CAPÇALERA: Eth Ligam occitan Youtube

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 9 d'agost

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 28.7.2014 03h00

Sus las “acadèmias” (I)


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (23 vòtes)
carregant En cargament


La multiplicacion dels organismes que vòlon codificar l’occitan (o lo “regular”, coma pretendon d’unes) a generat un molon de comentaris dins Jornalet. Cal explicar çò que se passa en occitan e o cal comparar amb las autras lengas.
 
 
Sens occitan estandard, pas de solucion
 
Una lenga que cèrca de complir de foncions de comunicacion pus estendudas a besonh d’una varietat estandard. Dins las societats modernizadas, una lenga sens cap d’estandard es condemnada a de foncions tròp limitadas, a la subordinacion e, a tèrme long, risca de morir. Es un fenomèn universal. Las personas que braman contra l’occitan estandard o an pas encara comprés...
 
Una lenga estandard, en general, se bastís gràcias a doas fòrças:
 

— La demanda sociala de comunicacion en massa (o almens, de comunicacion pus intensa) ajuda a installar un estandard.
 
— De lingüistas respondon a aquela demanda sociala en elaborant o precisant la varietat estandard (sovent, en mai dels lingüistas, i trabalhan tanben d’escrivans o d’ensenhaires; e es una bona causa, mas a condicion qu’escrivans e ensenhaires comprengan las analisis dels lingüistas).
 
Una acadèmia a de sens, donc, solament se facilita la construccion d’una lenga estandard.
 
 
Los tipes d’“acadèmias”
 
En general, los especialistas que trabalhan sus la lenga estandard se recampan dins un organisme de codificacion (o en tèrmes mens exactes, dins una “acadèmia”).
 
La màger part de las lengas estandards tenon un organisme de codificacion: es objècte de respècte social, es un instrument que servís lo prestigi de la lenga, es una institucion reconeguda coma necessària.
 
Per qualques lengas, l’organisme de codificacion es d’una incompeténcia manifèsta e lo mond se trufan d’el. Es lo cas amb l’Acadèmia Francesa.
 
De còps, quand i a pas d’acadèmia (o al costat d’una acadèmia), trobam de còlas reduchas de personas que fan un trabalh seriós e eficaç per desvolopar la lenga estandard. Un grop reduch de qualques bons lingüistas pòt èsser pus eficaç qu’una gròssa acadèmia eteroclita.
 
En occitan, se tant de personas son allergicas a tota idèa d’acadèmia (e d’estandard), es perque son encara alienadas. Defendon encara la subordinacion: vòlon pas que l’occitan venga una lenga normala amb un estandard e de foncions estendudas...
 
Un autre factor del refús de las acadèmias, simultanèament, es la situacion particulara del francés. La marrida Acadèmia Francesa e la nòrma absurda del francés ofrisson un exemple negatiu a un grand nombre d’occitans.
 
En occitan, fòrça personas vòlon intrar dins las “acadèmias” mas, un còp dedins, empachan de bastir o d’aplicar una lenga estandard: es que vòlon sabotar tot assag de vida normala per l’occitan.
 
 
Lo nombre d’“acadèmias”
 
Dins certanas lengas, i a mai d’una acadèmia. Assajan en aquel cas de trobar de solucions comunas car lo besonh de comunicacion de massa, el, reclama en tot cas de convergéncia.
 
En espanhòl, i a fòrça acadèmias dins los diferents estats ispanofòns mas s’endevenon e se coordenan. Chile assagèt ben de se fabricar, de 1844 a 1927, una nòrma divergenta; mas i deguèt renonciar perque l’usatge social impausava de convergir amb los autres païses ispanofòns.
 
En occitan avèm, uèi lo dia, d’acadèmias concurrentas que preconizan de solucions divergentas entre elas: aquò o devèm a certans “academicians” qu’an pas comprés çò qu’es una lenga estandard. S’amusan a demolir l’òbra d’Alibèrt e del Conselh de la Lenga Occitana (CLO) quand la deurián consolidar e precisar. Una lenga estandard capita ben dins l’estabilitat, non pas dins la reforma permanenta.
 
Disi pas que qualques reformas de detalh sián pas necessàrias, mas devon concernir de ponches menors e periferics, devon refortir la coeréncia generala del sistèma d’origina. Es çò que lo CLO faguèt a respècte d’Alibèrt.
 
 
Abséncia d’acadèmia?
 
Dins certanas lengas estandards, plan rarament, i a pas d’organisme de codificacion. La pression de l’usatge social es tan fòrta que l’estandard s’autoregula. Es lo cas de la lenga anglesa. Las divergéncias geograficas en anglés estandard existisson (per exemple entre los Estats Units e Anglatèrra) mas son feblas e tendon a demenir. Ça que la los lingüistas intervenon, quitament en anglés, non pas dins d’“acadèmias”, mas dins de mèdias e d’ostals d’edicion prestigioses que lançan amb pro de succès de solucions per fin de regular l’usatge, per levar los dobtes. Los diccionaris Oxford, Cambridge e Webster, per exemple, arriban a de solucions fòrça convergentas.
 
En occitan, d’unes que i a militan per una abséncia totala d’acadèmia. Mas comprenon pas que l’occitan es pas dins la situacion de l’anglés. L’occitan es una lenga subordenada e fragila: son material lingüistic es destruch rapidament per lo francés, l’italian e l’espanhòl. L’usatge sens cap de regulacion, en occitan, accelèra la francizacion, l’italianizacion e l’espanholizacion. L’occitan a donc besonh d’un estandard e d’un organisme seriós de codificacion. L’anglés, al contrari, es una lenga liura, non subordenada, en santat maximala, que pòt comptar amb son sol usatge per s’autoregular.



publicitat
BANER1: Amics campanha covid



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions