CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 19 de setembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 28.7.2014 03h00

Sus las “acadèmias” (I)


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (23 vòtes)
carregant En cargament


La multiplicacion dels organismes que vòlon codificar l’occitan (o lo “regular”, coma pretendon d’unes) a generat un molon de comentaris dins Jornalet. Cal explicar çò que se passa en occitan e o cal comparar amb las autras lengas.
 
 
Sens occitan estandard, pas de solucion
 
Una lenga que cèrca de complir de foncions de comunicacion pus estendudas a besonh d’una varietat estandard. Dins las societats modernizadas, una lenga sens cap d’estandard es condemnada a de foncions tròp limitadas, a la subordinacion e, a tèrme long, risca de morir. Es un fenomèn universal. Las personas que braman contra l’occitan estandard o an pas encara comprés...
 
Una lenga estandard, en general, se bastís gràcias a doas fòrças:
 

— La demanda sociala de comunicacion en massa (o almens, de comunicacion pus intensa) ajuda a installar un estandard.
 
— De lingüistas respondon a aquela demanda sociala en elaborant o precisant la varietat estandard (sovent, en mai dels lingüistas, i trabalhan tanben d’escrivans o d’ensenhaires; e es una bona causa, mas a condicion qu’escrivans e ensenhaires comprengan las analisis dels lingüistas).
 
Una acadèmia a de sens, donc, solament se facilita la construccion d’una lenga estandard.
 
 
Los tipes d’“acadèmias”
 
En general, los especialistas que trabalhan sus la lenga estandard se recampan dins un organisme de codificacion (o en tèrmes mens exactes, dins una “acadèmia”).
 
La màger part de las lengas estandards tenon un organisme de codificacion: es objècte de respècte social, es un instrument que servís lo prestigi de la lenga, es una institucion reconeguda coma necessària.
 
Per qualques lengas, l’organisme de codificacion es d’una incompeténcia manifèsta e lo mond se trufan d’el. Es lo cas amb l’Acadèmia Francesa.
 
De còps, quand i a pas d’acadèmia (o al costat d’una acadèmia), trobam de còlas reduchas de personas que fan un trabalh seriós e eficaç per desvolopar la lenga estandard. Un grop reduch de qualques bons lingüistas pòt èsser pus eficaç qu’una gròssa acadèmia eteroclita.
 
En occitan, se tant de personas son allergicas a tota idèa d’acadèmia (e d’estandard), es perque son encara alienadas. Defendon encara la subordinacion: vòlon pas que l’occitan venga una lenga normala amb un estandard e de foncions estendudas...
 
Un autre factor del refús de las acadèmias, simultanèament, es la situacion particulara del francés. La marrida Acadèmia Francesa e la nòrma absurda del francés ofrisson un exemple negatiu a un grand nombre d’occitans.
 
En occitan, fòrça personas vòlon intrar dins las “acadèmias” mas, un còp dedins, empachan de bastir o d’aplicar una lenga estandard: es que vòlon sabotar tot assag de vida normala per l’occitan.
 
 
Lo nombre d’“acadèmias”
 
Dins certanas lengas, i a mai d’una acadèmia. Assajan en aquel cas de trobar de solucions comunas car lo besonh de comunicacion de massa, el, reclama en tot cas de convergéncia.
 
En espanhòl, i a fòrça acadèmias dins los diferents estats ispanofòns mas s’endevenon e se coordenan. Chile assagèt ben de se fabricar, de 1844 a 1927, una nòrma divergenta; mas i deguèt renonciar perque l’usatge social impausava de convergir amb los autres païses ispanofòns.
 
En occitan avèm, uèi lo dia, d’acadèmias concurrentas que preconizan de solucions divergentas entre elas: aquò o devèm a certans “academicians” qu’an pas comprés çò qu’es una lenga estandard. S’amusan a demolir l’òbra d’Alibèrt e del Conselh de la Lenga Occitana (CLO) quand la deurián consolidar e precisar. Una lenga estandard capita ben dins l’estabilitat, non pas dins la reforma permanenta.
 
Disi pas que qualques reformas de detalh sián pas necessàrias, mas devon concernir de ponches menors e periferics, devon refortir la coeréncia generala del sistèma d’origina. Es çò que lo CLO faguèt a respècte d’Alibèrt.
 
 
Abséncia d’acadèmia?
 
Dins certanas lengas estandards, plan rarament, i a pas d’organisme de codificacion. La pression de l’usatge social es tan fòrta que l’estandard s’autoregula. Es lo cas de la lenga anglesa. Las divergéncias geograficas en anglés estandard existisson (per exemple entre los Estats Units e Anglatèrra) mas son feblas e tendon a demenir. Ça que la los lingüistas intervenon, quitament en anglés, non pas dins d’“acadèmias”, mas dins de mèdias e d’ostals d’edicion prestigioses que lançan amb pro de succès de solucions per fin de regular l’usatge, per levar los dobtes. Los diccionaris Oxford, Cambridge e Webster, per exemple, arriban a de solucions fòrça convergentas.
 
En occitan, d’unes que i a militan per una abséncia totala d’acadèmia. Mas comprenon pas que l’occitan es pas dins la situacion de l’anglés. L’occitan es una lenga subordenada e fragila: son material lingüistic es destruch rapidament per lo francés, l’italian e l’espanhòl. L’usatge sens cap de regulacion, en occitan, accelèra la francizacion, l’italianizacion e l’espanholizacion. L’occitan a donc besonh d’un estandard e d’un organisme seriós de codificacion. L’anglés, al contrari, es una lenga liura, non subordenada, en santat maximala, que pòt comptar amb son sol usatge per s’autoregular.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

30 de julh 23.55h

#4 Emmanuèl Isopet a escrich: "L'estabilitat es un argument fort, mas justament, seria pas la trapèla qu'empacha las reformas necessàrias del francés, per exemple?"

En general, cal d'estabilitat. L'occitan a una nòrma coerenta e es preferible que càmbie pas.

Mas quand una nòrma es realament absurda, coma es lo cas en francés, soi favorable a una reforma radicala.

Ara: ma prioritat es de viure en occitan, pas en francés.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de julh 23.30h

#5 Pèir a dich: "be'm sembla qu'era ortografia deth alemand ei estada sovent reformada aquestas darrèras annadas !"

Sovent? Que non. L'ortografia alemanda foguèt reformada un sol còp en 1996, e de manièra fòrça leugièra.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de julh 18.54h

"Una lenga estandard capita ben dins l’estabilitat, non pas dins la reforma permanenta." Pas segur, be'm sembla qu'era ortografia deth alemand ei estada sovent reformada aquestas darrèras annadas ! En tot cas ua academia tara lenca occitana n'aurà pas de legitimitat que s'ei arreconeguda per ua larga part deth meilòc associatiu e peras institucions mès sutot s'ei arrepresentativa dera diversitat d'aqueth territòri e se cèrca eth concensus ! Tà moment, que'm sembla ne eth IEA, n'era Aca... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de julh 12.32h

"sovent, en mai dels lingüistas, i trabalhan tanben d’escrivans o d’ensenhaires; e es una bona causa, mas a condicion qu’escrivans e ensenhaires comprengan las analisis dels lingüistas" e vice versa, non?

"Per qualques lengas, l’organisme de codificacion es d’una incompeténcia manifèsta e lo mond se trufan d’el. Es lo cas amb l’Acadèmia Francesa." Vertat, es çaquelà, perdon, ça que la la refereréncia de totes los froncofones.

L'estabilitat es un argument fort, mas just... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de julh 23.01h

Sembla evident çò qu'escrivetz, çò qu'escrives. Va tot sol, hiula. Un estandard es una aisina qui permet de hèser víver amassa la medisha lenga. N'esvarja pas sonque los qui n'aiman pas la lenga o qui la tenen mau. Un estandard non va contra, fonciona dab. La melhora conclusion estó un escambi l'an passat a l'Escòla Occitana d'Estiu dab una parisenca mei occitanista que jo morisses, a perpaus de l'AOC. La racava, per amor avèva paur a l'uniformitat. Clavè en díser : "Amb aquò, acaba... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de julh 14.30h

#1 Plan dich. Efectivament,
– l'estandard es pas dessenhat contra los parlars locals,
– l'estandard admet el meteis certanas variacions regionalas,
– l'estandard met en comun lo lexic venent de diferentas regions.


Valora aquest comentari:   votar positiu 20   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de julh 13.16h

"En occitan, se tant de personas son allergicas a tota idèa d’acadèmia (e d’estandard), es perque son encara alienadas. " : cresi puslèu qu'i son allergicas percé qu'an paur de la nocion d'occitan estandard percé qu'an paur d'estar escarnidas se parlan o escriven dens lur dialècte.
Pensi qu'an paur tanben que lo lexic s'apraubissi, vist que, per una milhora comprehension entre Aupencs e Pirenencs (per ex.), fau edulcorar lo lexic.
Sufis d'explicar aus anti-acadèmia que l'occitan e... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions