CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 13 de decembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 23.4.2012 03h00

L’adjectiu: abans o après lo nom?


Comentaris 13 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


Un fum d’adjectius corrents se pòdon plaçar abans o après lo nom. Aquò es possible en occitan coma dins l’ensems dei lengas romanicas. En lenga nòstra, un novèu telefòn es tan corrècte coma un telefòn novèu. D’aquò, tanben n’avèm d’exemples dins lei toponims: Occitània coneis de luòcs apelats Montclar (mont clar) e d’autres que li dison Clarmont (clar mont). L’exemple pus celèbre, de segur, es la venerabla capitala d’Auvèrnhe: Clarmont-Ferrand.

Se sap que l’occitan accèpta pus sovent que lo francés de construccions ont l’adjectiu es après lo nom. D’efiech, en francés, dison puslèu un nouveau téléphone e mens facilament un téléphone nouveau. Donc es una causa necessària de quichar leis aprenents de l’occitan a saber utilizar lo modèl doble: un telefòn novèu o un novèu telefòn.

Cau pas enebir en occitan totei leis adjectius plaçats abans lo nom, es una error de creire que serián automaticament de francismes. Assagem de cultivar l’occitan coma es: la lenga nòstra a de construccions diversificadas e nuançadas, de còps diferentas dau francés, de còps convergentas amb lo francés.

En mai d’aquò, es de saber que, dins l’usatge tradicionau e autentic de la lenga, certanei menas d’adjectius, qu’an de foncions ben especializadas, s’utilizan quasi sempre abans lo nom.
En particular, leis adjectius demostratius preferisson de se plaçar abans lo nom. Aquela question, aqueste ser representan l’usatge costumier e per defaut. De construccions coma la question aquela o lo ser aqueste son tras que raras e curiosas: crèan un efiech d’estil excepcionau.

Tanben, vejam lei toponims compausats que contenon leis adjectius Bas, Bassa (Baish, Baisha) e Aut, Auta (Naut, Nauta; Haut, Hauta): l’usatge demanda de plaçar Bas o Aut abans lo nom. Ne trobam d’exemples nombrós dins lo diccionari occitan de Mistral. Ansin es melhor de dire: Naut Léger (e non pas Léger Naut*), Bassa Provença (e non pas Provença Bassa*), e parier: Nauts Pirenèus, Auts Aups, Nauta Vinhana, Aups d’Auta Provença, Baish Ador, Bas Verdon... Lei mots que ne derivan seguisson tanben aquel òrdre: naut-pirenenc, naut-pirenenca; bas-provençau, bas-provençala...

Avisem-nos d’aquela tendéncia, tanben, dins d’autrei lengas romanicas: Nauta Cerdanha (en catalan Alta Cerdanya), Bassa Califòrnia (en espanhòu Baja California), Naut Adige (en italian Alto Adige), Bassa Normandia (en francés Basse-Normandie)... 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

7 de junh 08.14h

#11
Nani, en gascon lo v intervocalic se prononça [w] majoritàriament : sus tot lo triangle landés, en Vasadés, dens la partida gascona d'Òlt e Garona, en Armanhac, en Vath d'Aran. Benlèu tanben en Bigòrra, Comenges, Coserans ? Donc tot aquò per díser que la grafia "avant" [awan] es absoludament legitima.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de junh 08.07h

#2
Sui tot a fèit d'acòrd, una causa recurrenta en çò de fòrt d'occitanistas 'quò's la creacion de fòrmas sintaxicament estranjas damb l'objectiu evident de se desmarcar deu francés. Mès se duas lengas son en contact, 'quò's normau -me sembla- qu'interagissin atau. Quò's amusant : cresi qu'aqueths occitanistas auràn mens de dificultat en d'utilisar lo francitan que non pas en d'utilisar fòrmas convergentas damb lo francés quòra parlan òc. Qu'en pénsatz ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 d'abril 22.23h

#4
Teoricament, la grafia "avans" es mai interdialectala, bòrd que la "v" intervocalica a la mesma prononciacion que la "b" en lengadocian e en gascon. Pensi que s'es pasmens preferida la grafia "abans" en lengadocian, gascon e dins lo provençau de Lafont per doas rasons : 1) la relacion amb lo catalan; 2) "abans" es una forma mai classica, atestada tre l'occitan ancian.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'abril 10.42h

Grandmercé Domergue per las vòstras precisons ! Mercés a vos, entendi mai d'unas causas d'ara enlà !


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'abril 10.09h

#8 @ Maurici — Òc, siáu pron d'acòrdi amb çò que disètz.

Parli dins l'article dei toponims tradicionaus ont i a doas construccions concurrentas, totei doas corrèctas: adjectiu-nom ("Clarmont") o nom-adjectiu ("Montclar"), donc leis exemples que donatz ("Fontclara", "Vilafranca", etc.) intran ben dins lei categorias qu'ai descrichas.

Tanben parli dins l'article dei toponims compausats pus recents, pus denotatius, tipics de la geografia fisica o de l'administracion, comprenent l'adjec... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'abril 09.27h

Plan mercé Domergue Sumien ! Ai totjorn ausit a dire en occitan (parli aquí de locutors naturals) que cal anar trabalhar en País Bassòl (e non pas en "Bassòl País" o "Bas País"). Aquelas paraulas son emplegadas dins Albigés o Roergue per parlar de las gents de Corbièras o Menerbés per exemple (Lengadòc fin finala). Amai en francés, quand parlam de l'estat de País Bas, disèm pas jamai "Bas Pays".
Amai, avèm qualques toponimes coma Fontclara, Vilafranca, Vilalonga, Vilanòva que l'... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'abril 17.40h

#6 L'«avanç» (nom masculin) es l'accion d'«avançar».


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'abril 15.55h

#4 Mercés ben e la forma "avanç" que seriá possible ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'abril 14.05h

Òsca Domergue, que cau hicar un tèrmi a quauques "mites lingüistics" qui corren dens lo demiei occitanista e mian tà ua lenga semiartificiau.


#1 "Garona Nauta" emplegat per tots ? N'as pas jamei encontrat locutors naturaus ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'abril 12.42h

#3 A ieu m'agrada mai d'utilizar de formas unitàrias. L'usatge literari occitan e contemporanèu a promogut "abans" coma preposicion e coma advèrbi. Per exemple, trobatz sempre "abans" dins l'òbra literària de Robèrt Lafont en provençau. De segur, i a tot plen de variantas possiblas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions