CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 18 de julh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 20.8.2012 03h00

Panorama de las lengas en contacte amb l’occitan


Comentaris 43 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


Panèl estradièr en occitan, catalan e espanhòl en Val d'Aran
© FM




Etiquetas
lengas en contacte, occitan, occitanlengas en contacte

Cada occitan(a) cultivat(ada) a una idèa de las lengas que son presentas dins nòstre país. Mas certanas lengas jògan de ròtles mal coneguts o mal compreses a respècte de l’occitan. Vaicí un panorama rapid de çò que se passa.
 
 
Las lengas pus afinas
 
Tres lengas romanicas son especialament pròchas de l’occitan. Son de lengas subordenadas.
 
(1) Lo catalan, al sud. En tèrmes tecnics, catalan e occitan son tan similars que forman una sola lenga per distància (o lenga Abstand o encara diasistèma). Mas lo catalan se separèt culturalament de l’occitan pendent la fin de l’Edat Mejana per aquerir un foncionament distint, e es vengut aital una lenga per elaboracion (o lenga Ausbau). Ça que la, la proximitat demòra. Es perfièchament normal que lo desvolopament de l’occitan s’inspire de las solucions que ja foncionan en catalan.
 
(2) L’aragonés, al sud-oèst. A tant de similituds amb l’ensems occitanocatalan coma amb l’espanhòl. Es una lenga freula mas se defend amb un coratge bèl.
 
(3) Lo peitavin-santongés (o parlange, aguiainés), al nòrd-oèst. Es una varietat d’oïl apareguda dins una region que foguèt occitana fins al sègle XII. Garda de traças importantas de l’occitan. Tendriá a emergir ara coma lenga per elaboracion (o lenga Ausbau) en se separant del francés. Es una lenga freula mas se renòva de manièra interessanta.
 
 
D’autras lengas vesinas e subordenadas
 
D’autras lengas subordenadas an de limits amb l’occitan e, per tant, d’escambis ancians amb el.
 
(4) Lo francoprovençal (o arpitan), al nòrd-èst. Es una lenga romanica. Subretot, es pròcha del francés primitiu de la Nauta Edat Mejana. A d’afinitats segondàrias amb l’occitan. Son estat es freule mas sos defensors son de mai en mai ardits.
 
(5) Lo nòrd-italian (o italian septentrional, padan), a l’èst. Es una lenga romanica, abusivament confonduda amb l’italian. Sofrís d’un feble sentiment d’unitat e a de dialèctes extrèmament diferenciats: piemontés, ligur (aqueles dos son en contacte dirècte amb l’occitan), lombard, emilian-romanhòl, venèt e istriòt. I a encara fòrça locutors mas la lenga se fragiliza rapidament.
 
(6) Lo basco (o basc, euscar), al sud-oèst. Es una vièlha lenga d’Euròpa, d’origina desconeguda, que pertanh pas a la familha indoeuropèa. Los escambis entre Occitània e lo Bascoat son fòrts dins lo domeni cultural, especialament del costat gascon. La resisténcia opinhastra del basco contra l’assimilacion lingüistica deuriá inspirar l’occitanisme.
 
 
Las lengas dominantas
 
Tres lengas romanicas son en posicion dominanta e impausan de contactes conflictuals amb l’occitan.
 
(7) Lo francés (o lenga d’oïl), al nòrd. Se parla originàriament a l’entorn del Bacin Parisenc. Es ben una lenga de l’Euròpa del Nòrd... L’ideologia oficiala de l’estat francés veïcula de mites totalitaris sus la lenga francesa. Aqueles mites embarran dins una preson mentala una granda partida de la populacion occitana, persuadida qu’es d’èsser naturalament francofòna dempuèi la nuèch dels tempses. Aquò se passa perque la màger part d’Occitània subís l’autoritat politica de París. Lo quite estat occitan de Mónegue escapa pas a aquela engana.
 
(8) L’italian (o lenga de si). Se parla originàriament de Toscana a Sicília. L’italian a pas de frontièra lingüistica amb l’occitan perque lo nòrd-italian fa tampon. Mas l’italian impausa un contacte inegal a nòstra lenga car las Valadas Occitanas son jos l’autoritat politica de Roma.
 
(9) L’espanhòl (o castelhan). Se parla originàriament al mitan de la Peninsula Iberica. L’espanhòl a pas de frontièra lingüistica amb l’occitan perque lo basco, l’aragonés e lo catalan fan tampon. Mas l’espanhòl impausa un contacte inegal a l’occitan car la Val d’Aran subís l’autoritat de Madrid.
 
 
Las lengas de referéncia universala
 
(10) Lo latin. Es l’aujòl dirècte de l’occitan e de las autras lengas romanicas. Se parla pas pus mas a gardat un prestigi immens pr’amor de son usatge dins l’Empèri Roman e, pus tard, dins los escambis intellectuals europèus entrò al sègle XVIII. Per tant, lo latin rèsta una font permanenta per crear aqueles mots qu’enriquisson l’occitan e que los apelam cultismes, mots cultes, mots sabents o mots de formacion sabenta.
 
(11) Lo grèc (o ellenic). Serviguèt de lenga internacionala pendent l’Edat Antica e l’Edat Mejana, gràcias al prestigi de la Grècia antica e gràcias a la vigor de la civilizacion grèga medievala (o civilizacion bizantina). Lo grèc modèrne es en continuitat amb lo grèc ancian. Coma lo latin, lo grèc es una font considerabla de cultismes qu’enriquisson l’occitan.
 
(12) Dempuèi lo mond biblic antic, l’ebrieu e l’aramèu tanben an fornit de mots a l’occitan.
 
(13) L’anglés. Es la principala lenga internacionala dempuèi lo sègle XVIII. Ocupa uèi lo ròtle que lo latin o lo grèc tenguèron a passat temps. Es absoludament normal qu’utilizem de mots d’origina anglesa per enriquir nòstre lexic occitan.
 
 
D’autras lengas
 
D’autras lengas son en contacte amb l’occitan, mas segon d’escambis d’intensitat variabla. Aicí caldrà mençonar de nòu qualques lengas que n’avèm parlat çai sus.
 
(14) Las lengas dels immigrants (rics o paures) installats en Occitània. Pòdon èsser de lengas romanicas coma lo còrs, lo francés, lo romanés, l’italian, lo nòrd-italian, l’espanhòl, lo galègoportugués (galèc e portugués)... Pòdon èsser non romanicas coma l’arabi, lo berbèr, l’armèni, lo wolof, lo swahili, l’anglés...
 
(15) Las divèrsas lengas parladas dempuèi de sègles per los josieus e los gitanos, que son doas comunautats ben enracinadas en Occitània. La lenga originària dels gitanos es lo gitano (o ròm o romaní) e aquela dels josieus es l’ebrieu. Mas aquelas comunautats coneisson d’autras lengas apassionantas...
 
(16) Divèrsas lengas estrangièras amb un cèrt raionament. Aquelas fornisson a l’occitan, a bèles còps, de mots novèls. Mençonem lo persan, l’arabi, lo japonés, lo chinés, l’alemand, lo rus, lo neerlandés, lo galègoportugués...
 
Aital vesèm que los discorses insipids sul meravilhós “bilingüisme occitan-francés”, o sul parelh mitologic “lenga d’òc-lenga d’oïl”, son completament desconnectats de la realitat. La realitat, es que l’occitan a de contactes istorics amb una granda varietat de lengas. Per restaurar un minim d’equilibri, e sustot per nos salvar coma pòble occitan, devèm rebaissar lo francés al ròtle de simpla lenga vesina demest d’autras. 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

24 d'agost 20.08h

Es bien pus complicat : te mercegi, Domergue, sui ad una damb tu.#41


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 20.02h

#34 Responsa clara e argumentada. Mercés.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 19.18h

#40 Dàvid, te vau rassegurar sus dos ponchs:
— Kloss, se lo legisses ben, defend explicitament l'existéncia e l'unitat de l'occitan.
— Lo concèpte de lenga Ausbau es pas destinat a justificar l'abocinament infinit dei lengas... Se legissèm ben Kloss, comprenèm qu'una lenga Ausbau pòt pas aparéisser facilament. Una simpla autoproclamacion sufís pas per crear una lenga. Es ben pus complicat.

Donc cau ben legir Kloss, atentivament... e son òbra principala es en alemand:
— KLOSS He... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 19.01h

Per ne fenir damb aquò, Domergue, e n’i tornarèi pas mèi.

Lo sistèma de Kloß, o sabes, èra un tot : lo concèpte de l’ausbausprache recapèra l’idèia de lenga per elaboracion, çon qu’es leugeirament desparèir de çon que perpausas, tu, qu’es una lenga per autò-proclam. Una lenga per elaboracion es un concèpte que Kloß adobèt (aquò, es jo que’u disi) augent a l’esperit modèles geòpolitics precís, es pr’aquò que ne hèi pas sens de tirar aqueth concèpte de son ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 18.02h

Domergue, perdon : çaquelà ! M'i escaderèi jamèi !


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 17.06h

#36 Te'u hauc pas dire, Domerge ;)))) !


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 15.03h

#36 Grandmercé, Domergue !


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 14.54h

#35 En o resumissent de maniera imperfiecha: l'efiech Terracher es la reculada d'una frontiera lingüistica implicant tres idiòmas distints. Un idiòma recuela e pèrd de terren progressivament (per ex. l'occitan sus la frontiera nòrd-oèst), un segond idiòma immediatament vesin remplaça lo primier idiòma dins lei tèrras perdudas (dins nòstre cas: lo peitavin-santongés), e lo segond idiòma es percebut coma pus pròche d'un tresen idiòma que ten lo ròtle de lenga dominanta e que finí... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 14.42h

#34 E "l'efiech Terracher", Domergue ? As pas explicat çò qu'es.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 12.49h

#33 Bourdon, grandmercé per tei questions fòrça pertinentas. Ara: ja i aviáu pensat...

Lo provençau mistralenc non es pas —e non pòt pas èsser, e non vòu pas èsser— una lenga per elaboracion perque la nòrma mistralenca a totjorn agut la vocacion d'illustrar tota la lenga occitana, tre Romanilha, tre Mistral (que disiá ben "deis Aups ai Pirenèus") e tre lo començament dau Felibritge.
E lo felibre-lingüista Juli Ronjat confirmèt aquela vision. Tanben, la koinè provençala mis... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3
-
4
-
5 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions