CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 17 de novembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 11.1.2016 03h00

L’alternància consonantica


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Dins de mots d’una meteissa familha, certanas consonantas càmbian en foncion de la vocala que seguís, per fin de gardar un son identic. Son las alternàncias consonanticas. Se resumisson dins lo tablèu seguent.
 

son de basa de la consonanta notacion abituala davant a, o, u notacion abituala davant e, i
[k] ca co cu que qui
[s] ça ço çu ce ci
[g] ga go gu gue gui
[dʒ] (‘dzh’) ja jo ju ge gi
[dʒ] (‘dzh’) tja tjo tju tge tgi
 
 
L’alternància c~qu
 
Lo son se basa [k] s’escriu c davant a, o, u; s’escriu qu davant e, i.
 
anticari ~ antiquitat
 
Aquò se vei en particular dins los vèrbs, quand c o qu es la darrièra consonanta del radical.
 
atacar, atacan ~ ataqui, ataquères
 
S’escriu en general c davant a, o. Pauc de mots accèptan qu davant a, o.
 
atacar, blocatge, republica (mas qualitat)
concors, córrer, còla (mas aquò)
 
Remarquem las pronóncias dialectalas: en auvernhat, c se pronóncia [kj] (‘ky’) davant u (acusar) mentre que qu se pronóncia [kj] (’ky’) davant i (quilomètre).
 
 
L’alternància ç~c
 
Lo son [s] se pòt escriure ç davant a, o, u; s’escriu c davant e, i.
 
abraçar ~ bracet
dançar, dançum ~ dancejar
 
Aquò se vei en particular dins los vèrbs, quand ç o c es la darrièra consonanta del radical.
 
dançar, dançan ~ danci, dancères
 
Notem qu’es possible, tanben, de metre una en fin de mot.
 
braç, doç, Laurenç, esfòrç
 
Notem que s’escriu solament c sens cedilha davant e, i e pas jamai ç.
 
Remarquem las pronóncias dialectalas: en auvernhat, ç se pronóncia [ʃ] (‘sh’) davant u (torçut) mentre que c se pronóncia [ʃ] (‘sh’) davant i (decidir).
 
 
L’alternància g~gu
 
Los sons [g~ɣ] (vejatz las nuanças aquí) s’escrivon g davant a, o, u; s’escrivon gu davant e, i.
 
amiga ~ amigueta
 
Aquò se vei en particular dins los vèrbs, quand g o gu es la darrièra consonanta del radical.
 
obligar, obligan ~ obligui, obliguères
 
Remarquem las pronóncias dialectalas:
 
— En auvernhat, provençal, niçard, vivaroalpenc e lemosin, òm pronóncia solament [g] e pas [ɣ].
 
— En auvernhat, g se pronóncia [gj] (‘g-y’) davant u (agulha) mentre que gu se pronóncia [gj] (‘g-y’) davant i (guitarra).
 
 
L’alternància j~g
 
Lo son [dʒ] (‘dzh’) s’escriu j davant a, o, u; s’escriu g davant e, i.
 
roja ~ roge
 
Aquò se vei en particular dins los vèrbs, quand j o g es la darrièra consonanta del radical.
 
manjar, manjan ~ mangi, mangères
potonejar, potonejan ~ potonegi, potonegères
 
S’escriu en general g davant e, i. Pauc de mots accèptan j davant e, i.
 
getar, geografia, roge (mas projècte)
biologia, gimnastica, agir (mas Jiròni)
 
Remarquem las pronóncias dialectalas:
 
— En auvernhat, j se pronóncia [dz] davant a, o (manjar, jorn) mas [dʒ] (‘dzh’) davant u (jurar); g se pronóncia [dz] davant e (roge) mas [dʒ] (‘dzh’) davant i (legir).
 
— En lemosin, j se pronóncia [dz] davant a, o, u (manjar, jorn, jurar); g se pronóncia [dz] davant e, i (roge, legir).
 
— En gascon e sud-lengadocian, j se pronóncia [ʒ] (‘zh’) davant a, o, u (manjar, jorn, jurar); g se pronóncia [ʒ] (‘zh’) davant e, i (roge, legir).
 
 
L’alternància tj~tg
 
Lo son [dʒ] (‘dzh’) se pòt escriure tj davant a, o, u; s’escriu tg davant e, i.
 
lotjament ~ lotgís
 
Aquò se vei en particular dins los vèrbs, quand tj o tg es la darrièra consonanta del radical.
 
viatjar, viatjan ~ viatgi, viatgères
 
Notem que s’escriu solament tg davant e, i e pas jamai tj.
 
Remarquem las pronóncias dialectalas:
 
— En auvernhat, tj se pronóncia [dz] davant a, o (viatjar, totjorn) mas [dʒ] (‘dzh’) davant u (gatjura); tg se pronóncia [dz] davant e (viatge) mas [dʒ] (‘dzh’) davant i (lotgís).
 
— En lemosin, tj se pronóncia [dz] davant a, o, u (viatjar, totjorn, gatjura); tg se pronóncia [dz] davant e, i (viatge, lotgís).
 
— En gascon e sud-lengadocian, tj se pronóncia [dʒ] (‘dzh’) davant a, o, u (viatjar, totjorn, gatjura); tg se pronóncia [dʒ] (‘dzh’) davant e, i (viatge, lotgís).
 
NB — Aital lo gascon e lo sud-lengadocian fan una diferéncia fonetica entre, d’un caire, tj e tg que se pronóncian [dʒ] (‘dzh’) e, de l’autre, j e g que se pronóncian [ʒ] (’zh’).
 
I a d’autras pronóncias localas de possiblas, que son totas valablas. Per subrecargar pas l’expausat general, las pòdi pas precisar dins aqueste article.







publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions