Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Pr'amor ne vòli a l'Educacion Nacionala

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Per aprestir una visita de Tolosa dambe un grop d’estudiants estrangèrs, me soi, un còp de mès, trempat dens l’istòria de la vila. Solide qu’i a causas susprenentas de las qualas me podèvi pas dobtar abans de me n’assabentar. Un còp adulte, en dehòra de l’escòla, solide.
 
L’importància deu lòc es complètament desconeishuda per l’Educ’ Nat’, e aquò rai se s’i creèc la purmèra societat d’accions deu monde o la purmèra academia literari deu monde. Aquò rai se l’emperator roman d’Orient i mandèc au sègle VI-au sons hilhs per estar educats.
 
Tot çò que’ns muisha l’escòla “de la Republica “ es l’istòria de París. Punt.
 
Cresèvi que l’idèia de Democracia ns’èra arribada en 1789 per la Santa Revolucion francesa. Pas brica. En 1189, sia 6 sègles auperabans, Tolosa vengoc una Republica Consulara, coma ciutats d’Italia.
 
E aquò rai tampauc se mon escòla se situava a 400 m de l’endret on aquesta republica estoc proclamada. Avèvi pas lo dret d’ac aprénguer. Soi curiós totun de saber se lo regent que’ns hasèva classa ac sabèva eth medish. Cresi que non.
 
E de qué díser sus l’istòria de Corsega, qui avoc la purmèra constitucion democratica modèrna deu monde? Tot escàs abans l’invasion francesa. Aus Estats-unit e au Reiaume-unit lo Pascuale Paoli es un eròi, un pionièr de la libertat, a sas estatuas, mes dens l’Estat francés es interdit d’ensenhament. Es pas que lo nom d’un batèu. Au mens.
 
Parlavi a un amic que cresèva que l’istòria èra plan ensenhada en França (Totis n’am d’aqueles amics). Cadun anonciava sons exemples, e n’acabèm per parlar de la Comuna de París. Estoc per eth l’ocasion de díser que de vertat, tot çò d’important se debana dens la vila qu’a “l’avenguda mès bèra deu monde”.
 
Quina estoc sa suspresa quan le digoi qu’i avoc tanben una Comuna e Marselha, e que, de mès, avèva durat mès longtemps que non pas la famosa. N’estoc estabosit e aquò acabèc la charradissa.
 
Totis aquestes eveniments que marquèn la vida de Tolosa o d’endacòm mès, ne podèm trobar un pauc de pertot, mes son interdits per l’istòria oficiala. Nos dison que l’escòla a gratis e obligatòria estoc creada peu Jules Ferry. Aquò rai s’èra lo cas dejà a Estrasborg au sègle XVI, en Anglatèrra o en Alemanha auperabans. Çò de màger es d’escríver lo roman nacionau.
 
Quan pensi a l’istòria e au biaish dambe lo quau m’estoc ensenhada, dobti per extension a totas las autas matèrias.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

ltrobat
4.

#1 Lo Mélenchon qu'ei un nacionalista francés.
Malurosament, que coneishi occitanistas qui van votar tad eth...

  • 2
  • 0
Mai Republica es abordida mai legiférís !
3.

#1

S'en chautan de tot aquò, fasèm pas partida de lor istòria. Elis an la subaumadura morala (moral hight ground). e nos parlan coma un rebruga bartàs, l'anquet es las promesas, apèi las cal tenir e subretot pagar, mas es una autra istòria aquò

  • 2
  • 0
Mai Republica es abordida mai legiférís !
2.

Son un faramat de causas desconeigudas de nosaus meteis, deguns nos las ensenhècs e tanben, fisençós de tròp avèm estat creserèls e avèm pas caçat nimai cercat a comprener, las causas èra establidas pedurablament atal, nosaus al debàs e los autris endenaut.

Tanben podèm diser qu’una causa, siòsquetz curióses tà los gats, cal rapar e gratussar la rusca e atal venon las causas amagadas vestidas de lor fulgor, resplendentas d’aver estadas tròp temps amagadas jols patisses del roman nacional dels autris, regatat coma nòstre..

  • 1
  • 0
Barbet
1.

Quitament lo Melenchón, deputat de Marsilha, que se trufa de l'accent dels occitans en francés, sembla pas connéisse lo passat gloriós d'Occitània e parla dins sa propaganda,, en bon nacionalista francés,, sonque de l'istòria de Feança.

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article