CAPÇALERA: WORDLE
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 8 d'agost

Joan-Marc Leclercq

Dimars, 28.6.2022 03h00

França ingovernabla?


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargament





E curiós coma quicòm de vertadèr a París pòt estar faus a Ròma. Es pas un reprovèrbi, mes s’i sembla fòrça.
 
Las darrèras eleccions legistalivas de l’Estat francés an balhat una resulta inabituala. A maugrat deus esfòrces de daubuns (Jacques Chirac e Lionel Jospin) d’installar un regime presidenciau, lo president en foncion a pas podut retrobar una majoritat absoluda a l’amassada nacionala. Aquò muisha plan qu’una eleccion legislativa es mès democratica e rebat milhor l’opinion publica generala que non pas la d’un candidat sol a dus torns.
 
Mes es pas çò de mès important dens l’ahar. Es de bon notar que, tanlèu l’endeman de l’eleccion, los numeroses observators e comentators franceses o parisencs (es la medisha causa) èran d’acòrdi per díser que lo país èra benlèu “ingovernable” pr’amor de la manca de majoritat absoluda.
 
Aquò pareishoc normau a fòrça monde, mes, s’i soscam una minuta, es atau que foncionan un brave nombre de paises. E, diserí quitament, es atau que calerén foncionar totas las democracias representativas.
 
En Alemanha, un còp l’eleccion passada, los partits s’encontran e charran pendent pro longtemps abans de trobar un compromés de governament. En França, la tradicion vòu que lo poder sia dens la man d’una sola persona.
 
Normalament, lo milhor seré d’interdíser los partits, e que los representants deus electors sian pas que representants deus electors, es a díser que votarén pas que çò que vòlen los electors au lòc d’aver un chèc en blanc.
 
Cau qu’un elector, ara, causisse un programa, dambe punts que l’agradan e d’autes que l’agradan pas. Cresi qu’i a monde qu’an votat per candidats de FI en tot saber que pòden s’opausar a una lei Molac mes pr’amor que son en contra de la retirada a 64 o 65 ans.
 
Lo cas ideau seré que las majoritats cambien a cada vòte, a cada subjècte, e que los deputats seguiscan l’opinion de la majoritat deu monde de la circonscripcion d’on son gessits. O, encara milhor, que lo monde poscan votar eths medish a cada còp.
 
Mes aquò, s’apeleré meslèu una revolucion.
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 


 



publicitat
BANER3: Ràdio Occitània



Comentaris

28 de junh 09.35h

A rason. Aquò s'apela Revolucion , representada per los abstencionistes. Mai, de 50% de la populacion son pas representats dins aquela assemblada. Quò pausa un problem de democracia. Los temes abordats dins la campanha electorala son a ras de terra e los candidats se son tots catas darrier lo cap de partit.
I a donc quatre partits en presença : los abstencionistes, lo tiers estat (representats per lo partit de Marina Lo Pen), lo clerjat laic (representat per la nupes que compren belc... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de junh 09.35h

A rason. Aquò s'apela Revolucion , representada per los abstencionistes. Mai, de 50% de la populacion son pas representats dins aquela assemblada. Quò pausa un problem de democracia. Los temes abordats dins la campanha electorala son a ras de terra e los candidats se son tots catas darrier lo cap de partit.
I a donc quatre partits en presença : los abstencionistes, lo tiers estat (representats per lo partit de Marina Lo Pen), lo clerjat laic (representat per la nupes que compren belc... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de junh 09.35h

A rason. Aquò s'apela Revolucion , representada per los abstencionistes. Mai, de 50% de la populacion son pas representats dins aquela assemblada. Quò pausa un problem de democracia. Los temes abordats dins la campanha electorala son a ras de terra e los candidats se son tots catas darrier lo cap de partit.
I a donc quatre partits en presença : los abstencionistes, lo tiers estat (representats per lo partit de Marina Lo Pen), lo clerjat laic (representat per la nupes que compren belc... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de junh 09.35h

A rason. Aquò s'apela Revolucion , representada per los abstencionistes. Mai, de 50% de la populacion son pas representats dins aquela assemblada. Quò pausa un problem de democracia. Los temes abordats dins la campanha electorala son a ras de terra e los candidats se son tots catas darrier lo cap de partit.
I a donc quatre partits en presença : los abstencionistes, lo tiers estat (representats per lo partit de Marina Lo Pen), lo clerjat laic (representat per la nupes que compren belc... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq logo rss

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions