CAPÇALERA: AMIC Covid19

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 1 d'abril

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 12.10.2015 03h00

Subordinacion: i a ges de fatalitat istorica


Comentaris 8 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


Alienòr d’Aquitània




Etiquetas
istòria, lenga, subordinacion, sumien

Se regardam l’istòria de la lenga occitana en periòdes definits segon son estatut, puei se “pesam” cada periòde segon la quantitat de temps escorregut, vesèm que lei periòdes de subordinacion de l’occitan son mens lòngs que lei periòdes de normalitat.
 

Periòde de normalitat: 700-1500
 
Un primier periòde d’existéncia mai o mens normala dura 800 ans, dau sègle VIII fins au sègle XV, de 700 fins a 1500 aperaquí. Es lo periòde medievau.
 
Se saup que l’Edat Mejana comença tre 476, mai lo latin engendra l’occitan pus tard, dins un periòde de gestacion qu’es a l’entorn de 700 e que s’accelèra entre 650 e 750 segon lo lingüista Miquèl Banhard [Michel Banniard].
 
Un sosperiòde iniciau, entre 650-750 e 950, vei l’occitan se consolidar coma lenga parlada mentre que lo latin rèsta l’unica lenga escricha. Pasmens l’occitan es ja plenament viu e es ges menaçat per lo latin. I a un continuum ont l’occitan es una varietat bassa, orala e utilizada per totòm dins la vida vidanta, mentre que lo latin es una varietat auta, escricha e reservada a un elèit estrech de letrats.
 
Entre 950 e 1500 aperaquí, l’occitan es una lenga parlada e escricha. A l’escrich, fa concurréncia au latin. Entre 1100 e 1300 aperaquí, es lo periòde daurat dei trobadors que fan raionar l’occitan en Euròpa. Entre 1300 e 1500 aperaquí, l’occitan s’escriu intensament dins l’administracion, lei sciéncias, lei tecnicas e lo comèrci.
 
Per èsser precís, cau indicar que l’occitan es destorbat precòçament dins de regions dau nòrd tre lei sègles XII o XIII mai aquò es luenh d’èsser un fenomèn generau en Occitània (d’un caire, l’occitan despareis en Peitau, Santonge, Aunís e Engolmés ai sègles XII e XIII; de l’autre caire, i a una incursion dau francés escrich e administratiu en Marcha e Borbonés tre lo sègle XIII).
 
Dins la rèsta d’Occitània, l’occitan es pas o pauc destorbat per lo francés.
 
 
Periòde de vitalitat amb subordinacion: 1500-1920
 
L’incursion progressiva dau francés escrich se generaliza dins l’ensemble d’Occitània entre 1450 e 1550 aperaquí.
 
Entre 1500 e leis ans 1920-1930 aperaquí, l’occitan rèsta la lenga parlada abituala e s’escriu encara dins fòrça domenis. Mai coneis una subordinacion car lo francés s’impausa coma lenga de prestigi, liada au poder politic dei reis de París. Lo francés es present a l’escrich e es cultivat dins leis elèits sociaus (nòbles e borgés). L’occitan rèsta la sola lenga dei classas popularas que forman la majoritat de la populacion.
 
L’italian pren lo meteis ròtle dominant vèrs lo Comtat de Niça, lei Valadas Occitanas e Mónegue. Aran coneis d’influéncias dau catalan, de l’espanhòu e de còps dau francés.
 
 
Periòde de subrevivença: dempuei 1920
 
Vèrs leis ans 1920-1930 (e mai vèrs leis ans 1940-1950 dins certanei zònas ruralas), l’occitan deven minoritari dins l’usatge parlat. Deis ans 1920 fins a uei, avèm conegut un sègle de menaças dramaticas e creissentas qu’an levat a l’occitan son ròtle de lenga intensament parlada e compresa.
 
La situacion es dramatica mai es ultrarecenta a respècte de tota la “quantitat de temps” que nòstra lenga a viscut.


Proporcions de temps viscut

De 700 a uei, comptam aperaquí 1300 ans de vida totala d’occitan.

De 700 a 1500, comptam aperaquí 800 ans de vida normala en occitan, sens subordinacion generala (levat dins lei cas especiaus explicats çai sus). Es una majoritat neta dau temps que nòstra lenga a viscut, lo 62% a la gròssa.

De 700 a 1920, comptam aperaquí 1200 ans d’usatge parlat abituau, intens e popular en occitan, dins la vida vidanta de la populacion. Es una immensa majoritat dau temps que nòstra lenga a viscut, lo 92% a la gròssa.

De 1920 a uei, comptam aperaquí 100 ans de menaças dramaticas sus la subrevivença de l’occitan. 100 ans sus un totau de 1300, es una pichona minoritat dau temps que nòstra lenga a viscut, lo 8% a la gròssa. Lei traças de l’usatge massís de l’occitan son innombrablas e pòdon pas desparéisser d’un còp.
 
Una lucha ambiciosa per tornar a l’occitan son ròtle de lenga de comunicacion majoritària, uei en Occitània, au sègle XXI, es pas una foliá a respècte de l’istòria. 



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

13 d'octòbre 21.30h

Vertat que l'occitan ten una longa istòria , mas me sembla que tant qu'aurèm pas los mejans modernes de nos far ausir ambe una cadena coma FR 3 per exemple, ( que l'estat cerca de clavar) demorarèm al fons del trauc. Aquò es possible endacòm , Escossa , Irlanda , Pais de Galla mas pas dins lo païs dels dreches de l'òme de la femna e de las coconhetas . Los occitanistes an abandonat aquela idèa que pr 'aquò portavan naut en 1980. I aguèt una peticion ambe mai de 2000... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 20.30h

#6 En fach, cresi que ieu m'arriba de pas comprendre tos articles, e que tu comprenes pas mos comentaris. Espèri que son pas d'incomprenesons irreconsciliablas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 20.30h

#6 "Analisatz jamai mon discors reau." Si, si, ensagi. "Mai aumens, poiriatz assajar de far de criticas intelligentas." Ensagi tanben. Mas se tre que i a un bocin de critica es "pas intelligent"... "Atacatz de posicions imaginàrias que son pas mei posicions." Quina per exemple? Torna legir mon comentari e diga-me. Francament, coma o ai escrich, partagi ta conclusion "Una lucha ambiciosa per tornar a l’occitan son ròtle de lenga de comunicacion majoritària, uei en Occitània, au sègle XXI, ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 20.00h

#5 Emmanuèl Isopet, de mai en mai, fas de comentaris provocants amb de rasonaments torçuts e me fas dire çò que disi pas. Se te respòndi de mens en mens, es a causa de tei provocacions sens interès. Pasmens, excepcionalement, te respòndi aicí per demostrar l'inconsisténcia de tei comentaris.

Me dises: "L'aspecte estatistic es un pauc colhon, coma o ditz pjm e coma diriá Lapalissa «un quart d'ora abans sa mòrt èra encara en vida»." => Te respòndi (e respòn... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 19.45h

Compreni pas tròp l'article. Se s'adreiça als occitanistas e qu'a per objectiu de refortir l'engatjament de cadun en anar dins lo sens de la pensada comuna, mercés plan. Òc-ben, sèm totes d'acòrdi aicí per dire qu'avèm rason de trabalhar a la salvagarda e a l'afirmacion de la lenga nòstra. Per contra aquel pseudo-argumentari istorico-estatistic o cal pas servir al defòra. L'aspecte estatistic es un pauc colhon, coma o ditz pjm e coma diriá Lapalissa «... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 12.15h

#2 Es plan possible que per amor dels trobadors totòm (emai los francés ahah!) se meta de nòu a charrar occitan dins la vida quotidiana, mas per aquò far cal d'en premier que l'occitan existisca politicament, socialement, pedagogicament, institucionalament e doncas... artificialament segon vòstres critèris. Fasètz lo bon rasonament mas al revers.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 12.00h

Senyor Pjm, amb les llengües pot ser diferent. Tenim el cas de l'hebreu, desaparegut cap al segle III a.C. com a llengua parlada quotidianament. Però ha tornat a viure com a llengua de cada dia a partir d'UNA SOLA família a començaments del segle XX. Per tant, no té perquè morir com un ésser viu. No està escrita enlloc la seva extinció. L'occità no morirà!


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 10.15h

rasonament curiós... quand un grand s'es a morir, pr'amor de son atge o d'una malaudia, li disem pas "papet, te'n hècis pas, as viscut lo 98% de ta vita en bona santat, tot anirà plan". o lavetz som fotut ipocrits que sajan de s'estujar la realitat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament e es en espera de moderacion

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions