CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 21 d'octòbre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 29.12.2014 03h00

La lenga d’integracion sociala


Comentaris 26 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (13 vòtes)
carregant En cargament


Una lenga es pas solament un sistèma de règlas gramaticalas amb una colleccion de sòns e mots. Una lenga es tanben un fenomèn de societat. Per s’integrar dins una societat, es indispensable de parlar la lenga qu’es en usatge generau dins aquela societat. Es la foncion d’integracion sociala (o pus exactament: la foncion discriminanta, çò es, la discriminacion-distincion entre lei personas integradas gràcias a la lenga e lei personas non integradas perque mestrejan pas la lenga).
 
Dins una societat, una sola lenga complís la foncion d’integracion sociala. En Occitània la lenga d’integracion, normalament e tradicionalament, èra l’occitan fins au començament dau sègle XX. Dempuei lo sègle XX, per s’integrar en Occitània, cau saber parlar lo francés o ben l’italian (dins lei Valadas) o ben l’espanhòu (en Aran) e l’occitan a cessat d’èsser indispensable.
 
Ai ben dich: una sola lenga. Doas lengas pòdon jamai complir durablament e ensems la foncion d’integracion sociala. Una remplaça l’autra en pauc de temps. L’occitan cediguèt la foncion d’integracion au francés, a l’italian o a l’espanhòu pendent una durada fòrça brèva de quauquei decennis, entre leis ans 1910 e 1950 aperaquí (o fins ais ans 1980-90 dins quauqueis endrechs)[1]. L’occitan e lo francés, l’occitan e l’italian, l’occitan e l’espanhòu non se partejaràn jamai la foncion d’integracion.
 
En Catalonha, vos podètz pas pus integrar en societat se sabètz pas l’espanhòu (o lo francés, en Catalonha Nòrd). Lo catalan rèsta una lenga d’integracion relativa que tend a far concurréncia a l’espanhòu, mai es una situacion instabla: l’espanhòu a conquerit la primiera plaça dins un passat recent, lo catalan i retrobarà benlèu sa primiera plaça dins un futur pròche. Mai i a pas e i aurà jamai d’equilibri entre catalan e espanhòu. Lei doas lengas non se partejaràn jamai la foncion d’integracion.
 
Donc o cau repetir sens relambi: la revendicacion d’un “bilingüisme” occitan-francés es completament irrealizabla e irresponsabla car, dins un “bilingüisme” institucionalizat, sempre lo francés risca de restar dominant. Aquò se verifica ben dins l’ensenhament: lei Calandretas “bilingüas” e lei classas “bilingüas” dau sector public mantenon sempre lo francés coma lenga dominanta e l’occitan coma lenga accessòria.
 
La sortida dau problèma passa per una estrategia maximalista e ambiciosa amb l’objectiu de far de l’occitan la sola lenga d’integracion sociala. Car ne pòt i aver ren qu’una. Jamai doas.
 
Aquò significa pas una interdiccion violenta e fanatica dau francés, de l’italian e de l’espanhòu. Aquò significa per còntra que lo francés, l’italian e l’espanhòu devon aver un sol estatut acceptable: un estatut de “lengas estrangieras”, non necessàrias per l’integracion.
 
Una estrategia de recuperacion de l’occitan, se l’enregam seriosament, serà lònga e dificila. Passarà per la constitucion de nuclèus de parlants actius de l’occitan, se basant sus de familhas occitanofònas, sus la transmission de l’occitan entre generacions, sus de vesinanças o de malhums d’occitanofòns actius qu’assajaràn de s’estendre en taca d’òli (es l’estrategia de Joshua Fishman e, un pauc tanben, aquela de Robèrt Lafont). 
 
(L’oficializacion, la difusion dins lei mèdias e l’ensenhament obligatòri de l’occitan tanben son d’objectius que devèm reüssir, mai son mens urgents que lei nuclèus de parlants.)
  
Bòrd que la recuperacion de l’occitan es lònga e dificila, i aurà necessàriament d’enfants elevats en occitan que seràn confrontats, dins la vida sociala, au besonh de mestrejar tanben lo francés, l’italian e l’espanhòu per s’integrar a la societat, tant que l’occitan serà pas en primiera plaça. Siáu còntra un isolament d’aqueleis enfants per rapòrt au francés, a l’italian e a l’espanhòu: aquò leis ajudariá pas de ges de biais. De militants bretonistas assagèreon d’elevar seis enfants en breton e de leis isolar dau francés vèrs leis ans 1970: foguèt una malescasuda totala, leis enfants o visquèron fòrça mau. La recuperacion de l’occitan coma primiera lenga se pòt pas far en fasent semblant que la lenga dominanta existís pas. Au contrari cau preparar leis enfants elevats en occitan a rescontrar la lenga dominanta e a la saber parlar (pasmens, sens la legitimar). Es dins la confrontacion dei lengas, lucida e coratjosa, que l’occitan pòt avançar.
 


D’articles complementaris:

Per n’acabar amb lo bilingüisme
L’occitan primiera lenga, amb una dobertura vèrs la diversitat (ni bilingüisme, ni monolingüisme, ni unilingüisme)
 
___________
[1] Amb de nuanças divèrsas: aquò comencèt per lei vilas e finiguèt dins lei campanhas; lo fenomèn s’esperlonguèt dins lei Valadas e en Aran mai en tot cas en aquelei zònas s’acabèt au pus tard a la fin dau sègle XX; ben abans l’an 2000, ja caliá saber l’italian dins lei Valadas e l’espanhòu en Aran per s’integrar socialament.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

19 de genièr 00.28h

#26 Tòrne balhar lo liam vers lo segond site que quò sembla pas aver marchat : http://www.unice.fr/ChaireIUF-Nicolai/VersionFrancaise/Cadrage.htm

e vers 'n autre article "Récits langagiers et construction des identités plurielles : représentations et itinéraires biographiques des élèves plurilingues" : http://trema.revues.org/2585


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de genièr 00.24h

Veiquí d'autres estudis scientifics per balhar de qué se carcular mai :

- "une approche bilinguiste du contact des langues" : https://halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-00290110/document
- "Le contact : recentrement (Cadrage, Pluricodisme ordinaire, Continuum linguistico-langagier, Condition d'hétérogénéité, Horizon discursif)" : Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de genièr 14.15h

A l'estat francès bé sabeu el que és lluitar per la preservació de la vostra llengua. A algunes zones de l'estat espanyol com ara Catalunya, s'han defès bé en les últimes dècades després de segles de prohibicions, al sud del domini catalanoparlant, al País Valencià, la supervivència del català, ací anomenat valencià, està fortament compromesa.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de genièr 17.52h

Decovrisse vòstre jornalet emb de plaser.
Me fai gaug de legir d'analisis tant finas, dau rasonament afialat. M'avise que Sénher Sumien mestreja lo subjèct. Atrape que i vei clar.
Aluentar los enfants de la realitat quotidiana linguïstica sariá tant colhon coma lurs far creire que tot es polit dinc nòstre monde, que i trovem pas que fadas e princessas e que los michants existisson pas.
Nòstres enfants comprendràn mièlhs lo monde, mai atraparàn sa plaça se lurs escondèm pas la reali... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de genièr 11.33h

Cada poble té la seva llengua,forma part de les seves costums i tradicions, a mès dona una part important del seu tarannà.
Negar un llengua és fer mal a tot això, és un atac directe a un País o nació.
Així que a veure si aquests gabatxos i hispans respecten una mica més les nacions que el formen, que com que això no passa, doncs volem marxar, ells s'ho han buscat. #14
"El Tàrrega".


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de genièr 09.25h

#20 Crèsi pas que siaguessa un problem politic. Los Occitans an causit parlon Frances, e europa parla angles.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de genièr 00.25h

#20 Es pas fals mas es mai complexe, me sembla. "Si los occitans volen ser franceses, parlaran frances; si volen ser occitans, parlaran occitan"... e se volon èsser europencs? Cresi que cal inventar de novèlas "apartenéncias" o de novèls biaisses de viure son identat ; e l'identitat es quicom de complexe. pensi pas que se règle amb un estatut politic o linguistic.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de genièr 19.14h


Si los occitans volen ser franceses, parlaran frances; si volen ser occitans, parlaran occitan. Credi que es un problema politic; la recuperation de la lenga occitana implica un projecte autonom per Occitania, considerar Occitania coma la communitat dels occitans, non pas coma una region o conjunt de regions de una communitat o una nation mas ampla: França principalament.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de decembre 17.30h

#17 Faudriá comparar bessai de ciutats amb un malhum educacionau fòrt (valent a dire superior a zèro :/ ) en occitan, coma Tolosa ò Montpelhier, amb de ciutats ben mens provesidas, coma Marselha ò Tolon (bessai Bordèu, conoissi pas pron).

A mon vejaire, la situacion sociala de l'occitan es ben melhora dins lei doás promierei ciutats que diguèri. Se l'educacion fa pas tot, es una necessitat pasmens.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de decembre 15.25h

Article interessant e comentaris interessants.
Per çò qu'es de la granda question de la transmission, dirai dos mots sus dos biaisses, la transmission familhala e l'escòla :
- la transmission familhala es la mai naturala, probablament la mai eficaça (per l'oral), e vengèsse lo temps ont totes los militants occitans parlan als lors en lenga nòstra (mas los engatjaments militants e las realitats familhalas son doas causas).
- la transmission dins las escòlas, monolinguas (Calandretas) e b... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions