CAPCALERA: BOTIGA
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 8 d'agost

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 23.7.2012 03h00

Brussèlas, vila flamenca: un ensenhament


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (17 vòtes)
carregant En cargament


Coneissèm de problèmas un pauc similars en Occitània e en Flandra: quand la lenga del país recuèla dins son territòri istoric, ausissèm de pretèxtes de marrida fe per rendre legitima la lenga d’invasion. Es lo cas en Occitània ont l’occitan se confronta al francés. Es lo cas a Brussèlas ont lo neerlandés se confronta al francés...
 
Brussèlas es tradicionalament una vila de lenga neerlandesa e de cultura flamenca. Fa partida del país istoric de Flandra dempuèi l’Edat Mejana. La progression del francés i es fòrça tardiva e comença sonque a la fin del sègle XVIII. De 1830 a 1873, lo francés es la lenga de prestigi e la sola lenga oficiala de l’estat de Belgica. Lo neerlandés i obten una reconeissença timida en 1873, e pus completa a partir de 1921. A causa d’aquelas condicions desfavorablas, pendent la fin del sègle XIX, l’usatge del francés deven majoritari dins la capitala bèlga. Pasmens, la lenga autoctòna, lo neerlandés, a pas jamai cessat de se parlar a Brussèlas: uèi encara, una minoritat de brusseleses l’utilizan dins la vida vidanta.
 
Aquò fa pensar a l’invasion de l’usatge del francés en Occitània. Tota persona cultivada e intellectualament onèsta sap que l’occitan a pas jamai desparegut e que rèsta l’unica lenga autoctòna de nòstre país, malgrat son usatge minoritari. La meteissa vision es valida per Brussèlas: lo neerlandés, sola lenga autoctòna, i demòra pus legitim que lo francés.
 
De segur, es pas question de saupre mal a las personas que parlan espontanèament en francés, ni en Occitània, ni a Brussèlas. Los movements occitanistas, coma la majoritat dels movements flamencs, son partisans de solucions doças e democraticas: vòlon una planificacion lingüistica non violenta en favor de l’occitan e del neerlandés.
 
Ara, los mèdias e los intellectuals franceses, que sovent sèm obligats d’escotar e de legir, presentan la question lingüistica bèlga de manièra malonèsta. Prenon sempre posicion per los interèsses de la francofonia. Presentan las revendicacions flamencas coma de menaças contra lo francés mentre que dins la realitat, es lo contrari que se passa: es ben lo francés qu’a envasit Brussèlas e que menaça la lenga autoctòna neerlandesa. Tanben los faseires d’opinion franceses insistisson sus los problèmas —ben reals— de l’extrèma drecha flamenca representada per lo Vlaams Belang (èx Vlaams Blok). Mas çò que nos dison pas pro sovent, es que l’extrèma drecha es minoritària en Flandra. La majoritat dels flamencs vòtan per de movements democratics e non agressius coma l’NVA, CD&V e Groen. De bon, los mèdias e intellectuals franceses nos donan un imatge inexacte, parcial e incomplet de las revendicacions flamencas, coma o fan amb las revendicacions occitanas.
 
S’un jorn l’occitanisme deven pus dinamic, se desvolopam dins lo futur un movement pus eficaç de recuperacion sociala de l’occitan, nos confrontarem de mai en mai a aquela marrida fe de la pensada dominanta francesa. Aquela pensada ja presenta lo francés coma la lenga de la normalitat e lo neerlandés coma la lenga de l’exclusion que menaçariá los innocents francofòns. Parièr, esitan pas —e esitaràn pas— d’estigmatizar l’occitan.
 
La promocion del neerlandés es totalament legitima dins la vila de Brussèlas, dins la region autonòma de Brussèlas-Capitala e dins la circonscripcion electorala de Brussèlas-Halle-Vilvoorde (BHV). Tanpauc cal pas oblidar los movements flamencs que defendon l’usatge autoctòn del neerlandés dins la comuna de Voeren (les Fourons) e, dins l’estat francés, a l’entorn de Dunquèrca. L’interès dels occitans es clar: devèm sosténer las revendicacions democraticas flamencas.



publicitat
BANNER1 - comuna tolosa



Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions