CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 26 d'agost

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 9.11.2015 03h00

Dobrir, un exemple de la complexitat de la conjugason


Comentaris 30 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Expausèri fa qualques meses lo problèma de la complexitat de la conjugason. Lo vèrb dobrir, qu’es un dels pus abituals en occitan, reflectís ben aquesta question.
 
Se prenèm la totalitat de las formas localas de dobrir, multiplicada per la totalitat de las formas conjugadas a totas las personas, a totes los tempses e totes los mòdes, arribam a un nombre incalculable de variantas. Lo melhor dialectològ, lo melhor lingüista seriá incapable de las reténer totas de còr.
 
Lo solet temps del present de l’infinitiu ja coneis fòrça formas localas: aubrir, auvrir, daubrir, daurir, deibrir, derbir, dobrir, dorbir, dorvir, dovrir, draubir, drebir, dreibir, drevir, drobir, drubir, druéver, druvir, dubrir, duebrir, duèbre, duebre, duérber, duèrber, duèrbre, durbir, eibrir, obrir, orbir, ovrir, ubrir, uvrir, etcetèra.
 
Vos laissi imaginar totes aquestes infinitius, conjugats a totes los tempses, e obtenètz un nombre quasi infinit de formas.
 
La variacion s’arrèsta pas aicí. Aqueste vèrb accèpta en general dos tipes de conjugason dins la majoritat dels dialèctes.
 

— Se pòt conjugar segon lo tipe B1, o segonda conjugason incoativa, amb la particula ‑iss‑, coma dins finir, finissi..., valent a dire: dobrir, dobrissi, etc.
 
— Tanben se pòt conjugar segon lo tipe B2, o segonda conjugason non‑incoativa, sens la particula ‑iss‑, coma dins sentir, senti..., valent a dire: dobrir, duèrbi, etc. Dins aquel tipe B2, i a en general una alternància vocalica entre o (sens accent tonic) e (amb accent tonic). Per exemple, sens l’accent tonic trobam dobrir, dobrissèm, dobriguèri... mas amb l’accent tonic avèm drbi, drbes, que drba... Tanben l’alternància se pòt far entre o e ue, entre u e , entre u e ue, etc.
 
Es respectable de saber parlar una varietat locala o ultralocala d’occitan e de conéisser de còr tota la conjugason locala de dobrir e dels centenats d’autres vèrbs d’aquel parlar en question.
 
Mas es evident que podèm pas ensenhar totas aquelas variacions localas dins una politica d’escolarizacion, de difusion de massa, d’usatge oficial e de mediatizacion a l’escala de tot lo país d’Occitània. En partent d’aquestas consideracions practicas, tota persona intelligenta compren que nos fa besonh un occitan estandard, amb de conjugasons fixas, claras e accessiblas a totes, sens variacions excessivament complicadas.
 
Dins mas recèrcas sus l’occitan estandard e pluricentric (amb de variacions regionalas moderadas), arribi a la conclusion que lo modèl pus general deuriá èsser lo tipe dobrir, de pertot, e que se poiriá conjugar en prioritat segon lo tipe B1, incoatiu, amb ­‑iss‑, car es lo tipe pus difusat dins l’ensemble de la lenga: dobrissi, dobrissèm... Dins aquel modèl, lo participi passat es la sola forma irregulara: dobèrt, dobèrta. Seguissi d’alhors la causida prèvia que Patric Sauzet e Josiana Ubaud difusèron dins Lo vèrb occitan (1995), una guida que s’es pas reeditada, malaürosament.
 
Per de rasons d’acceptabilitat al près dels usatgièrs, soi partisan d’acceptar, en mai d’aquò, de formas segondàrias en occitan estandard. Las caldriá pas difusar en prioritat, mas restarián admissiblas perque son fòrça conegudas dins certanas regions o dins certanas tradicions literàrias. Se tracta de las formas seguentas:
 
— Una forma segondària dobrir, de tipe B2, non incoatiu, sens ‑iss‑, amb l’alternància o(br)~uè(rb): dobrir, duèrbi, dobrèm... Participi passat: dobèrt, dobèrta.
 
— Una forma segondària dubrir, de tipe B1, incoatiu, amb ‑iss‑: dubrir, dubrissi, dubrissèm... Participi passat: dubèrt, dubèrta.
 
— Una forma segondària dubrir, de tipe B2, non incoatiu, sens ‑iss‑, amb l’alternància u(br)/uè(rb): dubrir, duèrbi, dubrèm... Participi passat: dubèrt, dubèrta.
 
— Una forma segondària obrir, de tipe B1, incoatiu, amb ‑iss‑: obrir, obrissi, obrissèm... Participi passat: obèrt, obèrta.
 
Cal precisar que lo diftong del lengadocian (e de l’occitan estandard general) deven ue dins l’ensemble dels autres dialèctes: duèrbi deven regionalament duerbi (o duerbe o duerbo)...
 
E amb aquò acceptariam ja pro de variacion, benlèu tròp, saique...
 
Aquesta solucion estandard se vòl a l’encòp clara e pas tròp rigida. Se vòl clara perque dona en prioritat un modèl de conjugason univòc: dobrir~dobrissi... Se vòl pas tròp rigida perque admet de variacions regionalas moderadas (pluricentrisme) e perque accèpta de tipes segondaris de conjugasons qu’an cadun una difusion pro importanta dins l’usatge (dobrir~duèrbi; dubrir~dubrissi; dubrir~duèrbi; obrir~obrissi).
 
Es possible de contestar aquestas causidas e d’arborar un fum d’arguments contraris als mieus que menarián a preferir d’autras formas. Seriá una discussion legitima. Per exemple, certans gascons me dirián que preferirián de tipes coma daubrir o aubrir; e lor respondriái que los tipes dobrir o obrir tanben son coneguts en gascon e que son pus convergents amb l’ensemble de la lenga. Certans provençals me dirián que caldriá admetre durbir amb la sequéncia ‑rb‑ de pertot perque es la forma de la koinè literària mistralenca; e lor respondriái que la koinè provençala en grafia classica, desvolopada per Robèrt Lafont, a difusat largament lo tipe dobrir amb la sequéncia ‑br‑, qu’es venguda fòrça acceptabla en provençal.
 
Aquestes problèmas tecnics se devon resòlver:
 
— Amb de critèris de trabalh racionals.
 
— Amb una fidelitat a las òbras normativas istoricas (coma la Gramatica Occitana de Loís Alibèrt en 1935; Lo vèrb occitan de Patric Sauzet e Josiana Ubaud en 1995; Los vèrbs conjugats de Patrici Pojada en 1996; las Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana en 2007; etc.).
 
— Amb una analisi realista de las possibilitats d’ensenhament, de difusion e d’usatge de massa, ont es pas question de se pèrdre dins mila variantas.
 
— En tenent compte de çò que lo public es prèst per acceptar o non.
 
Es pas simple de far aqueste trabalh. Mas es necessari de lo far per evitar l’arbitrari e lo desòrdre. 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

15 d'agost 13.52h

Lo vèrb Poder a milanta variantas tanben


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de decembre 15.02h

Personalament, en nissart conoissi qu'una soleta forma : durbir-duèrbi.

Aquela de dubrir-duèrbi mi sembla farlabicada e complicada en causa de l'inversion de consonantas (br-rb). Existe bessai dins d'autres dialèctes mas l'ai jamai vista.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de novembre 20.45h

#27 Pas degun (pas ieu en tot cas) demanda de suprimir de mots coma 'urgéncia', 'difusar', 'precedent', etc. I a realament una marrida fe dins certans comentaris.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de novembre 23.33h

Me sembla qu'un occitanofòn diriá quicòm coma :
« Dins l'urgéncia, difusèron l'apèl a las urnas televisat de l'eleccion precedenta ».
Mas al fial dels articles de Jornalet, legissi amb interès nòstre linguista explicar que « dins l'encastre d'un occitan estandart pluricentric » dire :
« Dins l'emergéncia, difondèron la crida a las urnas televisiva de l'eleccion prèvia »
es « legitim, ben format, ben autentic e ja ben atestat dins una partida de la lenga ».


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de novembre 09.22h

#23 Remarca, en catalan disem plan "casa" dab ua s plan solida. Aquò empacha pas que l's deisparesca hens "a can jordi" ("a casa en jordi"). Qu'ei çò parièr.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de novembre 22.24h

L'infinitiu, un temps? Non: es un mòde, que comprèn doi temps: lo present (durbir) e lo passat (aver dubèrt).


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de novembre 11.21h

#23 Que compreni lo dobte. Qu'ei la simplificacion de "ea" en "e" tà evitar l'iat qu'ei a l'origina de la pèrda de la n segon jo.
preanable -> prenable -> priable, preable (com plena >plea, plia)


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de novembre 19.15h

#21 A Artur Maisounave. Soi pas segur que 'preable' venga de 'prea(n)able'. En gascon disèm ben 'anar', amb una 'n' ben solida. Me caldrà estudiar l'istòria d'aquel mot 'preable' que sembla passionant. Mercé encara de l'aver senhalat dins la discussion.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de novembre 19.00h

#20 A Cesar Fabra. En realitat i a pas de contradiccion entre los principis de mon article e l'usatge de 'prèvi'.

— 'prèvi' es realament atestat. Se ditz que i a una "atestacion" se i a un usatge autentic e ben documentat. Es lo cas de 'prèvi'. L'atestacion es pas necessàriament la preséncia dins los "grands diccionaris" (que son de qualitat inegala).

— A partir del moment que lo mot es atestat e autentic, deven legitim dins l... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de novembre 11.35h

#20 Personaument, non vei pas nada rason tà refusar prèvi (dihèu pr'amor que l'avèvi dejà adoptat shens m'apercéber que podèva, en efèit, har polemic). Que soi d'acòrd dab los arguments de D.S. Totun, en la mia lenga, preable que m'agrada mei, qu'ei un mot popular de construccion plan gascona. Qu'ei arcaizant, cèrtas, totun coneishut de Palay com mot fossilizat en expression "au preable". Non sèi pas se lo mot preable a o non un corresponent occitan non-gascon. Que podem imaginar pr... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions