èi recebut la carta de sòci de la Federacion ucrainiana de Cosacs per aver escrit un roman en occitan que s'apèra "Ucraïna" e que parla d'un moment desconegut en çò nòste de l'istòria deu país, la guèrra civila entre 1919 et 1921. Èi dejà participat a seradas d'ajuda aus Ucrainians a Tolosa (soi musicaire e soi estat lo sol de cantar en ucrainian) e èi jogat a gratís per eths en sosteng.

E vosautes me botètz simplament dens lo camp deus "pro-Potín" pr'amor que mas coneishanças de l'istòria deu país me perméten de gostar (o pas) d'un element qu'a mès d'importància que çò que cresètz.

Per vos assabentar, a mons amics ucrainians agrada pas brica aquesta bandèra, seré un pauc coma aquí per nosautes una francisca dambe la frasa "Travail, Familha, Patria". A maugrat de çò que's ditz, i a Ucrainians antifascistas e internacionalistas (Esperantistas), e soi de lor costat.

Se seguissèvi jo lo medish biaish de soscar que vosautes, m'estonarí de constatar que crimis sus civius e pogròms antisemites son pas per vosautes que "detalhs de l'istòria" coma disèva quauqu'un que benlèu vos agrada. Mes ac hèi pas per aunestetat, sabi qu'es pas vertat.

Un còp de mès me cau tornar explicar qu'analizi los mèdias e que doncas, suus reportatges que muishan monde refugiats devath la tèrra pr'amor deus bombardaments i a pas ren d'ajustar, la causa es largament relaiada dens las ràdios e las cadenas de televizion.

Après, sabi plan que l'actualitat es pesuga, e totjorn dens aquestes cases d'orror los esperits se cauhan aisidament en tot pérder un pauc de discerniment, es per aquò que vos hèi pas reròche especialament.

  • 0
  • 1
Claudi Balaguer Millars (Catalonha del Nòrd)
21.

#19 PS: L'invasion e la guèrra comencèt fa mai d'un mes. En data del 15 de març de tropèls de personas èran a malviure e subreviure dins los mètros de Kyiv o de Kharkiv... èran pas estadas violadas o raubadas encara segur, es un gra enjós dins l'inumanitat que pensi pas se pòsca apreciar pasmens!

  • 0
  • 0
Claudi Balaguer Millars (Catalonha del Nòrd)
20.

#19 Deu èsser aquò, soi tròp nèci per comprendre l'ensag de tornar sus las tematicas preferidas del Kremlin, valent a dire la preséncia de neonazis en Ucraïna.... A l'espèra de legir d'articles del meteis tipe suls mercenaris de Wagner o que que siá o criticar lo "documentari" sul Donbàs per exemple. Mas non, sabi plan que i a pas qu'un costat qu'interèssa...
E tornam sus la bandièra... Deu èsser aqueste lo problèma actualament, segur i compreni pas res, pensi que deu èsser aquela femna que viòla amb la bandièra e que rauba... Las exaccions de l'armada russa son pas novèlas, basta de legir per o voler saber (coma en Chechènia per exemple) lo demai es de la manipulacion bon mercat coma i sèm ja acostumats dempuèi almens 8 ans...
Benlèu que quand una femna se fa violar, sètz dels que fan virar lo debat sus la talha de la jupa...

  • 1
  • 0
LECLERCQ Joan-Marc
19.

#18 Cresi qu'atz pas comprés lo subjècte de l'article. Es pas un debat "per o contra aqueste o aqueste", es la question de se damandar com una jornalista pòt passar a costat d'un "detalh" tan important (quan se coneish l'istòria).
De mès, l'article es pareishut lo 15 de març e'm reprochatz de parlar pas d'eveniments que son estats conseishuts a la debuta d'abriu. Cau estar a còp aunèste.
E justament, hètz alusion a soldats "qu'an raubat, violat e tuat las gents", es precisament çò qu'uns istorians repròchan au grop armat deu quau la bandera se tròba sus la paret, es a díser chaple de poloneses e pogroms.
Comprengui que los darrèrs eveniments pòden butar cadun, mes cau totun demorar senat e s'apatzar drin abans de reagir tròp lèu.
Ac torni díser: es un article suu jornalisme.

  • 0
  • 1
Claudi Balaguer Millars (Catalonha del Nòrd)
18.

Adieu a totes,
Es curiosa aquesta tissa sistematica de trobar de "problèmas" en çò de las victimas... Cal anar mai luènh encara, segur que se pòt far... fidèlament a la tradicion potinejanta de fa mai de 8 ans... e dire per exemple que benlèu que los mòrts son d'actors, los meteisses que recebia'n la moneda durant lo Maidan, o que probable se son pas d'actors se son suïcidats (finançats per l'OTAN e Soros e d'autres) per far acusar los russes...
Francament me fa racar tot aquò... un pai's democratic atacat, de gents massacradas per un dictator e de soldats sens fe ni lei, afamats de tuat los ucraïnians e de sas magras possessions (parlatz pas dels soldats russes qu'an raubat, violat e tuat las gents? Son mens importantas qu'una persona qu'a una bandièra?) e l'obsession de voler trobar d'excusas pateticas, d'ensajar d'amagar la cruseltat russa... es vertadièrament peno's...

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article