Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Quan las lengas s’influéncian

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Aquò’s la vida. Totas las lengas deu monde son influenciadas, a un moment, per una(s) auta(s). La quita lenga islandesa, coneishuda coma una de la mès plan conservadas, a totun recebut apòrts deu danés.
 
Dens nòste parçan, vesèm que lo francés engolís fòrça mots e expressions anglesas (o meslèu americanas), que l’occitan patís a còps d’una francizacion evidenta, mes tanben que daubuns pòden càder dens l’aute tròp en guardar “la mès grana distància de l’occitan per rapòrt au francés” en utilizar mots que son pas fòrça naturaus. N’èi ausit parlar, mès que me’n sap pas vertadèrament mau, pensi qu’es la vida de las lengas.
 
Per çò de l’anglicizacion deu francés, èi ausit a la ràdio quauqu’un, una ciclista deu Torn de França femenin, qu’uzèc d’un mot “a la mòda” en acabar per díser lo contrari de çò que volèva díser.
 
Es cool uei lo dia de díser juste au lòc de díser très. Es un anglicisme. Mes quan la hemna voloc díser que lo Torn de França èra, per astre, una enòrma reclama peu ciclisme femenin, quicòm doncas de positiu, digoc “… c’est juste une énorme publicité pour nous …”, çò que pareish pro negatiu, e se pòt comprénguer coma, “es pas una corsa vertadièra, i a pas nat interés esportiu, es pas qu’una operacion comerciala”.
 
Lo francisme mès important qu’ausiscoi recentament en occitan es “del còp …”, copiat-pegat diréctament de l’expression fòrça fòrça utilizada, especialament peus joens, lo du coup, que servís de ganhar un pauc de temps per soscar a çò que vam díser, e qu’a perdut complètement sa valors de “per consequéncia …” o “doncas …”
 
E se cau que l’occitan se defena d’una francizacion tròp importanta, cau pas càder dens l’excès contrari, segon daubuns.
 
Mes s’i a mots navèth qu’entran dens lo vocabulari per error, per jo es pas tròp grèu. Es la vida de cada lenga e la lista deus mots arribats pr’amor d’una deca, a còps pr’amor d’un monge-copista o de la marrida interpretacion deu public, es pro longa.
 
Ara totis dison “programa” per “emission” o “oportunitat” per “ocasion, parat, escasença”. La significacion an doncas evoluit.
 
Coma quauqu’un d’estonat es pas mès tustat peu pericle e un pedagògue es pas mès l’esclau que mia los dròlles a l’escòla …
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Tomàs Bordèu
2.

Tà'vs pregar, cars legidors, evitatz qu'aquesta mòda de se plànher 24/7 de "du coup" s'espandisca a l'occitanisme. Non sèi çò que se passèt, mes hè quauques meses, cada dia, un jornau en parle. E mai sia probablament lo cambiament mei beninh de la lenga francesa hè d'annadas.

"du coup" a pas jamai volut díser "per consequéncia". vòu díser, e vòu totjorn díser, "tant qu'i sèm". "tant qu'èi lo temps".

Tà jo, se i a ua categoria de mots que podem totjorn empruntar en occitan, son los "francitanismes" com "gavat" o "pòcha". E tanben, m'agradan los haus "anglicismes" que de hèit son latinismes que mancan sonque au francés, com "imun", "acurat", "òbvi/òbviament"...

  • 0
  • 0
Giraud Tolosa
1.

Mercé Joan-Marc per aqueste article e tanben pels autres que publicas cada dimars: benlèu que podèm pas comparar l'evolucion de lengas amb de milions de locutors e l'evolucion de lengas minorizadas coma l'occitan: o sabèm, la lenga nòstra es pas gaire socializada e patís alavetz de las influéncias del francés, mas tanben de l'italian dins las Valadas e del castilhan e del catalan en Val d'Aran.
Solide, cal pas passar l'òsca e veire pertot de francismes, catalanismes, castilhanismes o italianismes. Ça que la, tanplan per la lenga orala coma escrita, nos cal pas aver paur (o aver la canha) de l'escotar, de l'estudiar, de l'espepissar e tanben de la legir: avèm d'autors dels bons e seriá pecat de se'n passar. I a tanben la question dels idiotismes (n'i a un brave flòc que son comuns a l'ensemble de la lenga nòstra). La fonologia es essenciala e far de l'occitan un ersatz de francés (o de castilhan, catalan o d'italian) nos farà pas venir mai de mond. Al contrari quitament... E fin finala, per ne tornar a ton article, i a d'anglicismes que nos cal saber acceptar (coma per exemple fotbòl e non pas "butabala" qu'èra en circulacion dins l'occitanisme 20 ans i a o pauc se'n manca).

  • 9
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article