CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 12 de novembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 16.7.2012 03h00

Nòstras relacions amb lo piemontés e lo ligur


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Auriveta
© Davide Papalini




Etiquetas
ligur, ligur, occitan, piemontés, piemontés, piemontésligurligur

Long dels limits orientals d’Occitània, dels Alps a la Mediterranèa, nòstra lenga es en contacte amb lo piemontés e lo ligur.
 
Piemontés e ligur apertenon a una lenga romanica que poèm apelar lo nòrd-italian o l’italian septentrional o eventualament lo padan. Compren, en mai del piemontés e del ligur, los dialèctes lombard, emilian-romanhòl, venèt e istriòt. Mas lo nòrd-italian a una identificacion dificila e son estatut de “lenga romanica” es contestat: 1º siá dison qu’es una lenga independenta de l’italian e es la posicion que ieu sosteno; 2º siá dison qu’es un grop de dialèctes fasent partia de la granda lenga italiana; 3º siá dison que totes los dialèctes nòrd-italians serián de “lengas” distintas, mas es una posicion pauc credibla.
 
Aüra, l’afaire se complica quand regardam las diferentas zònas de contacte entre l’occitan e lo nòrd-italian. Ne poèm distinguir almens quatre, del nòrd al sud: las Valadas Occitanas, la Val de Ròia, lo País Mentonasc e Mónegue.


1. Las Valadas Occitanas, amb la Zòna Grisa
 
La Zòna Grisa consistís en las partias bassas de las Valadas Occitanas, dins l’estat italian. Las vilas principalas de las Valadas i se tròban coma Lo Borg Sant Dalmatz1, Draonier2, Buscha3 e Bueves4.
 
Aquí l’occitan vivaroalpenc a reculat recentament e lo piemontés i a penetrat, pendent los sègles XIX e XX, a causa de l’influéncia creissenta de la planura industrializaa parlant piemontés e de las grandas vilas piemontesofònas coma Turin e Coni5. Aüra, dins la Zòna Grisa, lo piemontés ocupa un estatut intermediari: es pus fòrt que l’occitan mas mens que l’italian. Chal comparar aquò amb la Val d’Aran, ont lo catalan ten una plaça intermediària entre l’occitan e l’espanhòl... Per tant, lo pauc d’occitan que se parla encara dins la Zòna Grisa es extrèmament influenciat per lo piemontés.
 
Pasmens, dempuei la fin del sègle XX, l’occitan tend a recuperar un pauc lo terren perdut gràcias a la fòrça del movement occitanista e, pereu, en rason de l’exòde rural que fai descendre d’abitants “pus solidament occitanofòns” de las autas Valadas vèrs la Zòna Grisa. Ansin, pro de comunas de la Zòna Grisa se definisson aüra coma “occitanas”, en acòrd amb la lei italiana 482/1999 sus la proteccion de las minoritats lingüisticas.
 
I a de formas que venon abusivament del piemontés e que respòndon als tres critèris seguents: 1º lor evolucion fonetica istorica es tipica del piemontés e inabituala de l’occitan; 2º son solament comunas als usatges del piemontés e de l’occitan de las Valadas; 3º son absentas dins la rèsta de l’occitan, fòra Valadas. Per exemple:

en occitan vivaroalpenc general legir/liéger; en occitan benlèu piemontesizat lèser (en piemontés lese);
en occitan vivaroalpenc general pieg (varianta: pieis); en occitan piemontesizat pes* (en piemontés pes*);
en occitan vivaroalpenc general çò; en occitan piemontesizat lòn* (en piemontés lòn).
en occitan vivaroalpenc general mas que / ren que; en occitan piemontesizat mac* (del piemontés mach [ˈmak]).
en occitan vivaroalpenc general parlam, disèm (variantas: parlem, disem); en occitan piemontesizat parloma*, disoma* (del piemontés parloma [parˈluma], disoma [diˈzuma]).
 
Pasmens chal restar prudents. D’autras formas pòon semblar de piemontesismes mas, se son ja atestaas en occitan classic, alora son en realitat de formas autenticas e totalament acceptablas. Per exemple, l’occitan semelhar (un sinonim de semblar) es frequent dins las Valadas e es ben conegut en occitan medieval. Es similar al piemontés smijé mas es pas un piemontesisme.
 
Enfin trobam qualques mots de l’occitan vivaroalpenc ont esperam normalament la sillaba cha, qu’es tipica del nòrd-occitan, mas que subís una piemontesizacion en ca; aquò coïncidís fortuitament amb las formas sud-occitanas en ca. Ansin trobam dins las Valadas una concurréncia entre chaval (tipic de l’occitan vivaroalpenc general) e caval (venent del piemontés caval e similar al sud-occitan caval). En aquel cas, poèm preferir localament chaval e tolerar caval.
 
Es urgent de desvolopar l’occitan vivaroalpenc coma una modalitat regionala de l’occitan estandard (segon lo modèl pluricentric), en privilegiant las formas autenticas e convergentas que son comunas als dos versants dels Alps: lo versant èst, politicament italian, e lo versant oèst, politicament francés. Chal evitar, a l’èst, los piemontesismes e italianismes superflús e, a l’oèst, los francismes inutils. Las recentas publicacions pedagogicas en vivaroalpenc an fach de progrès, mas mancan encara d’una ambicion sufisentament unitària e normativa (totun chal mençonar una excepcion: l’obratge vivaroalpenc mai confòrme a la nòrma es lo bèl lexic descharjable en linha Marraire, originari de Velai e Vivarés).
 

2. La Val de Ròia, amb la Tèrra Brigasca
 
Lo parçan de la Val de Ròia, tot al sud dels Alps, es a las confinhas de las Valadas Occitanas e de la Comtat de Niça. Es dividit entre los estats francés e italian. Compren lo cors superior del riu de Ròia6; vai de Tenda7 fins a Auriveta8, amb divèrsas zònas adjacentas coma la Tèrra Brigasca.
 
Aquí se parla un dialècte ancian e tradicional, lo roiasc —inclusent lo brigasc—, que fai la transicion entre l’occitan e lo ligur. Los trachs tipics del ligur i son fòrça importants mas los defensors locals del roiasc se definisson clarament coma occitans. Aquò s’explica perque lo roiasc, tot en avent d’elements ligurs, a d’afinitats bèlas amb la rèsta de l’occitan e es donc ben diferent del ligur “general” de Ventemilha9, Gènoa10 o La Spezia. De comunas roiascas organizan de Fèstas Occitanas —per exemple n’i aurà una a Auriveta lo 21 de julhet venent— e se considèran ben coma de comunas “occitanas”, segon la lei italiana 482/1999. Las lengas dominantas son lo francés o l’italian, segon lo costat de la frontiera politica ont nos trobam.
 
Essent que lo roiasc es un vielh dialècte de transicion, fòrça autentic, es pas question, evidentament, de refusar sos trachs mixtes, occitans e ligurs.


3. Lo País Mentonasc
 
Lo País Mentonasc se tròba a l’entorn de Menton, en riba de la Mediterranèa, entre Mónegue e Itàlia. Es la zòna ont se parla lo mentonasc: s’agís d’una varietat tradicionala de vivaroalpenc maritim, de transicion, amb de trachs occitans majoritaris e de trachs ligurs minoritaris. La lenga dominanta es lo francés.
 
Essent que lo mentonasc es un dialècte autentic e tradicional, es pas question, naturalament, d’estigmatizar los elements d’origina ligura qu’i trobam: menaçan pas l’occitanitat del parlar.
 

4. Mónegue
 
Dins lo Principat de Mónegue, i a una coexisténcia anciana entre l’occitan e lo ligur. E lo francés i domina. Ja ne parlèrem en detalh dins un article precedent. Essent que l’occitan monegasc es ben distint del ligur monegasc, basta de cultivar aquí l’occitan segon los principis abituals de la nòrma classica, en tot respectar lo ligur.





 __________
1 Lo Borg Sant Dalmatz / Lo Borg [Borgo San Dalmazzo]
2 Draonier [Dronero]
3 Buscha [Busca]
4 Bueves [Boves]
5 Coni [Cuneo]
6 Ròia [la Roya, la Roia]
7 Tenda [Tende]
8 Auriveta [Olivetta San Michele]
9 Ventemilha [Ventimiglia, Vintimille]
10 Gènoa [Genova, Gênes]



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions