CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 24 de mai

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 7.12.2015 03h00

Elements de lingüistica còntra lo faissisme


Comentaris 16 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (15 vòtes)
carregant En cargament


Ara que l’extrèma drecha progrèssa aitant ais eleccions regionalas en Occitània, lo movement occitanista a pres, pren e prendrà encara de posicions antifaissistas.
 
Ai ja explicat dins aqueste blòg perqué siáu un lingüista engatjat dins lo conflicte entre lenga occitana e lenga francesa (Jornalet, 25.6.2012). E i a tanben de lingüistas que s’engatjan còntra l’extrèma drecha en se basant sus leis aqueriments scientifics de la lingüistica[1]. Aicí voudriáu associar lei dos engatjaments en nom de la lingüistica: per l’occitan e còntra lo faissisme.


Filiacion
 
Que m’esparnhen lei distincions subtilas entre “extrèma drecha” e “faissisme”. Sabi ben que lei dos tèrmes son pas exactament sinonims. Sabi ben que i a de grops d’extrèma drecha qu’an de discors pron diferenciats d’aqueu dau faissisme originari de Benito Mussolini. Ça que la, es un fach averat que i a una filiacion ideologica entre lo faissime originari deis ans 1940 e lo principau grop d’extrèma drecha present aicí, lo Front Nacionau. Demieg lei fondadors de l’FN en 1972, i aviá d’ancians pétainistas (François Brigneau), d’ancians SS (Léon Gaultier, Pierre Bousquet), d’ancians de l’OAS (Roger Holeindre) e de negacionistas (François Duprat)... L’FN assaja ben d’escondre aquela partida de son istòria mai l’a jamai renegada de maniera formala e oficiala. Fins a uei, l’FN a semenat incontestablament de discors racistas e omofòbs e mai se leis assumís gaire. Son tenguts en particulars per lo paire fondador Jean-Marie Le Pen, per sa filha Marine le Pen e per sa felena Marion Maréchal-Le Pen, maugrat lei divergéncias aparentas entre aquelei personas (vejatz per exemple aquí e aquí e mai aquí).
 
 
La lingüistica còntra lo racisme
 
La lingüistica demòstra que i a pas de lengas superioras ni inferioras e, en particular, que i a pas de lengas “ricas” ni “pauras”: o ai ja ramentat dins un article de Jornalet dau 3.12.2012. En resumissent: una lenga, quina que siá, s’adapta totjorn ai besonhs inifinits e quotidians de la comunicacion. Ges de lenga pòt pas èsser paura ni rudementària. Per tant, lei diferentei populacions dau Mond pòdon pas èsser consideradas superioras o inferioras en foncion dei lengas que parlan. La valor egala dei lengas dau Mond supausa una valor egala dei culturas e dei capacitats intellectualas dei diferentei populacions que pòrtan aquelei lengas diferentas.
 
Ara, quand partèm de l’etnologia, una sciéncia cosina de la lingüistica, s’atròba que lo grand sabent Claude Lévi-Strauss a ben demostrat l’egalitat entre lei diferentei culturas umanas. Vejatz son libre Race et histoire (Raça e istòria) de 1952.
 
Per tant, leis ideologias d’extrèma drecha an pas de basas racionalas quand pretendon establir la superioritat d’una nacion, d’una raça o d’una lenga.
 
L’FN se declara ostil a tota promocion dei lengas minoritàrias e, donc, es còntra una mesura tant inofensiva coma la Carta Europèa dei Lengas Regionalas e Minoritàrias. Dins lei regions, departaments e comunas d’Occitània, leis elegits de l’FN vòtan còntra lei mesuras de promocion de l’occitan. En Provença, lei lidèrs de l’FN e dau Rassemblemenmt Bleu Marine, Marion Maréchal-Le Pen e Gilbert Collard, an fach una declaracion comuna còntra lei lengas dichas “regionalas” ont evitan sonhosament de mençonar lo nom de la lenga occitana: es una mòstra clara de mesprètz per la cultura de sa pròpria region. L’FN es un partit antioccitan car difusa en Occitània una ideologia d’alienacion culturala; e milita sens complèxe per lo supremacisme de la lenga francesa unica, associada a una adesion obligatòria a la nacion francesa.
 
 
Banalizacion de la repression dei lengas
 
Aqueu discors intolerant de l’FN sus lei lengas es exactament identic a aqueu que domina dins lei partits francés “democratics” coma LR, lo PS o lo partit de Mélenchon. Es dramatic. L’ideologia de l’eliminacion volontària dei lengas, qu’es inassumibla dins la majoritat dei democracias en Euròpa, es completament banalizada dins l’estat francés per de partits politics democratics coma faissistas. Sus lo tèma de la repression dei lengas, l’extrèma drecha francesa es incapabla de far pièger que Mélenchon, Chevènement o Sarkozy.
 
 
Distribucion dins l’espaci
 
La progression de l’FN, en Occitània, s’obsèrva sustot en Bassa Provença e en Bas Lengadòc, çò es, dins lei regions mediterranèas de nòstre país. Son lei regions pus dirèctament connectadas amb la capitala francesa, París, mejançant lei flux d’escambis e lei rets de transpòrts (autoestradas, TGV). Son tanben lei regions ont l’usatge de la lenga occitana a reculat mai prefondament que dins la rèsta d’Occitània. Es pas un azard. Son aquelei zònas mediterranèas que mai se crispan a l’entorn d’un discors francista extremista e que, simultanèament, son de còps mens capablas d’assumir sa cultura occitana.
 
 
Nuanças dins l’extrèma drecha
 
I a de corrents d’extrèma drecha que son ben mens importants que l’FN e qu’assajan, contràriament a l’FN, de recuperar quauquei tematicas occitanas. Es lo cas dau Blòc Identitari e dau reialisme maurrassian. Pasmens aquelei grops fan un usatge minimalista e cosmetic de l’occitan. L’utilizan solament coma postura per illustrar una vision crispada de l’identitat. Mai utilizan jamai l’occitan coma una lenga de comunicacion normala. Sempre veson l’occitan coma un element accessòri qu’es subordenat a la lenga francesa e au nacionalisme francés.
 
Dins l’observacion dau conflicte lingüistic, donc, leis identitaris e lei maurrassians an una vision minimalista e pròfrancesa, pron identica, fin finala, a aquela dei partits francés d’esquèrra que pretendon defendre l’occitan coma lo PCF e EELV.
 
Una granda diferéncia rèsta pasmens per rapòrt au PCF e a EELV: non pas dins la vision dau conflicte, mai dins la vision dei contactes culturaus. Leis identitaris e lei maurrassians veson l’occitan coma l’apendix segondari d’una cultura francesa intoleranta e monolitica qu’exclutz leis immigrants. Lo PCF e EELV, elei, veson l’occitan coma l’apendix segondari d’una societat multiculturala e toleranta qu’accèpta leis immigrants
 
(Ara: sabi ben que i a d’individús dau PCF e d’EELV que son radicalament còntra l’occitan e que se sarran de la posicion de Mélenchon, mai representan pas lei posicions oficialas dau PCF e d’EELV.)
 
 
Remembranças en sociolingüistica
 
La sociolingüistica seriosa e canonica, quand se met au servici de l’occitan —dins l’eiretatge de Robèrt Lafont—, combat toteis aquestei visions negativas que venèm d’evocar.
 

— Una lenga menaçada coma l’occitan pòt pas viure de maniera decenta s’es subordenada a una lenga dominanta. L’occitan deu recuperar lei foncions socialas de comunicacion que lo francés li a raubadas. Per tant, cau denonciar lei discors dobèrtament antioccitans que dominan a l’FN (coma a LR e au PS).
 
— Çò que menaça concretament l’occitan es pas l’immigracion, ni lei contactes amb d’autrei lengas e culturas. Çò que sol menaça l’occitan, es ben una comunicacion quotidiana que se fa en francés perque se fa pas en occitan. Una lenga normala, una lenga viva, una lenga dinamica, es una lenga qu’ocupa de foncions essencialas de comunicacion. E se complís aquelei foncions de comunicacion, pòt evolucionar sens problèma e sens risc en se fretant cada jorn a la rèsta dau Mond e ai populacions de nòuvenguts. Nosautres, leis occitanistas qu’anam sus lo terren, constatam cada jorn que lei defensors sincèrs de la lenga e que leis escolans motivats en occitan, e ben, vesètz, an d’originas culturalas e antropologicas fòrça variadas. Coma professor d’occitan, cada an, ai d’excellents escolans que sei familhas son originàrias de Magrèb, dau País d’Oïl, d’Africa, d’Itàlia, d’Espanha, de Catalonha, e de còps de Turquia o dau mond anglosaxon o d’alhors... Entre lei vertadiers representants de la cultura occitana, i a elei, i a meis escolans de toteis originas. Per tant, dins l’interès de la subrevivença l’occitan, cau denonciar clarament totei lei discors d’extrèma drecha que son ostils ais escambis culturaus e a l’integracion deis immigrants.
 
L’occitanisme eficaç, maximalista e ambiciós invita e intègra totei leis abitants dau país, de toteis originas, per fin de leis assemblar dins una cultura occitana dinamica. L’occitanisme eficaç es necessàriament un antifaissisme. 



________
[1] Un bèl exemple de lingüista antifaissista: KLEMPERER, Viktor, 1947, LTI, Notizbuch eines Philologen, Berlin: Aufbau Verlag.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

22 de decembre 16.24h

Ei normau qu'un lingüista o un occitanista vòlon sauvar la lenga occitana. Mès fòrça Occitan(a)s non comprenon pas perqué açò ei important. Qu'ei atau que la repression de nòstra lenga ei banalizat.
Ua lenga non ei pas solament un mejan de comunicacion, ei l'accès a la cultura e a la coneishença. Ei tanben ua forma de compréner lo monde que nos entorne. Ei ua manièra tà har front a las dificultats e a los problèmas que se presentan e adonc ua forma d'ofrir solucions a n'aquestes.... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de decembre 14.21h

#10 Parlarai un jorn dei gròsseis errors politicas d'Alibèrt sota lo regim de Pétain. Es evident que lo collaboracionisme-pétainisme d'Alibèrt foguèt quicòm de lamentable. Mai aquò es distint de la nòrma de l'occitan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de decembre 12.35h

#13 Tot depend çò qu'apelatz "occitanista" (tèrm larg e ambigú es verai)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de decembre 12.05h

#11 Doncas se pot trobar d'occitanistas faissistas. Domatge.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de decembre 11.43h

#11 Non n'èm pas tots, totun n'i a un bon grapat, ce'm sembla.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de decembre 11.21h

#10 Si. Maurrassian, Vichista e gestapista. Tustat d'indignat nacionala participèt pas a l'IEO.
Mas la nòrma alibertina a pas collaborat amb los faissistas ela.
O alara sèm totes faissistas?


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de decembre 08.55h

Alibèrt n'èra pas faishista??


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de decembre 03.37h

En esser afranquit e liure dens sa testa e confident e ardit


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de decembre 23.22h

#7 Cossi se pren ? Es la question.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de decembre 20.10h

Degun ditz que la Republica a abolits los parlaments locaus desempuei 200 ans. Degun ditz que lo cuitadan nais orfe e muer sol. Degun ditz que la Republica centralista de França fai tot per que tota lenga autra que lo frances sia destrucha e perque z o disetz pas ? Jo m'en foti del FN, res a batre, la seguritat tampauc m en foti que cauria esser un pauc serios la voletz la libertat o qué ? la libertat se pren e no es autrejada.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions