CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 24 de mai

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 13.10.2014 03h00

La ràbia dau conflicte lingüistic en Lemosin


Comentaris 16 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (14 vòtes)
carregant En cargament


Aprenèm que lo tribunau administratiu de Lemòtges a anullat una subvencion essenciala per l’escòla occitana Calandreta d’aquesta vila. La subvencion suprimida ven dau conselh regionau de Lemosin. Lo tribunau a fach aquela anullacion a la demanda de l’associacion La Liura Pensada que practica lo supremacisme etnolingüistic francés (es una banda d’“analfabets de mança”, coma diriá Felip Martèl; en realitat, la Liura Pensada es manipulada per una sècta que se pretend trotzkista).
 
Quò es una ataca frontala contra la lenga occitana. Mas quò es pas la sola.
 
Una autra ataca contra l’occitan, dins la mesma vila, a Lemòtges, se repetís chasca annada dempuei 1984: es lo Festenau de las Francofonias en Lemosin (Festival des Francophonies en Limousin). Sa 31a edicion ven de s’achabar aqueste mes d’octòbre. Quò es moralament inadmissible que de l’argent public, venent daus impòsts daus occitans, ane a un sosten a la lenga francesa a Lemòtges, en Occitània, mentre que la lenga autoctòna dau país, l’occitan, es menaçada de mòrt a causa de l’avança dau francés.
 
Emb tot aquel argent degalhat dins la francofonia se poiriá finançar e dinamizar un fum de chausas per la lenga occitana en Lemosin. Se poiriá paiar puslèu los cors d’occitan dins las escòlas publicas e las escòlas associativas Calandretas. Aura per aura, en Lemosin comptam nonmàs un sol pòst de professor d’occitan dins l’ensenhament public segondari e nonmàs una sola Calandreta!
 
Emb l’argent public perdut dins la promocion dau francés, chaudriá ajudar puslèu los esfòrç de l’Institut d’Estudis Occitans de Lemosin que fai un crane trabalh de valorizacion de l’occitan parlat (per exemple emb daus vidèos preciós d’enregistrament de la paraula populara).
 
Emb l’argent degalhat dins la musica o la literatura en francés, chaudriá desvolopar puslèu los musicians occitanofòns de Lemosin que son plens de creativitat, o ben los escrivans d’expression occitana, o enquèra un editor occitanista coma Lo Chamin de Sant Jaume. La lista es non limitativa...
 
Enfin, una chausa pus essenciala per recuperar la lenga: emb l’argent public lemosin, chaudriá paiar un sosten materiau a las familhas ont parlan occitan aus enfants. E a l’entorn d’aquelas familhas, chaudriá sosténer financierament la creacion de vesinanças (o de nuclèus) d’occitanofòns complets. Quò lai o preconiza lo sociolingüistica Joshua Fishman dins son libre Reversing Language Shift.
 
En Lemosin trobam enquèra una proporcion importanta d’occitanofòns primaris que poirián transmetre una lenga solida e qualitosa a las generacions nuòvas. Aquela proporcion es pus elevada que dins la partida mediterranèa d’Occitània.
 
L’occitanisme, en Lemosin coma dins la rèsta d’Occitània, deu assumir una actitud ferma e combativa fàcia a totas las agressions contra la lenga. Lo discors lenificant sus lo “bilingüisme” armoniós entre occitan e francés es una quimèra irrealizabla que favoriza nonmàs lo francés e que marginaliza l’occitan. Quò es un saber aquist de la sociolingüistica qu’ai ja explicat dins Jornalet, lo 22.10.2012.
 
Donc, quitament se, per principi, chau sosténer la Calandreta de Lemòtges, rèsta escandalós que lo sit web d’aquela quita Calandreta siá redigit tot en francés e que faja l’apologia dau bilingüisme occitan-francés.
 
Òm parla, dins los comentaris dau Jornalet, de far una manifestacion a Lemòtges. Òc ben, serà un moment de vertat. Veirem se quauques occitanistas meridionaus reagiràn emb intelligéncia en cridant enfin “Tots a Lemòtges!”
 
Los sudistas immobils que mancan de clarvesença tornaràn dire au contrari que “Lemòtges es luenh”; aquela frasa deplorabla, la dison daus irresponsables que son incapables de sortir dau sud dau país e que se demandan pas jamai, ilhs, se Tolosa, Besièrs o Carcassona serián pas “luenh” dau ponch de visda de Lemòtges.
 
Dins l’occitanisme (lemosin e non lemosin), esperem que las atacas actualas ajudaràn a passar a de las posicions pus lucidas, en denonciant sens ambigüitat los nòstres enemics objectius: lo “bilingüisme” e la supremacia dau francés. 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

13 d'octòbre 23.39h

Mercés beucòp Domergue per quela eslingada !

Fuec de Diu, Lemosin (ente se fai tot plen de chausas dins l'occitanisme, coma zo ditz Maime, verai, mas queraque pas pro mediatizadas), reviscòla-te, chanta, dança, ! coma zo ditz lo Melhau dins sas chançons...
Sabe pas coma quò se fai, o benleu que sabe tròp, que per chas nos, lo monde sián tan "anestesiats" daus còps. L'i a mas lo basket per far se bujar los Lemosins (afen, los Limotjauds pusleu mas quò es 'lai que l'i a lo mai de mond... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'octòbre 21.47h

#13

Defendre l'ensenhament public de l'occitan es una nòbla causa. E d'autantmai nòbla es la defensa de l'ensenhament privat confessional de l'occitan. E d'autantmai nòbla es la defensa de l'ensenhament associatiu en occitan. Tota lenga fa fòc.

Los professors de Calandretas (e del privat jos contracte) son tant contrarotlats coma los del public. Cal pas doblidar que son pagats per l'estat e a aqueste títols son sotmeses a gaireben las meteissas obligacions


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'octòbre 20.25h

#13 L'occitan es tan pauc present que lo cal defendre ont que siá, escòla publica coma privada, mas tròbi fòrça positiva ta defensa de l'ensenhament obligatòri! :-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'octòbre 20.17h

#12

Pensi que la barradura d'una calandreta es mens grava que non pas la diminucion de l'ensenhament de l'òc dens los establissaments publics. En efèit, cresi que l'objectiu de nòste combat diu estar los cors d'occitan obligatòris dens lo public. Les escòlas privadas son marginalas, criticadas, pas forçadament controtladas, e los qu'i botan lurs mainatges son dejà sensibilisats o pus o mens "bobo" (exagèri un pauc), e an moneda.
I aurà totjorn de poders publics per mau véser les ca... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'octòbre 20.07h

Primièr una manifestacion a Lemòtges davant lo sèti de la Liura Pensada (amb una polida mesa en scèna: simulacion de mesa a mòrt o s'encadenar) e aprèp una delagacion al Conselh Regional.

Puèi organizacion de la granda manifestacion "Anem Òc per la lenga occitana / Anem Òc per la nacion occitana" a Lemòtges puslèu que de se demorar tostemps en Lengadòc.

Occitània aima e a besonh del sieu nòrd!

Ara es la la Calandreta de Lemòtges e a la confederacion de Calandreta de lancar sa... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'octòbre 20.00h

#7 "Respondre a l'antagonisme per l'antagonisme farà malurosament pas avançar d'un iotà la causa occitana."

Garric, caricaturatz e deformatz ma posicion. Ai pas lo mendre gost per l'antagonisme. Constate un conflicte lingüistic impausat per l'estat francés, quò es un conflicte que nosautres los occitans avèm pas demandat. Dise solament que chau téner còmpte dau conflicte que nos es impausat. Quò es la posicion de la sociolingüistica canonica, ja teoriz... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'octòbre 19.23h

#9 Non, sètz vos qu'avètz una vision incompleta de nòstre país: lo redusètz a son territòri e a sos abitants, mas per ieu e tanben pels occitanistas patriòtas: Occitània es un tot. La lenga, la cultura, los païsatges, las vilas, lo campèstre, l'economia, las questions socialas. Occitània sens la lenga es "Sud de France", o sabètz.

Vos grandmercegi de mesclar pas la religion a tot aquò. Soi crestian, ai pas d'autre Dieu... :-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'octòbre 19.14h

#8 Occitània es fòrça mai qu'una lenga e un accent. N'avètz una concepcion reductritz, çò qu'es pas estonant de la part de mond que se fan una religion de la lenga. Tiratz-vos un pauc lo nas del monilh, miladiu !


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'octòbre 18.45h

#7 Vòstras idèas son la caricatura del minimalisme que correspond a l'occitanisme despuèi 150 ans... Segon vos, res es pas important: ni Occitània ni l'accent ni la lenga. Contunhem d'aver paur de far paur e fagam pas res... Precisament: que fasèm? Ara per ara, vesi pas nada mobilizacion prevista! 


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'octòbre 18.29h

Respondre a l'antagonisme per l'antagonisme farà malurosament pas avançar d'un iotà la causa occitana.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions