Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Crida per un rugbi occitan

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
De costumas las meas cronicas parlan meilèu de la cultura ligada au rugbi. Aquesta setmana, n’ei pas mei ua cronica, mès ua crida. Ua crida aus legedors deu Jornalet e mei qu’aquò.
 
Vist çò qui’s debana uei lo dia au nivèu deu nòste art nacionau, (pensi aus inconvenients deu professionalisme: maudobtança de dopatge, despersonalizacion de las equipas, pèrda deu caractèr culturau unic de la disciplina e semblança dab autes espòrts) cresi lo moment ei arribat d’apitar ua estructura navèra qui auré a l’encòp las duas miras de:
 
Promòver un rugbi estacat aus sons arradics, los de conviviença, d’amatorisme, de hèsta, de don de se medish e d’esperit collectiu entà muishar aus joens qu’un “aute monde ovau ei possible”. Lo messatge de cap a la joentut ei mei qu’ua necessitat pr’amor de çò qui’s debanè recentament deu costat de Sarlat e Briva (véser article “Dopatge” deu 9 d’abriu dens lo Jornalet).
 
Promòver l’esperit occitan capvath partidas amicaus a l’entorn de l’encontre de l’aute e d’ua identificacion a un lòc. La promocion de l’esperit occitan, de tot biaish, ne’s pòt pas hèr sonque capvath l’utilizacion clara e assumida de la sa lenga.
 
Aquera estructura, que’s poderé aperar Federacion Occitana de Rugbi Amator (FORA), deveré aver la fòrma deus clubs independents deus Barbarians (n’existisson un detzenat), shens d’estadi atitrat, dab un foncionament associatiu e democratic. Los encontres, hestius, ne serén pas dens l’encastre de competicions mès, com un còp èra a la debuta, desfís dats a d’autas entitats culturaus devath la fòrma d’escambis annuaus anar-tornar.
 
Ne deveré pas limità’s a ua fòrma de rugbi, totas las variantas estant planvengudas, VII, XIII, XV, femenin, leser o quin que sia.
 
La nocion de coneishença de la lenga occitana seré essenciau e ne poderé pas estar remesa en causa d’un biaish o d’un aute. La quita existéncia de l’estructura seré condicionada dens los sons estatuts a l’utilizacion de la lenga nòsta.
 
Seré soslinhada la volontat de desvolopar un jòc virat de cap a l’ofensiva, au jòc a la man, a l’esportivitat e a l’esperit cavaleirós, en dehòra de tot lèd gèste qui seré pesugament castigat.
 
Doncas aqueste tèxte ei ua crida de cap au monde amorós deu jòc bèth, sabi que n’existisson hèra en Occitània e especiaument a l’entorn deu Jornalet. Que’ns hèn mestièr jogaires, dirigents, apracticaires, ajudaires, espectators, ahuecats, cantaires, bramaires, bodegaires e hestaires de tot escantilh!
 
Ajudatz de cambiar aqueste saunei en realitat e de transformar lo mòde condicionau d’aqueste article en futur, un futur deus beròis entau rugbi e Occitània.
 
Las personas interessadas poden contactar lo Jornalet o meilèu escríver a jomolo(a)orange.fr
 
Be’vs espèri numerós …



 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Joan-Ives G.
15.

Adiu Joan-Marc
Òc-ben, que supausi un còp l'abitud pres d'ac díser e d'ac enténer, l'impression ne pegaré pas (taus qui l'avón en començar). De mei, "Federacion occitana" que marcha miélher que non pas "rugbi occitan".
E fin finau me demandi se deuré estar negre atau l'ovau deu lògo : dab la crotz roja que'm hè drin pensar en un emblèma de pilòte alemand de 14-18… en tot cap qu'a totas las colors de l'insígnia deu men regiment, quan hasèvi lo sapaire (brrr ! maishants soviers) !
(Desolat d'arribar après la batalha e d'ac hicar tot per tèrra !)
Tà la lenga, qu'ei tot just aquò : que caleré los cors qu'estossin ua part de l'apracticament. Los jogaires qui saben parlar que i deurén estar tanben, solide : que herén los professors-ajudas… aquiu qu'aurés çò de qui cau entà l'esperit d'equipa !

  • 0
  • 0
Joan-Marc LECLERCQ
14.

#13 Adiu Joan-Ives,
N'avèvi pas pensat ad aquò, jo que disi "fora" e non pas "fòra" doncas foneticament me destorba pas tan qu'aquò. Que m'evoca meilèu "forra-borra". Podèm cambiar per Federacion Amatora de Rugbi Occitan (FARO), mei simbolic d'un lum qui esclaira la nueit ... o FRAO, mei mauaisit de díser, qui bromba "FRAU" en alemand, la hemna.
Se que non, avèvi pensat a un nom mei practic per la conversacion de cada jorn, mei risolièr coma per exemple "La Veishiga Occitana" una mena de chafre non oficiau mès mei agradiu que non pas un acronime.
Per çò qui ei deus corses, as rason, perqué pas corses tot escàs abans l'apracticament e perqué pas suu terrenh medish ? De tot biaish nos calerà estar vigilants e quitament intransigents sus l'emplec de la lenga.

  • 0
  • 0
Joan-Ives G. Engolesma
13.

Adishatz tots !
L'idea que m'agrada hòrt mes lo nom que'm chepica drin. FORA que sembla ua faiçon de díser "dehòra" (a qui ?)… Atau comprés, que da còrda aus qui disen l'occitanisme que sap a un retrèit de cap a si medish, e totas aqueras fotiròlas. Badonc que caleré trobar un nom o un acronim qui evoquèssi meilèu l'idea de "planvienguda"…
Per exemple, entà júnher ua equipa, ne deurén pas necessàriament saber dejà parlar, mes que deurén apréner la lenga e assistir aus cors dab la medisha regularitat que participan aus apracticaments (e de tot biaish, ja deurén apréner se lo jòc se passa tot en òc).

  • 0
  • 0
Joan Marc LECLERCQ
12.

Adishatz a totis !
Torni diluns de l'estrangèr (Israèl per un concèrte) e nos organizam. Shalòm a totis !

  • 1
  • 1
BOURDON Pau
11.

#1 Qué se n'ei hèit d'aquera associacion ?

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article