CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 16 d'octòbre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 27.4.2015 03h00

Armenia, leis armènis, l’armina


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Una armina
© Massaux P. / Oh My Mag

Erevan e lo Mont Ararat, en Armenia
© Սէրուժ Ուրիշեան




D’aquesta passa se remembram dei cent ans dau terrible genocidi còntra leis armènis. En aquesta escasença, leis occitanistas se pausan de questions eteroclitas sus leis armènis.
 
 
Una istòria ben particulara
 
L’armèni es una lenga indoeuropèa que sei racinas remontan ai Balcans. Èra au començament un dialècte dau traci, la lenga antica de Tràcia. Un grop de populacions tràcias quitèron lei Balcans pendent una epòca fòrça reculada per envaïr de regions d’Asia, vèrs Anatolia e Caucàs, e portèron amb elei un dialècte traci que recebèt d’influéncias fòrtas dau grèc, dau frigian e de divèrsei lengas asiaticas. E fin finala fondèron lo país d’Armenia amb la lenga armènia.
 
Leis armènis antics e medievaus tenguèron una succession d’estats importants e poderós qu’oscillèron entre de periòdes d’expansion e de fasas de dominacion estrangiera. L’estat armèni devenguèt crestian tre 301. Lo teologian Mesrop Mashtots creèt una escritura particulara per la lenga armènia en 405. Lei dominacions bizantina, otomana e pèrsa sus Armenia empachèron pas la cultura armènia de florir, tant au país coma a l’estrange. Per tant, i a de comunautats armènias pron ancianas dins diferents país d’Euròpa e d’Asia.
 
L’atròç genocidi que l’aparelh de l’estat turc otoman organizèt còntra leis armènis, en 1914, 1915 e 1916, foguèt una temptativa diabolica d’eradicar un pòble energic que se laissava pas gaire turquizar.
 
 
Leis armènis en Occitània
 
La preséncia de comunautats armènias en Occitània existissiá ben abans lo genocidi de 1915. Frederic Mistral, dins son celèbre diccionari occitan, publicat de 1879 a 1886, nos apren que i aviá a Marselha una Carriera Armènia (‘Carriero Armèni’) e una Fònt d’Armenia (Fònt d’Armeniá, ‘Fouent d’Armenié’).
 
Lo genocidi de 1915 a refortit la diaspòra armènia dins lo Mond entier e en particular en Occitània. Marselha e Valença tenon de comunautats armènias fòrça importantas qu’an marcat la cultura e lei quartiers d’aquelei doas vilas. Uei leis armènis d’Occitània representan la granda majoritat deis armènis de l’estat francés. Son de deputats occitans, pròches deis electors d’origina armènia, qu’an menat l’estat francés a reconéisser lo genocidi armèni.
 
Leis armènis d’Occitània pèrdon l’usatge de la lenga armènia e practican lo francés coma lenga usuala. L’armèni i deven una lenga fragila. Mai la consciéncia culturala armènia rèsta fòrta.
 
La paradòxa es que leis armènis occitans, eissits d’una nacion oprimida, an tròp pauc de contactes amb lo movement occitanista. Aquò s’apren a l’occitanisme tradicionau que se mòstra tròp feble e tròp minimalista per ausar establir una connexion entre nacionalisme occitan e nacionalisme armèni o, aumens, entre promocion de la lenga occitana e promocion de la lenga armènia (de maniera identica, i a de contactes ben tròp febles entre leis occitanistas e lei fòrts movements còrs e berbèrs d’Occitània).
 
 
Lo país independent d’Armenia e l’establiment de la lenga armènia
 
Après lo genocidi de 1915, leis armènis se retrobèron siá dins la diaspòra, siá en ultraminoritat dins lei regions armènias de l’estat turc, siá en majoritat dins lei regions armènias de l’Union Sovietica.
 
Lo regim sovietic en Armenia de l’èst, de 1920 a 1991, autorizèt un usatge escolar, literari e oficiau de l’armèni mai favorizèt lo rus coma lenga dominanta. Dempuei 1991, la partida sovietica d’Armenia s’es convertida en l’actuau estat independent d’Armenia. L’armèni i gaudís d’un estatut de lenga estatala e sa subrevivença i sembla mielhs garentida, pasmens lo rus i garda encara una preséncia fòrta. L’obtencion d’un estat, en Armenia, respresenta un cas favorable de refortiment de la lenga nacionala (contràriament a Irlanda, ont l’independéncia a pas pron reviudat lo gaelic irlandés). Lo movement occitan deu considerar aquela leiçon. L’independéncia d’Occitània es una revendicacion legitima per fondar un espèr de sauvament de l’occitan.
 
 
L’armèni es una lenga pluricentrica
 
L’armèni es una lenga pluricentrica. Valent a dire, l’armèni estandard coneis una variacion geografica. Ansin i a doas modalitats dins l’armèni estandard: l’armèni occidentau, sustot dins la diaspòra, e l’armèni orientau, sustot dins l’estat independent d’Armenia.
 
Pasmens l’armèni estandard sofrís de divergéncias excessivas que complican la cultura de la lenga. La modalitat orientala a subit de reformas impausadas per l’ancian estat sovietic, mentre que la varietat occidentala non.
 
Aquò deu servir de leiçon per l’occitan. S’es normau de far un occitan estandard e pluricentric, lei varietats regionalas devon restar pasmens solidàrias dins l’ortografia e dins la cultura de la lenga (per exemple, tocant lei mots de creacion recenta, cau promòure la forma telefòn de pertot —e non pas telefòn dins una region e telefòne* dins una autra—).
  
 
Lo mot Armenia
 
Lo nom occitan dau país, Armenia, demanda l’accent tonic sus -ni- car ven dau grèc Armenía (Ἀρμενία) amb l’accent tonic sus ‑ní-. En lenga armènia, “Armenia” se ditz Hayastan (Հայաստան).
 
 
Lo mot armèni~armènia
 
Lo gentilici (nom e adjectiu relatiu au país), en occitan corrècte, es armèni~armènia. Ven dau grèc Arménios (Ἀρμένιος). Es aquesta forma que recomandan Mistral, Alibèrt e lo CLO. Es ben aquesta la forma tradicionala de l’occitan que Mistral mençona a Marselha dins la Carriera Armènia.
 
En occitan pus ancian se disiá ermini~ermínia o ben armin~armina.
 
En tot cas, cau evitar lo francisme armenian*~armeniana*, que ven dau francés arménien: sembla pas d’aver de tradicion solida ni d’autenticitat en lenga d’òc.
 
En absolut, la terminason -ian es fòrça corrècta en occitan e la tenèm dins tot plen d’autrei gentilicis (Gap > gapian, Itàlia > italian) mai l’usatge l’a pas retenguda dins lo cas d’armèni. Es coma aquò.
 
 
Lo mot armina
 
L’armina es un pichon mamifèr carnivòr d’Eurasia e de l’America dau Nòrd que son nom evòca Armenia. La pelissa d’ivèrn de l’armina a inspirat un tipe de dessenh en eraudica que caracteriza lei blasons de Lemosin e de Bretanha.
 
En occitan modèrne, l’animau, sa pelissa e son motiu eraudic, leis apelam armina (amb lei variantas mens difusadas armini, ermina) e es totjorn un nom femenin.
 
En occitan ancian se disiá ermina au femenin o ben ermini, ermin, ermeni au masculin.
 
Es de comparar amb lo catalan ermini (masculin), l’aragonés ermínio (masculin), lo francés hermine (femenin), l’espanhòu armiño (masculin), lo portugués arminho (masculin) e l’italian ermellino o armellino (masculin).
 
En occitan cau evitar lei formas italianizadas ermelin* o armelin* que se tròban de còps vèrs lo País Niçard e lei Valadas.
 
Toteis aquestei formas venon ultimament dau latin (mus) armenius, valent a dire, lo “rat armèni”. D’efiech, a l’Edat Mejana, lei pelissas d’armina s’importavan dempuei Russia e Asia en transitant per la Mar Negra. Leis europèus occidentaus de l’epòca associèron la Mar Negra amb lo país brilhant e prestigiós d’Armenia, e mai se l’armina ven pas d’Armenia.
 
En latin classic “armina” se disiá puslèu mus ponticus, çò es, “rat pontic” (rat dau Pònt Euxin, de la Mar Negra). En latin scientific e modèrne, lo nom de l’espècia es Mustela erminea, mai erminea es una forma artificiala.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

24 d'agost 07.45h

L'armèni es pas una lenga del fòrça pauc conegut grop traci (o "traco-frigian"), es una lenga qu'a lo sieu pròpri grop coma l'albanés (en lo cas de l'albanés, los lingüistas discutisson encara s'es una lenga illiriana o tracia o es part d'un grop pròpri dins la familha indo-europèa). L'origina dels armènis es tanben controvertit, se sap pas plan se venguèron dels Balcans o del Caucàs fins a lor actual emplaçament o d'autre luòc d'Anatolia, tota las discusions sus aquestes punts so... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'abril 09.22h

#1 Es pas nimai coma s'aquel adjectiu s'emplegava soventei fes. Per un còp qu'avem au còp Mistral, Alibèrt e lo CLO d'acòrds sus la forma "Armèni" e que se pòu tanben trobar dins la quita toponimia occitana !

En de mai, lei doblons de noms de populacion existon : qatari / qatarian, iraqui / iraquian per exemple (same thing in french).


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 d'abril 21.12h

#1 @ Elisa — L'usatge modèrne pus tradicionau es 'armèni'. Ara: dau mai l'usatge es recent, dau mai se franciza.

#2 @ Andrieu — Referéncia: SERGENT, Bernard (2005 [1995]) Les Indo-Européens: histoire, langues, mythes, París: Payot


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 d'abril 18.35h

Pòs donar una referencia per l'origina tracia de la lenga? Ne'n tròbi ges de traça (!) enluec, e la pagina wikipedia sus lo traç lo fai dispareisser au segle 5en. Tròbi ren nimai sus una origina balcanica deis armenis, mai siau pas anat mai luenh que wikipedia, o confessi.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 d'abril 11.49h

L'usatge ? Ai pas ausit qu' "armenian".
Adjectiu ? armèni/armènia ? Jamai ausit.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions