CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 14 d'octòbre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 8.10.2012 03h00

Lei creòls, la creolizacion e l’occitan


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


A causa de la subordinacion, l’usatge de l’occitan es de mai en mai freule e esitant. D’unei que i a comentan la situacion en disent que l’occitan seriá en via de “creolizacion”. Se parlariá un “creolòc” o un “creolitan”... La realitat es ben diferenta. Lei creòls son de lengas tras que ricas. E l’occitan, de son costat, s’es jamai creolizat.
 

L’aparicion dei creòls
 
Qu’es aquò un creòl? Es un tipe de lenga que se compausa a partir d’idiòmas ben diferents, que nais pendent un periòde fòrça brèu e que, puei, se transmet de generacion en generacion, dins una comunautat qu’a un besonh urgent de lenga comuna. Lo creòl emergís tipicament segon leis estapas seguentas.
 
1. Vaicí la configuracion pus classica. Pendent lei sègles XVI, XVII o XVIII, fòrça esclaus africans, originaris de contradas diferentas, se retròban recampats dins un país de plantacions colonialas, sovent en America, de còps dins l’Ocean Indian o endacòm mai, e ailà subisson la dominacion d’una minoritat de blancs d’origina europèa... Au començament, leis esclaus parlan de lengas africanas fòrça diferentas. E pòdon pas aprene completament la lenga dominanta dau colonizaire europèu (anglés, espanhòu, portugués, francés, neerlandés...) pr’amor qu’an de contactes fòrça limitats amb lei blancs. Aqueleis esclaus son ben obligats de se fabricar una lenga comuna, instabla e provisòria, que permet de parlar de tot. I mesclan d’elements de la lenga europèa e dei lengas africanas. Se ditz tecnicament qu’es un pidgin.
 
1 bis. Pasmens, dins d’autrei cas istorics, la populacion concernida es pas forçadament africana, ni esclava. Mai en tot cas, es totjorn una populacion confrontada a de cambiaments rapids e violents que l’obligan de se trobar una novèla lenga comuna. De còps que i a, la lenga comuna qu’es en via d’aparicion se limita inicialament a de domenis fòrça especializats coma lo comèrci: en aqueu cas se ditz qu’es un sabir e non pas un pidgin. Arriba que de populacions cèrcan d’imitar una lenga dominanta de maniera imperfiecha: es un pseudosabir.
 
2. Puei la populacion en question se renovèla amb leis enfants que creisson. Alora lo pidgin, lo sabir o lo pseudosabir devenon un autre tipe de lenga: lo creòl. Lo creòl es la lenga abituala deis enfants, e fin finala de totei leis adultes; se transmet de generacion en generacion. Lo creòl s’estabiliza rapidament perque es indispensable per comunicar entre totei. E a l’encòp s’enriquís de maniera fulguranta per complir lei besonhs infinidament variats de comunicacion de la vida vidanta.
 
3. De populacions suplementàrias se pòdon agregrar a la comunautat de lenga creòla. Ansin, a la Reünion e a Maurici, leis indians e lei chinés se meton a parlar creòl, en seguissent lei populacions d’origina africana. E mai la populacion d’origina europèa finís que sap parlar lo creòl perque aqueu d’aquí es devengut la lenga generala e populara dau país.
 
4. Ai sègles XIX e XX, la fin de l’esclavitud e dau colonialisme anóncia rarament una promocion dei lengas creòlas, que rèstan subordenadas. Uei, dins lei país creolofòns, lei lengas europèas gardan un prestigi elevat e son encara de simbòls d’ascension sociala.
 

La riquesa infinida dei lengas naturalas
 
Una lenga creòla es lo ben comun de tota una societat, donc a una granda diversitat e una infinida riquesa d’usatge. Imaginar qu’una lenga creòla seriá “paura”, aquò es un mite que ven dei prejutjats racistas dei societats colonialas. Creire que l’occitan, en essent afeblit, se seriá “creolizat”, aquò es importar en Occitània lei prejutjats sus la pretenduda “pauretat” dei lengas creòlas.
 
Lo solet rapòrt entre l’occitan e lei creòls, es l’estat actuau de subordinacion. Lei creòls, coma l’occitan, an una granda riquesa potenciala perque s’utilizan per dire de causas de totei menas, dins de situacions de totei menas. Pasmens, l’occitan e lei creòls s’afeblisson dins lei societats modernizadas car recuelan davant de lengas dominantas que son de mai en mai accessiblas, atrasentas o impausadas. Per exemple, lo creòl reünionés o lo creòl guadalopenc an començat de s’afeblir recentament davant lo francés. Dins d’autrei país, certanei lengas creòlas an ja desparegut. En aquelei condicions, lei creòls son sovent menaçats coma o son l’occitan, lo còrs o lo basco.
 
Lo remèdi passa per la conquista militanta dei foncions de comunicacion, e en parallèl, per una estandardizacion, au benefici dei lengas creòlas o de l’occitan.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

15 d'octòbre 21.09h

#6 Aquí la diférencia màger per las lengas creòlas : an acabat d'estar de sabir, de pidgin. Ne son pas tanpauc "mestissas", son eras-medishas. Au hiu deus 300 ans, quauquarren navèth es neishut, a pravat, a espelit. Una lenga pròpia, vector d'una CULTURA pròpia , d'un biais de pensar lo monde, de véder lo monde, de díser lo monde e la vita vitanta. CREADA aquí au briu deus segles , per diser la realitat pròpia d' un país pròpi. Las lengas d'origina s'i son mescladas, meiladas, p... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'octòbre 12.44h

#5
Una lenga creòla es totjorn una lenga distinta e independenta; per exemple, lo creòl haitian es fòrça distint dau francés e mai se conten un important lexic d'origina francesa.
Lo francitan es pas una lenga distinta, es una varietat de francés amb de traças d'occitan que s'esvalís progressivament per laissar la plaça au francés estandard (sens traças d'occitan).
Lo franglais es pas una lenga distinta, es una varietat esnòb de francés amb una insisténcia artificiala sus leis an... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'octòbre 12.01h

Diga me Domergue

Los occitans d'uei parlan gaire occitan es malurosament vertat.
Parlan puslèu francitan (sovent sens n'aver consciencia) qu'es una mescla de çò que los i demòra d'occitan e de francés estandard, que s'apèla pudicament de francés regional.
Aquò te sembla pas una mena de creolizacion ?
Te sembla pas que d'una certa manièra lo francitan e lo yiddish (lenga dels josieus d'Euròpa centrala abans la catastròfa nazista) an de punts comuns ?
E lo franglais denonciat per d'u... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 d'octòbre 08.26h

Pense que el problema de l'occità no és, de cap de les maneres, la seua criollització. Ans al contrari. Entre els locutors occitans més joves o neolocutors es nota més "rigidització" de la norma, aproximació entre les grans varietats i involució classicista més que no pas evolució i dispersió. Parle dels molts occitans que m'han parlat en occità o que he vist parlar occità a Occitània. Acostumen a tenir una "formació" i una "educació" elevada. L'adstrat francès, fins i tot, h... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 d'octòbre 15.15h

No se sol dir, però el cas més clar de llengua pidgin o criolla és, a banda de totes les lengües romàniques -no només amb l'aportació de les llengües de substrat- sinó també amb les del llatí- és el cas de la llengua anglesa. Base germànica, substrat cèltic i adstrat els dialectes normands i 'occità/ gascó. En dos segles la llengua ànglica és va capgirar com un mitjó i va esdevenir l'anglès actual.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 d'octòbre 13.55h

Article tras qu'interessant, coma de costuma, Domergue. Pasmens, seriá benlèu interessant, a un autre nivèu, d'explorar la question d'un procèssus eventuau de creolizacion dins la formacion dei lengas romanicas (donc, de la nòstra tanben) a partir dau latin e dei lengas autoctònas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 d'octòbre 12.08h

Qu'avem un exemple ben precis de creòl occitan, extint au torn de las annadas 1930: lo gascon guipuscoan qui acabè per creolizà's après 8 sègles de preséncia continua hens la region de Sent Sebastian. A la debuta deu sègle 20, qu'èra de gascon maritim dab mots bascos e castelhans e sintaxi d'influéncia hòrta basca (minchà tauetz ? dinnà tauets? = has comido? cf. lo collectatge de S. Múgica (ca 1930) e la sansonha tradicionau de Passaje (Pasaia) en creòl gascon recuelhut en las a... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions