CAPÇALERA: OPLO Licèu
CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 29 de novembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 2.4.2012 03h00

Mónegue es Occitània


Comentaris 10 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Occitània es administrada per quatre estats. Mas, sovent, de publicacions mau informadi dison que i a que tres estats ...e oblidan Mónegue. Coma es possible? Ramentem quaucu fachs objectius. Lu quatre territòris politics d’Occitània, classats dau pus poblat au mens poblat, son lu seguents:

  1. L’Occitània Granda que, popularament, li dion lo “Miegjorn” e que depende de l’estat francés: a 15 o 16 milions d’abitants.
  2. Li Valadas Occitani, que dependon de l’estat italian: an circa 200 000 abitants. Cau citar finda l’enclava occitanofòna de La Gàrdia, en Calàbria.
  3. Mónegue, qu’es una ciutat-estat sobeirana: a 30 000 abitants.
  4. La Vau d’Aran, que depende de l’estat espanhòu: a 10 000 abitants.
  5. Alora, perqué certans occitanistas oblidan de citar Mónegue entre aquelu territòris? Assaiem d’o explicar.

D’en primier, cau admetre que la realitat lingüistica de Mónegue es complèxa. Lu monegascs parlan tradicionalament doi lengas: l’occitan e lo ligur. L’occitan de Mónegue fa una transicion entre lo niçard e lo vivaroaupenc. Lo ligur de Mónegue es una varietat dau dialècte ligur que si parla sobretot dins la region italiana de Ligúria e que fa partida d’un ensems lingüistic pus vast: lo nòrd-italian (o padan). Lo parlar ligur de Mónegue forma una enclava lingüistica en territòri occitan despí l’Edat Mejana.

Vètz la segonda rason de l’oblit. Li doi lengas de Mónegue si parlan tradicionalament dins de quartiers diferents. Lo ligur s’audia sobretot a La Ròca (en francés “Le Rocher”) dont i a lo Palais Princier e, doncas, lo centre dau poder. L’occitan si parlava sobretot a Montcarles (en francés “Monte-Carlo”) que foguèt longtemps un quartier periferic (si sonava Li Espelugas abans lo 1866). Ai sègles XIX, XX e XXI, emb lo desvolopament economic e lu novèus abitants, i aguèt un usatge creissent dau francés. Aqueli donadas si pòdon verificar dins li òbras de lingüistas professionaus, coma Carles Tortolon (1899), Raymond Arveiller (1967) e pus recentament Laurenç Revest. Pèire Bèc evòca l’occitan de Mónegue dins lo sieu libre La langue occitane.

Tèrça rason. Lo Principat de Mónegue s’interèssa sobretot a la promocion —simbolica— dau ligur, que s’ensenha dins li escòlas primari despí lo 1976, e negligisse l’occitan. Es probable per mostrar cen que Mónegue a de particular a respècte dei tèrras vesini, dont non si parla ligur.

L’imatge internacionau de Mónegue a fach venir tot plen d’abitants novèus que parlan que francés, anglés o italian. Totun, aquò es pas un argument per dire que l’occitan i es perdut. D’autri vilas grandi, en Occitània, an tanben de populacions mescladi e un raionament internacionau e, totun, l’occitanisme i es actiu.

Una bòna practica de l’occitanisme seria de si preocupar seriosament de la defensa de l’occitan a Mónegue, tot en sostenent, de segur, la promocion simultanèa dau ligur. Lo Principat de Mónegue a pas de posicion realament ostila còntra li lengas minorizadi. Benlèu poiria escotar e aculhir favorablament de propòstas intelligenti e ben argumentadi per sostenir l’occitan emb lo ligur. Non es absurde de pensar qu’un jorn, l’estat monegasc poiria trobar un interès a oficializar o legalizar l’occitan —e lo ligur— en s’inspirant dei exemples d’Aran o dei Valadas...

Es important, per promòure l’occitan, d’aver una conoissença completa de l’espaci de la lenga, sensa oblidar degun territòri.



publicitat
BANER2: OPLO liceu



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

ieo   sumien  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions