CAPCALERA: Lo Diari

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 24 de setembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 20.8.2012 03h00

Panorama de las lengas en contacte amb l’occitan


Comentaris 43 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


Panèl estradièr en occitan, catalan e espanhòl en Val d'Aran
© FM




Etiquetas
lengas en contacte, occitan, occitanlengas en contacte

Cada occitan(a) cultivat(ada) a una idèa de las lengas que son presentas dins nòstre país. Mas certanas lengas jògan de ròtles mal coneguts o mal compreses a respècte de l’occitan. Vaicí un panorama rapid de çò que se passa.
 
 
Las lengas pus afinas
 
Tres lengas romanicas son especialament pròchas de l’occitan. Son de lengas subordenadas.
 
(1) Lo catalan, al sud. En tèrmes tecnics, catalan e occitan son tan similars que forman una sola lenga per distància (o lenga Abstand o encara diasistèma). Mas lo catalan se separèt culturalament de l’occitan pendent la fin de l’Edat Mejana per aquerir un foncionament distint, e es vengut aital una lenga per elaboracion (o lenga Ausbau). Ça que la, la proximitat demòra. Es perfièchament normal que lo desvolopament de l’occitan s’inspire de las solucions que ja foncionan en catalan.
 
(2) L’aragonés, al sud-oèst. A tant de similituds amb l’ensems occitanocatalan coma amb l’espanhòl. Es una lenga freula mas se defend amb un coratge bèl.
 
(3) Lo peitavin-santongés (o parlange, aguiainés), al nòrd-oèst. Es una varietat d’oïl apareguda dins una region que foguèt occitana fins al sègle XII. Garda de traças importantas de l’occitan. Tendriá a emergir ara coma lenga per elaboracion (o lenga Ausbau) en se separant del francés. Es una lenga freula mas se renòva de manièra interessanta.
 
 
D’autras lengas vesinas e subordenadas
 
D’autras lengas subordenadas an de limits amb l’occitan e, per tant, d’escambis ancians amb el.
 
(4) Lo francoprovençal (o arpitan), al nòrd-èst. Es una lenga romanica. Subretot, es pròcha del francés primitiu de la Nauta Edat Mejana. A d’afinitats segondàrias amb l’occitan. Son estat es freule mas sos defensors son de mai en mai ardits.
 
(5) Lo nòrd-italian (o italian septentrional, padan), a l’èst. Es una lenga romanica, abusivament confonduda amb l’italian. Sofrís d’un feble sentiment d’unitat e a de dialèctes extrèmament diferenciats: piemontés, ligur (aqueles dos son en contacte dirècte amb l’occitan), lombard, emilian-romanhòl, venèt e istriòt. I a encara fòrça locutors mas la lenga se fragiliza rapidament.
 
(6) Lo basco (o basc, euscar), al sud-oèst. Es una vièlha lenga d’Euròpa, d’origina desconeguda, que pertanh pas a la familha indoeuropèa. Los escambis entre Occitània e lo Bascoat son fòrts dins lo domeni cultural, especialament del costat gascon. La resisténcia opinhastra del basco contra l’assimilacion lingüistica deuriá inspirar l’occitanisme.
 
 
Las lengas dominantas
 
Tres lengas romanicas son en posicion dominanta e impausan de contactes conflictuals amb l’occitan.
 
(7) Lo francés (o lenga d’oïl), al nòrd. Se parla originàriament a l’entorn del Bacin Parisenc. Es ben una lenga de l’Euròpa del Nòrd... L’ideologia oficiala de l’estat francés veïcula de mites totalitaris sus la lenga francesa. Aqueles mites embarran dins una preson mentala una granda partida de la populacion occitana, persuadida qu’es d’èsser naturalament francofòna dempuèi la nuèch dels tempses. Aquò se passa perque la màger part d’Occitània subís l’autoritat politica de París. Lo quite estat occitan de Mónegue escapa pas a aquela engana.
 
(8) L’italian (o lenga de si). Se parla originàriament de Toscana a Sicília. L’italian a pas de frontièra lingüistica amb l’occitan perque lo nòrd-italian fa tampon. Mas l’italian impausa un contacte inegal a nòstra lenga car las Valadas Occitanas son jos l’autoritat politica de Roma.
 
(9) L’espanhòl (o castelhan). Se parla originàriament al mitan de la Peninsula Iberica. L’espanhòl a pas de frontièra lingüistica amb l’occitan perque lo basco, l’aragonés e lo catalan fan tampon. Mas l’espanhòl impausa un contacte inegal a l’occitan car la Val d’Aran subís l’autoritat de Madrid.
 
 
Las lengas de referéncia universala
 
(10) Lo latin. Es l’aujòl dirècte de l’occitan e de las autras lengas romanicas. Se parla pas pus mas a gardat un prestigi immens pr’amor de son usatge dins l’Empèri Roman e, pus tard, dins los escambis intellectuals europèus entrò al sègle XVIII. Per tant, lo latin rèsta una font permanenta per crear aqueles mots qu’enriquisson l’occitan e que los apelam cultismes, mots cultes, mots sabents o mots de formacion sabenta.
 
(11) Lo grèc (o ellenic). Serviguèt de lenga internacionala pendent l’Edat Antica e l’Edat Mejana, gràcias al prestigi de la Grècia antica e gràcias a la vigor de la civilizacion grèga medievala (o civilizacion bizantina). Lo grèc modèrne es en continuitat amb lo grèc ancian. Coma lo latin, lo grèc es una font considerabla de cultismes qu’enriquisson l’occitan.
 
(12) Dempuèi lo mond biblic antic, l’ebrieu e l’aramèu tanben an fornit de mots a l’occitan.
 
(13) L’anglés. Es la principala lenga internacionala dempuèi lo sègle XVIII. Ocupa uèi lo ròtle que lo latin o lo grèc tenguèron a passat temps. Es absoludament normal qu’utilizem de mots d’origina anglesa per enriquir nòstre lexic occitan.
 
 
D’autras lengas
 
D’autras lengas son en contacte amb l’occitan, mas segon d’escambis d’intensitat variabla. Aicí caldrà mençonar de nòu qualques lengas que n’avèm parlat çai sus.
 
(14) Las lengas dels immigrants (rics o paures) installats en Occitània. Pòdon èsser de lengas romanicas coma lo còrs, lo francés, lo romanés, l’italian, lo nòrd-italian, l’espanhòl, lo galègoportugués (galèc e portugués)... Pòdon èsser non romanicas coma l’arabi, lo berbèr, l’armèni, lo wolof, lo swahili, l’anglés...
 
(15) Las divèrsas lengas parladas dempuèi de sègles per los josieus e los gitanos, que son doas comunautats ben enracinadas en Occitània. La lenga originària dels gitanos es lo gitano (o ròm o romaní) e aquela dels josieus es l’ebrieu. Mas aquelas comunautats coneisson d’autras lengas apassionantas...
 
(16) Divèrsas lengas estrangièras amb un cèrt raionament. Aquelas fornisson a l’occitan, a bèles còps, de mots novèls. Mençonem lo persan, l’arabi, lo japonés, lo chinés, l’alemand, lo rus, lo neerlandés, lo galègoportugués...
 
Aital vesèm que los discorses insipids sul meravilhós “bilingüisme occitan-francés”, o sul parelh mitologic “lenga d’òc-lenga d’oïl”, son completament desconnectats de la realitat. La realitat, es que l’occitan a de contactes istorics amb una granda varietat de lengas. Per restaurar un minim d’equilibri, e sustot per nos salvar coma pòble occitan, devèm rebaissar lo francés al ròtle de simpla lenga vesina demest d’autras. 



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions