CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 14 d'octòbre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 18.8.2014 03h00

L’‑e de sosten: dire la realitat (I)


Comentaris 76 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (25 vòtes)
carregant En cargament


De qué se tracta?
 
Las discussions sus l’‑e de sosten, en fin de mot, son las mai passionalas e las mai dificilas de tota la lingüistica normativa occitana. La question es de saber se cal metre o non una ‑e a la fin de certans mots: se cal dire telefòn o telefòne*, catalòg o catalògue*, film* o filme?
 
La màger part dels lingüistas qu’an trabalhat sus la question, uèi, l’analisan amb una granda clartat e arriban a de conclusions similaras: pensan que cal pas metre tròp d’-e de sosten. Sols qualques lingüistas an una vision divergenta e ne vòlon metre fòrça. Los usatgièrs de l’occitan, eles, son incertans. E de còps òm manipula los usatgièrs amb d’arguments sens cap de valor scientifica.
 
La question concernís doas categorias de mots:
 

— Los cultismes o mots cultes o mots sabents (mots venent dirèctament del grèc e del latin).
 
— Los manlèus (mots venent de las lengas estrangièras).
 
Los mots de formacion populara (o mots populars) son pas dirèctament concernits per lo problèma: son aqueles mots qu’an seguit de longs sègles d’evolucion e de transformacion dempuèi lo latin tardiu fins a l’occitan. Los cal acceptar coma son dins la tradicion de la lenga, amb o sens l’‑e de sosten. Per exemple: gorg e reguèrgue, còrb e carbe, prim e flame...
 
Ara concentrem‑nos sus los cultismes e los manlèus, que solets son concernits.
 
(Cal exclure del debat, evidentament, los mots que se terminan per ‑a, ‑i, ‑o, ‑u coma panorama, telescòpi, cigarro e tribu.)
 
 
Una brèva istòria de l’‑e de sosten
 
En occitan medieval, abans la subordinacion al francés, podiam trobar de formas sens ‑e de sosten e d’autras amb una ‑e de sosten. Mas las formas sens ‑e èran en tot cas nombrosas.
 
Un pauc abans e sustot après 1500, amb la subordinacion creissenta al francés, l’occitan calquèt de mai en mai las formas francesas que sovent vòlon una ‑e finala. Mas aquò foguèt pas sistematic: las formas sens ‑e son restadas pus nombrosas e pus solidas dins los parlars occitans qu’an escapat a la dominacion dirècta del francés, valent a dire en Aran, dins una granda partida de las Valadas e dins lo País Niçard abans l’annexion francesa de 1860.
 
Amb la codificacion de l’occitan, del sègle XIX enlà, calguèt trobar de solucions. La nòrma mistralenca, iniciada dins los ans 1850, a pas jamai fach de reflexion sus la question e a sovent botat una ‑e finala en occitan quand lo francés n’a una (amb qualques excepcions interessantas sens ‑e, ça que la).
 
Puèi la nòrma classica, començada en 1935 amb la Gramatica occitana de Loís Alibèrt, a prepausat un tractament pus racional de la question. En volent desbarrassar l’occitan de las influéncias excessivas del francés, Alibèrt a restaurat l’usatge de certanas formas sens ‑e. Per i arribar, Alibèrt s’es inspirat de l’usatge del catalan cultivat qu’a pauc subit, el, l’influéncia francesa e que nos ajuda a retrobar las tendéncias normalas de l’occitan. Aital tenèm en occitan normatiu e alibertin un grand nombre de mots sens ‑e que coïncidisson amb las formas catalanas sens ‑e, mentre que lo francés pòrta pus sovent una ‑e:
 
— occitan: xenofòb, magic, campech, abitud, fotograf, dialòg, pedagòg, infantil, astronòm, telefòn, ciclòp, rar, Caucàs, mastodont.
 
— catalan: xenòfob, màgic, campetx, habitud, fotògraf, diàleg, pedagog, infantil, astrònom, telèfon, ciclop, rar, Caucas, mastodont.
 
— francés: xénophobe, magique, campêche, habitude, photographe, dialogue, pédagogue, infantile, astronome, téléphone, cyclope, rare, Caucase, mastodonte.
 
I a un pichon nombre de cases ont aquelas correspondéncias se fan pas. Per exemple, l’occitan normatiu e lo catalan generalizan una ‑e de sosten dins las terminasons ‑pte e ‑cte, mentre que lo francés es pus desordenat:
 
— occitan: concèpte, còpte, Egipte, impacte, conflicte, subjècte.
 
— catalan: concepte, copte, Egipte, impacte, conflicte, subjecte.
 
— francés: concept, copte, Égypte, impact, conflit, sujet.
 
I a tanben de cases pauc nombroses ont las tres lengas tendon a evitar tota ‑e de sosten, e mai lo francés:
 
— occitan: baobab, public, tagalòg, alcòl, Jerusalèm, abdomèn, rap, estartèr, precís, cognat, fax.
 
— catalan: baobab, públic, tagàlog, alcohol, Jerusalem, abdomen, rap, estàrter, precís, cognat, fax.
 
— francés: baobab, public, tagalog, alcool, Jérusalem, abdomen, rap, starter, précis, cognat, fax.
 
La nòrma classica d’Alibèrt, amb paucas ‑e de sosten, foguèt pro largament respectada a partir de sa fondacion en 1935 e fins al mitan dels ans 1970.
 
Vèrs 1975, malaürosament, una ondada d’antinormisme destabilizèt la nòrma classica e installèt un desòrdre terrible dins las practicas. Aquel antinormisme s’explica per una crisi de creissença de l’occitanisme e per una incapacitat d’assolidar las avançadas de las annadas precedentas, coma o ai ja explicat dins un autre article (28.1.2013). E aquel desòrdre s’esperlonga fins ara. Se pòt pas comprene las polemicas actualas sus l’‑e de sosten sens comprene, primièr, l’eiretatge calamitós de la crisi de l’occitanisme de la fin dels ans 1970.
 
Es dins aquel corrent d’antinormisme que qualques personas militèron per una introduccion massissa de l’‑e de sosten. E mai metèron en circulacion de libres e d’articles amb un fum d’‑e de sosten non normativas, en organizant aital la destruccion de la nòrma e en violant las convencions que foncionavan de 1935 a 1975.
 
De 1997 a 2007, lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO) rassemblèt pro de lingüistas de divèrsas sensibilitats e remetèt d’òrdre dins la nòrma. En tot cas donèt d’indicas utilas per las personas qu’an enveja d’aplicar la nòrma (car los antinormistas son restats actius).
 
Una de las clarificacions del CLO a concernit l’‑e de sosten. Lo CLO i consagrèt doas annadas ricas en discussions, de 1999 a 2001, amb d’argumentaris e d’analisis scientificas, sovent de naut nivèl, e en emplenant de centenats de paginas de documents intèrnes de trabalh.
 
Quand los diferents arguments foguèron ben desvolopats, una amassada de conclusion del CLO se tenguèt a Besièrs en 2001 e la granda majoritat dels lingüistas implicats se metèron d’acòrdi per una solucion normativa, que consistís en dos principis.
 
1. Lo CLO respècta e confirma l’essencial del trabalh d’Alibèrt en gardant un grand nombre de formas sens ‑e de sosten (xenofòb, magic, campech, abitud, fotograf, dialòg, pedagòg, infantil, astronòm, telefòn, ciclòp, rar, Caucàs, mastodont...; baobab, public, tagalòg, alcòl, Jerusalèm, abdomèn, rap, estartèr, precís, cognat, fax...). Tanben lo CLO enregistra l’‑e de sosten quand Alibèrt ja l’acceptava (concèpte, còpte, Egipte, impacte, conflicte, subjècte...).
 
2. Lo CLO introdutz de modificacions fòrça leugièras dins las causidas d’Alibèrt.
 
(2a) D’un caire, lo CLO accèpta d’apondre l’‑e de sosten dins un nombre fòrça limitat de mots ont Alibèrt ne metiá pas (modèrn deven modèrne...).
 
(2b) D’autre caire, lo CLO regulariza qualques sèrias de mots que contenián de contradiccions inutilas (magnanim e unanime devenon magnanim e unanim...).
 
Aquesta nòrma se pòt consultar en detalh dins lo document public de las Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana, al capítol 14 (de las paginas 73 a 82).
 
Es aquesta nòrma del CLO, en granda continuitat amb Alibèrt, qu’es estada aplicada fins ara per los autors consciencioses coma Robèrt Lafont, per los bons editors e per los bons mèdias coma Jornalet (levat dins certans articles d’opinion).
 
Los occitanistas qu’aplican pas aquesta nòrma se partisson en doas categorias:
 
— Los que pòdon pas conéisser la nòrma facilament, o ben los que son manipulats per los antinormistas.
 
— Una minoritat d’antinormistas, militants fanatics de l’‑e de sosten, que se creson al dessús dels autres especialistas e al dessús del trabalh collectiu de codificacion.
 
D’ara enlà, expausarai als legeires de Jornalet qualques arguments scientifics relatius a l’‑e de sosten. Mai que mai:
 
— Demostrarai que las formas sens ‑e son ben prononciablas e ben legitimas dins la fonetica e la fonologia de nòstra lenga.
 
— Demostrarai que las formas normativas sens ‑e son autenticas e enracinadas dins una tradicion.
 
— Demostrarai que l’introduccion excessiva de l’‑e de sosten es una somission inutila al francés.
 
— Demostrarai que l’usatge cultivat de l’occitan a besonh d’estabilitat e de coesion dins aqueste domeni.
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

21 d'agost 00.05h

#72 #73 Segur mas los parlars "conservators" tonicament parlant son periferics ;-) sens comptar que los parlars lemosins dau nòrd son benleu mai "conservators" mas qu'es mas per 'mor que la finala "-a" es quitament amudida.
Los parlars vertadierament los mai regulars sus lo plan accentuau son los dau Peirigòrd (manca lo Peirigòrd vert) e dau debàs dau Bas-Lemosin (una partida dau bacin de Briva) e l'i a totparier de las remontadas d'accent dins una partida d'aquilhs parlars (cf. Desroziers ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'agost 22.59h

#57 #60 lo diccionari dau termcat sus la societat de l'informacion e Internet nos balha "regolum" e sabe pas d'ente iò suerten. Mas franchament que quò siá en francés coma en occitan vese pas l'interest de crear daus neologismes v-òrres per essaiar de remplaçar daus mots anglés desjà plan implentats - mail e spam.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'agost 22.59h

#57 #60 lo diccionari dau termcat sus la societat de l'informacion e Internet nos balha "regolum" e sabe pas d'ente iò suerten. Mas franchament que quò siá en francés coma en occitan vese pas l'interest de crear daus neologismes v-òrres per essaiar de remplaçar daus mots anglés desjà plan implentats - mail e spam.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'agost 18.24h

#71 #72 Exactament!


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'agost 18.19h

#71 En tot cas, i a tanben de parlars lemosins conservators que càmbian pas la plaça de l'accent tonic.


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'agost 18.17h

#70 Es per aquesta rason qu'en lemosin, es possible de prononciar los cambiaments d'accent tonic en se basant sus l'estructura de las sillabas, sens cambiar l'ortografia (e en gardant los accents grafics estandards).


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'agost 18.08h

#68 E ben, per ma fe, ai pas grand chausa a redire! :-)
Dirai nonmàs quauquarren a prepaus de la posicion de l'accent tonic. (Qui mièlhs que tu o sap?) Crese que quò es un sistèma que depend de tres factors: dau pes relatiu de las doas darrieras sillabas (que depend de se la vocala es lonja o corta, e de se i a una consonanta en còda, coma se sap), de la nautor relativa de las vocalas, e de la marca lexicala de posicion de l'accent. Segon la zòna, quilhs tres factors son mai o mens import... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'agost 16.56h

#68 As rason de ramentar aquestes faches.

La nòrma classica es estada concebuda, abans tot, per servir una lenga estandard e, donc, per aumentar las foncions de comunicacion de l'occitan. Patric Sauzet o explica dins son article celèbre "La grafia es mai que la grafia": http://taban.canalblog.com/archives/2013/01/30/26288792.html

Los traches tipics de l'occitan estandard lemosin, los ai expausats dins... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'agost 16.26h

Rafèu a escrich :
« - l'accentuacion grafica
Poiriam pas nos alinhar un pitit pauc mai sus los autres dialectes/dialèctes? Coma zo fam per las -ó-, per qué pas per las -é-/-è- tanben? En Peiregòrd, nòstre parlar nos ajuda desjà per o destriar davant -s: -ès- > [eː] mas -és- e -es- (en posicion tonica, aumens) > [ej].
Demòra lo sufix -ier(a), que dins ben daus dialèctes s'escrís -ier(a) sens accent. Que ieu sapcha, i a nonmàs lo lengadocian qu'a -ièr/-iè(i)ra e lo gascon -... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'agost 16.12h

#64- Eslhève desatentiu.Cal véser lo 21.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3
-
4
-
5
-
...8 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions