CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 22 de setembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 13.7.2015 03h00

La complexitat de la conjugason


Comentaris 14 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (17 vòtes)
carregant En cargament


Las lengas romanicas se caracterizan per de vèrbs amb de formas abondosas. Dich autrament, per de conjugasons complèxas. Las lengas d’autras familhas an sovent de conjugasons pus facilas, amb mens de formas.
 
Aquò se constata ben dins de lengas latinas coma l’occitan, lo catalan, lo francés, l’espanhòl, l’italian o lo portugués. Cada legeire de Jornalet a estudiat almens doas o tres d’aquestas lengas e a assajat d’aprene lors conjugasons. Vos jògui que pas degun es capable de pretendre que mestrejariá la totalitat de las conjugasons en occitan, ni dins cap d’autra lenga latina.
 
Dins caduna d’aquelas lengas latinas, idealament, caldriá reténer e addicionar e un grand nombre de formas que son:
 

— Los modèls dels vèrbs regulars, pauc nombroses, que n’i a tres o quatre en mejana (parlar, finir, sentir, batre).
 
— Los modèls dels vèrbs irregulars, que son nombroses eles (voler, saber, anar, eissir...).
 
— Lo nombre de tempses: las lengas latinas n’an mai que las lengas d’autras familhas, sovent.
 
— Lo nombre de personas per cada temps: n’i a sièis al pus mai, mas comptan.
 
— Las formas verbalas combinadas amb de pronoms (parlatz-me, me parla, o te dison, diga-me’n...).
 
— Las formas verbalas combinadas amb d’enonciatius (que’m parla, sustot en gascon, mas pas solament en gascon).
 
— La formas verbalas a la votz activa (compreni) e a la votz passiva (soi comprés).
 
— Los tempses compausats amb d’auxiliars (ai vist, soi vengut) e de semiauxiliars (vau dormir), sens parlar de saber utilizar lo bon auxiliar (ai passat, soi passat)...
 
— Etc.
 
Tota lenga romanica, quand la prenèm dins una varietat estandard unifòrma, ja presenta una riquesa impressionanta de formas conjugadas. L’aprenent las sap pas jamai totas. Lo quite locutor primari, sovent, las sap pas facilament totas. Se ditz que los vèrbs pus complèxes son los de l’italian e del francés. L’occitan a de conjugasons un chic pus simplas, mas ben ricas e ben subtilas totun.
 
Lo que vòl aquerir un bon nivèl dins una d’aquelas lengas latinas deu dedicar un esfòrç important per las mestrejar. De manièra realista, sauprà pas totas las conjugasons de totes los vèrbs —es quasi impossible—, mas almens lo parlant cultivat coneisserà ben las conjugasons abitualas dels vèrbs d’usatge corrent.
 
Ara, vejam la situacion especiala de l’occitan. Se l’occitan foguèsse una lenga normala, amb un usatge social estendut, conegut, accessible, seriá una lenga completament estandardizada, amb de formas fixas de referéncia, acceptadas dins tota la societat, trobadas dins totes los libres de referéncia. L’occitan estandard foncionariá amb un sistèma ric e complèxe de conjugasons completas, e entre aquestas, las pus usualas serián conegudas per l’ensemble de la populacion instrucha. L’occitan estandard foncionariá aital coma l’italian estandard o lo francés estandard.
 
Ara, l’occitan a pas encara de varietat estandard completament fixada e acceptada. Es previst de li donar un estandard pluricentric, amb de variacions regionalas moderadas, per respectar las sensibilitats dialectalas que lo mond i tenon fòrt e mòrt. Es legitim, es çò que defendon Loís Alibèrt, Robèrt Lafont e Pèire Bèc (e ieu los seguissi). Mas cal saber qu’aquelas feblas variacions regionalas dintre l’estandard aumentan lo nombre de formas conjugadas (cal/chal/cau/chau; vòl/vòu...).
 
L’enjòc, alara, es de far de tal biais que las conjugasons estandards regionalizadas rèsten similaras entre elas, lo mai possible. Es pas seriós d’imaginar un occitan provençal estandard amb de conjugasons que tendrián pas compte de l’occitan gascon estandard, que seriá el desconnectat de l’occitan lemosin estandard, etc. E pasmens es la tendéncia actuala: cadun assaja de se crear sa gramatica dialectala dins son canton, sens s’interessar als autres dialèctes. Dins aquestas condicions, cossí volètz que l’occitan siá una lenga de comunicacion eficaça e accessibla?
 
Una causa pièger, es que los ultralocalistas, eles, son d’enemics ferotges de l’estandard e, donc, van pus luènh dins la manca de realisme. Creson qu’es possible d’institucionalizar un occitan diferent dins cada comuna d’Occitània. Imaginatz lo nombre de formas conjugadas multiplicat per lo nombre de comunas en Occitània. Atenhèm un nombre astronomic de formas verbalas. Degun, de segur, o pòt pas ensenhar.
 
Quand l’usatge d’un parlar occitan local es possible, lo cal encoratjar. Quand la dinamica locala permet de mestrejar un parlar local amb totas sas conjugasons localas, o cal far. Mas aquò es de mai en mai dificil en aqueste començament de sègle XXI.
 
L’occitan estandard, el, almens, suscita qualques obratges de conjugason qu’assajan d’èsser coerents, complets e accessibles. Mas nos rèsta encara d’òbra per arribar al nivèl de disponibilitat dels vèrbs italians, franceses, catalans o espanhòls. 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

19 de julh 00.19h

#16 Bona sintesi ;)


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de julh 22.21h

#15 Per resumir de manièra simplista, la nòrma de l'occitan pòt foncionar a 3 nivèls.

1. Nivèl estandard, ont evitam los francismes e los localismes (La directritz foguèt contenta de viatjar).

2. Nivèl mejan, ont evitam los francismes mas ont acceptam los localismes (La directritz foguèt/fuguèt/siguèt contenta de viatjar).

3. Nivèl descriptiu, normalament reservat als etnotèxtes, ont escrivèm los francismes e localismes (La directriça foguèt/fuguèt/siguèt contenta de voiatja... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de julh 21.09h

#14 Rafèu, lo problema, quò es que los escrivans, los editors... los actors de la lenga en Lemosin, e en quauqu'un luec mai, segan pas las preconizacions de qui que siá, fan mas aplicar los principis de basa de la grafia alibertina, e saben be bien que "fin finala" quò es l'usatge que fai la lenga, pas los prescriptors. Coneisse degun qu'utilize "foguet" en lemosin, e mai sián plan normatius coma D. D per exemple. Ieu fau pas la nòrma o sei pas la referéncia en Lemosin, per aquò, fau 'n... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de julh 16.03h

#13 Entre e , quò fai un brave moment que foguèt (fuguèt/siguèt) chausit de privilegiar dins una majoritat de mots, ben siá que la forma en [y] siá (saia) plan espandida dins tota Occitània. Sabe pas se quò foguèt la melhora chausida, mas quò es çò qu'es estat preconizat. Aura, avèm doas possibilitats: remetre en causa las decisions e destabilizar la nòrma; o seguir (sègre) las decisions que foguèron (fuguèren/siguèren) presas e essajar de consolidar çò qu'es estat fach…


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de julh 23.18h

#12 La causida es delicada entre "fog-" e "fug-", non solament en lemosin, mas tanben en provençal, per las meteissas rasons. Ça que la, dempuèi l'òbra de Lafont, "fog-" es estat acceptat en provençal. Meteis problèma inicial dins dos dialèctes, tractaments diferents, es pas simple...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de julh 20.47h

#11 Domergue, comprene ta desmarcha de convergéncia mas la forma que balhas per lo lemosin es plan plan marginala en lemosin (si existis, que ne'n sei pas segur... benleu dau costat de Sentria o en dejós de Briva... ?). fug- e sig- son las doas formas las mai espandudas. Daus còps, quò balha l'impression que per çò que visa la convergéncia, quò es suvent convergéncia vèrs lo lengadocian. Totparier, vòle pas lançar de polemicas aquí, çò que perpausas es una solucion au mieg d'autr... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de julh 17.45h

#10 Los critèris qu'an predominat son la simplicitat e lo conservatisme del paradigma (parli, parlas, parla, parlam, parlatz, parlan). Aquel paradigma lengadocian a tanben l'avantatge de se sarrar d'un paradigma fòrça difusat en gascon.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de julh 13.55h

Cò qu'ai totjorn trobat estranh en lengadocian estandard, quò's la 2a e la 6a persona a l'IP del grop en -AR que son per exemple "parlas" e "cantan". Mès d'après lus atlàs lingüistiques, casiment tuts lus dialèctes lengadocians dison "parles" e "canton"...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de julh 09.13h

#8 Se pòt trobar dins cada dialècte un fum de formas localas mai o mens divergentas o convergentas. En auvernhat lo tipe 'saguère' existís e es divergent, lo tipe 'foguère' existís tanben e es pus convergent (o pus "diasistematic", per parlar amb exactitud).


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de julh 02.16h

#7

En alvernès no és saguere, sagueres, saguet, saguem,saguetz, sagueron?

I jo tinc un quadre amb altres formes, diferents de les que has dit en altres parlars. Per cert, l'estàndard és igual que el llenguadocià i no té res a veure amb el gascó :P


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions