CAPÇALERA: MARPOC
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 4 de julh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 19.10.2015 03h00

Piramida


Comentaris 6 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Entre la piramida e la piramide, qu’es la melhora forma que caldriá recomandar en occitan? Es un subjècte tecnic que se’n parla regularament dins lo mitan dels especialistas de la lenga.
 
Tractèri aquesta question de manièra sistematica e pro completa dins ma tèsi (editada en 2006). Aicí ne fau un novèl expausat pedagogic.
 
Piramida (o piramide) fa partida d’una familha de mots d’origina grèga que son de cultismes.
 

(Un cultisme o un mot de formacion culta o un mot de formacion sabenta es un mot que prenèm dirèctament al grèc o al latin, per fin d’enriquir l’occitan, e que garda una forma fòrça similara a la lenga d’origina. Se distinguís d’un mot de formacion populara qu’a subit de longs sègles d’evolucion fonetica fins a l’occitan.)
 
Los cultismes que prenèm al grèc, en general, passan per una forma leugièrament adaptada al latin abans de se fixar en occitan. Per exemple, lo grèc Ḗpeiros passa per lo latin Epirus abans d’arribar a l’occitan Epir (“region del nòrd-oèst de Grècia”).
 
Mas aquò arriba pas sempre. De còps, l’occitan coneis qualques formas que son pus pròchas del grèc que de la forma latinizada. Per exemple, lo grèc Poseidõn passa dirèctament a l’occitan Poseidon (“dieu grèc de la mar”). S’aviam tengut compte del latin, seriam partits del grèc Poseidõn e seriam passats per lo latin Posidon (lo grèc ei deven en latin i) abans d’arribar a l’occitan Posidon.
 
Dins los mots de la familha de piramida o piramide, s’atròba que l’occitan, amb d’autras lengas romanicas, esitan entre doas solucions: siá una terminason “pus grèga” del tipe ‑da, siá una terminason “pus latina” del tipe ‑de.
 
Exactament, se passa aital.
 
Lo grèc ancian coneis las formas seguentas que vàrian segon los cases (segon la declinason): pyramís al nominatiu, pyramída a l’acusatiu e pyramídos al genitiu.
 
Lo grèc modèrne, el, ditz pyramída al nominatiu e a l’acusatiu e pyramídas al genitiu. Lo grèc modèrne, donc, generaliza de formas que contenon la vocala a.
 
Lo latin, el, adapta tot aquò en pyramis al nominatiu, pyramidem a l’acusatiu e pyramidis al genitiu.
 
Se l’occitan ditz la piramida, es pus fidèl al grèc ancian pyramída (acusatiu) e al grèc modèrne pyramída (nominatiu e acusatiu). Per contra, se l’occitan ditz la piramide, es pus fidèl al latin pyramidem (acusatiu).
 
D’autras lengas romanicas coma lo catalan, l’espanhòl e lo portugués esitan dins aquesta familha de mots d’origina grèga.
 
(1) “monument, forma geometrica”
grèc ancian: pyramís, pyramída, pyramídos
grèc modèrne: pyramída, pyramída, pyramídas
latinizacion: pyramis, pyramidem, pyramidis
occitan: la piramida (la piramide?)
catalan: la piràmide
espanhòl: la pirámide
portugués: a pirâmide
 
(2) “Jòcs Olimpics, periòde de quatre ans entre doas celebracions dels Jòcs Olimpics”
grèc ancian: olympiás, olympiáda, olympiádos
grèc modèrne: olymbiáda, olymbiáda, olymbiádas
latinizacion: olympias, olympiadem, olympiadis
occitan: l’olimpiada (l’olimpiade?)
catalan: l’olimpíada = l’olimpíade
espanhòl: la olimpíada = la olimpiada
portugués: a olimpíada = a olimpíade
 
(3) “persona que se desplaça periodicament”
grèc ancian: nomás, nomáda, nomádos
grèc modèrne: nomádas, nomáda, nomádas (= nomás, nomáda, nomádos)
latinizacion: nomas, nomadem, nomadis
occitan: lo/la nomada (lo/la nomade?)
catalan: el/la nòmada = el/la nòmade
espanhòl: el/la nómada = el/la nómade
portugués: o/a nómada = o/a nómade
 
(4) “illa legendària”
grèc ancian: Atlantís, Atlantída, Atlantídos
grèc modèrne: Atlantída, Atlantída, Atlantídas
latinizacion: Atlantis, Atlantidem, Atlantidis
occitan: Atlandida (Atlantide?)
catalan: Atlàntida
espanhòl: Atlántida
portugués: Atlântida
 
(5) “autre nom de Grècia”
grèc ancian: Hellás, Helláda, Helládos
grèc modèrne: Elláda, Elláda, Elládas
latinizacion: Hellas, Helladem, Helladis
occitan: Ellada (Ellade?)
catalan: Hèl·lade
espanhòl: Hélade
portugués: Hélade
 
(6) “país antic vèrs la Georgia actuala”
grèc ancian: Kolchís, Kolchída, Kolchídos
grèc modèrne: Kolchída, Kolchída, Kolchídas
latinizacion: Colchis, Colchidem, Colchidis
occitan: Colquida (Colquide?)
catalan: Còlquida
espanhòl: Cólquida
portugués: Cólquida
 
Mon opinion es que los dos tipes serián acceptables, en ­‑da o en ‑de, mas que caldriá armonizar aquesta familha de mots amb una solucion estandard unica.
 
En occitan i a pas de solucion fòrça clara dins la nòrma classica. Lo quite Loís Alibèrt esitava segon los mots. Lo Conselh de la lenga Occitana (CLO) a suggerit de preferir lo tipe ‑da almens dins de noms pròpris coma Ellada.
 
Ma preferéncia personala va al tipe ‑da pr’amor qu’es comun amb lo grèc ancian e lo grèc modèrne e pr’amor que se tracta, dins totes los cases, de mots d’origina grèga: la piramida, l’olimpiada, lo/la nomada, Atlantida, Ellada, Colquida...



publicitat
BANNER1 - comuna tolosa



Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions