CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 13 de novembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 18.5.2015 03h00

Lo mot español ven de l’occitan


Comentaris 15 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargament


Los occitans de l’Edat Mejana tenián un ròtle important dins lo desvolopament del Camin de Sant Jaume
© José Antonio Gil Martínez




Etiquetas
espanhòl, español, lenga, occitan, sumien

En lenga espanhòla, per dire “espanhòl” òm utiliza lo mot español, e aquela forma ven del mot occitan espanhòl. Que òc: l’espanhòl, una de las lengas mai poderosas del Mond, a manlevat son nom a l’occitan. Cossí s’es pogut passar aquò?
 
La Peninsula Iberica, en latin antic, s’apelava Hispania o Iberia (en occitan li podèm dire rarament Ispània o Ibèria).
 
Quand lo latin popular engendrèt las lengas romanicas, vèrs lo sègle VIII, lo nom latin d’Hispania evolucionèt en las lengas romanicas vèrs de formas coma Espanha (en occitan), España (en espanhòl), Espanya, Spagna, Espagne, etc.
 
Pendent l’Edat Mejana, lo nom d’Espanha gardava lo sens antic e larg de “Peninsula Iberica”. La lenga espanhòla primitiva se parlava inicialament dins la region de la Castelha primitiva, valent a dire, dins lo centre-nòrd de la Peninsula Iberica, dins los entorns de Burgos. Es pr’amor d’aquel espaci inicial que l’espanhòl, coma lenga, s’apelava puslèu castelhan a l’origina.
 
Tornem als alentorns del sègle VIII, quand lo mond passavan lentament del latin a las lengas romanicas. Lo mot “espanhòl” se podiá dire en latin popular tardiu hispaniolus° e èra un derivat del nom de país Hispania. Puèi...
 

— Lo mot latin hispaniolus° a evolucionat en occitan vèrs la forma espanhòl.
 
— Lo meteis mot latin hispaniolus° auriá degut evolucionar en espanhòl vèrs una forma coma españuelo*, mas aquela forma existís pas. La sola forma que se ditz, en lenga espanhòla, es español. Per explicar aquela forma bijarra, òm supausa que lo mot español, en lenga espanhòla, ven del mot occitan espanhòl. Devèm aquela explica al lingüista Paul Aebischer en 1948.
 
L’origina occitana del mot español, atestada dempuèi lo sègle XII, s’explica per l’influéncia dels occitans dins la Peninsula Iberica pendent l’Edat Mejana e, tanben, per lo grand prestigi de la lenga occitana en aqueles tempses. O explica ben Robèrt Lafont dins son libre Petita Istòria Europèa d’Occitània [1].
 
Los occitans de l’Edat Mejana tenián un ròtle important dins lo desvolopament del Camin de Sant Jaume. Aquel malhum d’itineraris, d’estapas, de glèisas e de mostièrs traversava Occitània e tot lo nòrd crestian de la Peninsula Iberica —Castelha compresa— per arribar fins a la vila de romavatge de Compostèla, en Galícia.
 
Tanben, d’occitans nombroses s’engatjavan dins las campanhas de la Reconquista crestiana contra l’islam del sud de la peninsula.
 
En mai d’aquò, la lenga occitana poetica dels trobadors teniá un prestigi immens en Castelha coma dins la rèsta de l’Euròpa Occidentala. Los sobeirans castelhans entretenián l’art trobadoresc.
 
La Castelha medievala, en avent un territòri restrench a l’origina, se percebiá pas encara coma l’“Espanha” actuala. Los castelhans medievals avián benlèu pas encara aquel besonh imperiós de se dire “espanhòls” dins la vida dels cadajorns. Los concèptes globalizants d’“Espanha” e d’“espanhòl” se devián pensar pus facilament a partir del ponch de vista dels occitans, qu’èran eles d’origina exteriora. Es aital, probable, que lo mot occitan espanhòl passèt dins la lenga castelhana medievala jos la forma español.
 
A la fin extrèma de l’Edat Mejana, lo país de Castelha aviá cambiat: aviá conquerit de domenis immenses dins la Peninsula Iberica e èra desenant una granda poténcia. Es aquel Reialme de Castelha que prenguèt la darrièra zòna musulmana iberica del sud, quand conqueriguèt lo Reialme de Granada, en 1492. A la sortida de l’Edat Mejana, la lenga castelhana s’espandissiá quitament dins de regions qu’èran pas “Castelha” al sens estrech: en Andalosia, en Múrcia e quitament dins de partidas d’Extremadura, de Leon, de Navarra e d’Aragon...
 
En 1479, las coronas de Castelha e Aragon s’uniguèron dins un ensemble politic novèl que s’apelariá de mai en mai Espanha, mas sens cobrir tota la peninsula (Portugal i escapèt la màger part del temps). Es aital qu’Espanha a cessat de significar “Peninsula Iberica” per prene lo sens actual de “país del còr de la Peninsula Iberica”. En parallèl, per nomenar la lenga dominanta d’aquel ensemble, espanhòl (español) es vengut un sinonim de castelhan (castellano).
 
Als sègles XX e XXI, lo revelh de las lengas e dels pòbles minoritaris tend a restrénher los senses nacionals d’Espanha e d’espanhòl a un territòri pus pichon que l’estat espanhòl, mas pus grand que la region istorica de Castelha.
 
 
 

[1] LAFONT, Robèrt, 2003, Petita istòria europèa d’Occitània, coll. Istòria, Canet: Trabucaire



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

22 de mai 14.05h

Estic molt d'acord amb en Matieu Castel. espanhòl era, d'una banda, un gentilici que designava gent de la Península Ibèrica en general, ,tot i que jo crec que sobre tot era aplicat la majoria de cops a catalans, que eren els "espanhòls" que més passaven dellà els Pirineus. Ras i curt:, com diu Matièu Castèl, es tractava d'un concepte geogàfic. Però seguramen, també, i directament relacionat amb el que acabo de dir, devia ser la manera com entre els segles X i finals dels XIII es de... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de mai 12.56h

#12 Me sembla qu'es explicat dins l'article ;)

Lo catalan es pas diferenciat de l'occitan a l'epòca que lo mot espanhòl / espagnol / espanyol / español apareisse.
Amai, dins la significacion de l'edat mejana, a çò que comprenguèri, "espanhòl" es un concèpte geografic, pas una nacion, englobant de fach lei catalans (e lei portugués), puei que son dins lo territòri d'Hispania.
Un pauc coma la Gàllia de l'Empèri Roman, espai geografic que recampa de pòbles e de lengas fòrça despari... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de mai 14.23h

Seria interessant, també, resseguir l'evolució en d'altres llengües de l'adverbi d'afirmació occità per antonomàsia: l"òc". En català el tenim àmpliament atestat a l'epoca medieval. així mateix, tal vegada rere l'anglès "ock" s'hi amaga l'"òc" occitá. Seria apassionant resseguir-ho.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de mai 07.36h

Serà pas puslèu lo catalan qu'a balhat lo mot espanyol al castelhan?


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de mai 10.22h

cal dire tamben qu'en l'edat meijana, per exemple dedins la cronica genovesa de la conquesta de Tortosa, los andalusins eran plan sovent sonats espanhòls, e Espanha s'usava per nomenar lo país musulman. Lo vilatge vesin de cò mieu que se sone la Torre de l'Espanyol, lo mot espanyol voldriài dire morisc, que lo vilatge a una origina morisca (coma plan de vilatges e toponims del sud de la Catalonha)


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de mai 23.12h

#9 Mercé per vòstras precisions fòrça interessantas, Francesc. Vos podètz exprimir en catalan o en occitan dins los comentaris, sens cap de problèma ;)


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de mai 20.24h

Amic Domergue, desencusatz-me se parli pas encara occitan. Aquò vendrà. Jo deia que els catalans anaven a Occitània a culturalitzar-se perquè als segles XII i XIII no teníem encara, que jo sàpiga, una universitat amb tots els ets i uts. La nostra universitat era la de Montpelhièr. Amistats.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de mai 19.54h

Espanhòl d'Espanha, quand plòu se banha.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de mai 17.41h

No oblidem que ol és productiu en diminutiu en català també: ventijol, petit vent, rierol, petit riu, fumerol, columna estreta de fum i molts altres. Espanyol seria, doncs, el petit d'Espanya? Infant d'Espanya? El cas és que és tan català com occità. De fet, el cognom Espanyol (escrit sovint Español) és un cognom clarament 'català' que existeix molt poc, per expansió recent, a la resta de l'Estat Espanyol.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de mai 17.23h

#5 Francesc, aqueste article pretend pas detalhar l'expansion de Castelha, que foguèt complèxa, es vertat. Cresi pas que los catalans "s'anavan cultivar" en Occitània car, fins al sègle XIII (e benlèu fins al sègle XV), Catalonha èra encara una partida del mond occitan. Lo sufixe occitan -òl es productiu dins certanas regions per formar de gentilicis, avètz rason d'o senhalar: espanhòl revèrta cevenòl, carcinòl, fijagòl, galhagòl, etc.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions