CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 13 d'octòbre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 2.2.2015 03h00

Los noms de la lenga occitana: en general e en Aran


Comentaris 31 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (21 vòtes)
carregant En cargament


Nòstra lenga a conegut diferents noms dins l’istòria. Lo nom d’occitan es ara lo pus espandit mas tanben foguèt possible de l’apelar lenga d’òc, provençal, lemosin e gascon. De noms pus localizats coma mondin o aranés son tanben legitims mas an pas jamai agut una portada tan generala coma occitan; aquò, o cal ramentar a qualques individús irresponsables.
 
 
Los noms generals
 
Lo nom d’occitan deriva del nom de país Occitània, que deriva el meteis de la locucion lenga d’òc. Lo trio occitan, Occitània, lenga d’òc apareguèt vèrs los ans 1270 o 1290, a l’encòp en lenga occitana e en lenga latina. N’ai ja fornit d’explicas dins aqueste jornal (Jornalet, 5.11.2012, 12.11.2012, 19.11.2012, 26.11.2012).
 
Lo nom de provençal (provençau), per designar tota la lenga occitana —e pas solament son dialècte del sud-èst—, es atestat a partir de 1240 aperaquí. Lo Felibritge del sègle XIX favorizava lo nom provençal mas acceptava tanben de dire lenga d’òc e occitan. Dempuèi la fin del sègle XX, e ara al sègle XXI, sols qualques autors estrangièrs, mai que mai anglofòns, contunhan de dire provençal coma sinonim d’occitan. Lo nom provençal s’explica per doas rasons que s’opausan pas.
 

— Primièra rason. Lo nom de Provença ven del latin Provincia, que designava una granda region antica que cobrissiá la Provença actuala e lo Lengadòc actual. Aquel sens larg de Provença o Provincia èra encara present dins los esperits al començament de l’Edat Mejana e, probable, de gents trobèron comòde d’utilizar son derivat provençal per nommar la lenga. Aquò correspondiá a una granda partida d’Occitània mas pas a Occitània tota.
 
— Segonda rason. Los italians de l’Edat Mejana devián trobar util de dire provençal car, en partent d’Itàlia, la primièra region d’Occitània que trobavan èra Provença. L’intensitat de las relacions literàrias entre l’occitan e l’italian, conjugada amb l’importància del ponch de vista dels italians, a pogut refortir l’usatge del tèrme provençal.
 
Lo nom de lemosin apareguèt entre 1190 e 1213 per designar tota la lenga —e pas solament lo dialècte occitan del nòrd-oèst—. S’explica per la plaça importanta de la region de Lemosin dins lo desvolopament de la literatura occitana, en particular del temps dels trobadors. Curiosament, tanben lemosin (llemosí) serviguèt per designar lo catalan fins al sègle XIX.
 
Lo nom de gascon s’utilizèt solament pendent los sègles XVI, XVII e XVIII per designar tota la lenga occitana —e pas solament lo dialècte del sud-oèst—. Aquel tèrme s’explica per lo prestigi dels gascons e dels bearneses dins la literatura occitana del Regim Ancian (e tanben, benlèu, per lo ròtle important dels gascons a la cort del rei de França als sègles XVI e XVII).
 
 
Los noms pus localizats
 
Al costat d’aqueles noms generals, i a de noms pus localizats. Son de noms legitims quand permeton de s’identificar immediatament amb la vida culturala d’una region, d’un parçan o d’una vila.
 
Se sap que l’occitan foguèt nommat mondin dins la vila de Tolosa, pendent lo Regim Ancian. Èra una abreviacion de ramondin, derivant de Ramon, un nom prestigiós que l’avián portat d’ancians comtes de Tolosa.
 
Se sap que uèi, l’occitan gascon de la Val d’Aran es sovent apelat aranés. Los tèxtes oficials en vigor combinan los dos noms d’occitan e d’aranés. I a un grand consens en Aran per considerar que l’aranés e l’occitan son la meteissa lenga e qu’aranés es una denominacion locala quand occitan es una denominacion generala. Tant que se passa aital, tot va plan.
 
Per contra, quand certans individús se meton a utilizar de manièra exclusiva lo nom aranés e a exclure lo nom occitan, nos trobam davant un perilh d’isolament de la Val d’Aran a respècte de la rèsta d’Occitània. Es pas una volontat de secessionisme lingüistic, car degun gausa pas afirmar, uèi, que l’aranés seriá una lenga separada de l’occitan. Non pas. Mas aquò es una vision minimalista que mesprèsa l’aranés en l’isolant de son espaci cultural larg: son espaci gascon e occitan.
 
 
La provocacion inacceptabla del jutge Santiago Vidal
 
Aquela vision isolacionista se tròba dins lo projècte de constitucion del futur estat de Catalonha, que lo jutge catalan Santiago Vidal ven de presentar a Barcelona lo 31 de genièr: i vòl afortir que l’“aranés” es la lenga oficiala normala d’Aran, e aquò es una bona causa, mas la provocacion comença quand Vidal mençona pas que l’aranés es una varietat de l’occitan. O redigís aital:
 
“L’aranés es la lenga oficiala e pròpria de la Val d’Aran, en regim de cooficialitat plena amb lo catalan.”
 
(“L’aranès és la llengua oficial i pròpia de la Vall d’Aran, en règim de cooficialitat plena amb el català.”)
 
Aquesta formula equival a dire exclusivament valencian per lo calatan del País Valencian e a refusar lo tèrme global de catalan.
 
Nos devèm mobilizar per obténer una formula decenta, que seriá per exemple:
 
“L’occitan, apelat localament aranés, es la lenga oficiala e pròpria de la Val d’Aran (...).”
 
D’autres aspèctes del projècte de constitucion del jutge Vidal tanben son preocupants. I vòl enregistrar l’espanhòl coma lenga cooficiala del futur estat catalan, çò que risca de perpetuar la dominacion de l’espanhòl sus l’occitan e lo catalan.
 
(Doas nòtas encara:
— Tanben Santiago Vidal pretend que lo nòu estat catalan auriá pas d’armada, çò que me sembla d’èsser una foliá e una imprudéncia absoluda, mas aquí sortissèm de la lingüistica...
— Malgrat mas criticas fermas, lo jutge Vidal a tota ma solidaritat quand las autoritats espanhòlas l’acusan de desleiautat e quand lo menaçan de destitucion.)



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

27 de febrièr 01.08h

"lo jutge Vidal a tota ma solidaritat quand las autoritats espanhòlas l’acusan de desleiautat e quand lo menaçan de destitucion."

el jutge Vidal suspès per 3 anys:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/827078-el-cgpj-suspen-per-tres-anys-el-jutge-santiago-vidal.html


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de febrièr 00.45h

http://www.ocb.cat/index.php?link=9


Valora aquest comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de febrièr 18.15h

#30 Article 4. La llengua pròpia 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. 2. Totes les persones tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no pot ser discriminat per causa de l’idioma. 3. Les institucions de les Illes Balears han de garantir l’ús normal i oficial dels dos idiomes, han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i han de crear les condicions que permetin arriba... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de febrièr 14.44h

#28 j'adooooore les commentaires sur ce site. j'adooooore.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de febrièr 12.00h

A mí, desde el infierno, me gusta mucho lo que escribe Jaume II ("s'autentic", el que no sabe nada de la acentuación correcta del catalán, ya que se dice "s'autèntic", como hasta los madrileños sabemos): ayuda mucho mi política de conquista! Me da mucha risa leer sus comentarios que hacen del catalán un dialecto castellano, y siento un gran consuelo viendo que no firmé los Decretos de Nueva Planta para nada. ¡Muchísimas gracias, hijo!


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de febrièr 00.15h

#26 Afegeixo que ens cal militar per una Gran Catalunya unificada de les Balears a la Franja i del Carxe al Rosselló, aplicant-hi el programa de Josep Guia i del PSAN. I hem de donar suport al moviment d'alliberament nacional dels nostres germans occitans.


Valora aquest comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrièr 20.30h

#24 Jo, Jaume II, demano disculpes per la meva actitud molt negativa en els meus recents comentaris. Vosaltres m'heu revelat la veritat: la llengua catalana és unida en la seva diversitat dialectal. La veritat és que tenim un català comú de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Idènticament els occitans teniu una llengua occitana unida de Baiona al Borg Sant Dalmatz i de Vichèi a Vielha. Visca la unitat de l'occità, visca la unitat del català, visca l'amistat entre occitans i... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 19   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrièr 19.45h

#22 ¿Consideres inadeqüat s'español pets habitants de la Vall d'Aran?¿Y es francês? ¿Y s'alemán?¿Y s'italiá? ¿Y s'inglês? ¿No te parex que sí vius des turisme com més idiomes dominis milló?


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 19
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrièr 19.51h

#22 Jo que dejà è esmenat aquesta constitucion deth jutge vidal. È demandant d'aperar occitan ar aranés pr'amor que son era madeisha lengua e qu'er occitan seja, coma ei adara, lengua oficial de Catalonha.

E qu'er espanhòu i seja pas pr'amor que eth bilingüisme tostemps finís per tuar era lengua minorizada.


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrièr 18.53h

Lo problèma ei dilhèu mei l'aparicion de l'espanhòu que la redusida de l'occitan au nom aranés e a la vath d'Aran. En Aran, ei l'espanhòu qui miaça l'aranés, n'ei pas lo catalan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3
-
4 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions