CAPÇALERA: CURSOS CAOC

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 19 de setembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 25.1.2016 03h00

L’usatge de certans, cèrts, d’unes... (dins lo conflicte lingüistic en general e dins Jornalet en particular)


Comentaris 25 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (17 vòtes)
carregant En cargament


Ai ja explicat aqueste ponch de gramatica dins Jornalet (24.11.2014) e, ara, lo vau tornar explicar d’un biais diferent.
 
Lo mot francés certains~certaines, los mots catalans certs~certes o alguns~algunes e los mots italians certi~certe o alcuni~alcune se traduson en occitan de manièra precisa. A respècte d’autras lengas romanicas, l’occitan a una particularitat: utiliza de formas fòrça diferentas quand se tracta d’un pronom e quand se tracta d’un adjectiu.
 
 
Coma pronom
 
Quand se tracta d’un pronom (quand lo mot fonciona dins la frasa coma se foguèsse un nom, quand determina pas d’autre nom), l’occitan ditz basicament d’unes al masculin plural e d’unas al femenin plural.
 

francés certains parlent / certaines parlent
catalan alguns parlen / algunes parlen
italian certi parlano / certe parlano
= alcuni parlano / alcune parlano
occitan general d’unes parlan / d’unas parlan
provençal d’unei parlan / d’unei parlan
niçard d’unu parlan / d’uni parlan
vivaroalpenc d’unes parlan / d’unas parlan
auvernhat d’unes parlan / d’unas parlan
= daus uns parlan / de las unas parlan
lemosin daus uns parlan / de las unas parlan
gascon daubuns (que) parlan / daubuas (que) parlan
= bèths uns (que) parlan / bèras uas (que) parlan
 
(D’autras solucions son possiblas mas las pòdi pas detalhar totas aicí.)
 
 
Coma adjectiu
 
Quand se tracta d’un adjectiu indefinit, que determina un nom plaçat immediatament après, l’occitan ditz basicament certans X al masculin plural e certanas X al femenin plural. Tanben pòt utilizar las formas brèvas cèrts X e cèrtas X.
 
francés certains hommes parlent / certaines femmes parlent
catalan certs homes parlen / certes dones parlen
= alguns homes parlen / algunes dones parlen
italian certi uomini parlano / certe donne parlano
= alcuni uomini parlano / alcune donne parlano
occitan general certans òmes parlan / certanas femnas parlan
= cèrts òmes parlan / cèrtas femnas parlan
provençal certaneis òmes parlan / certanei femnas parlan
= cèrteis òmes parlan / cèrtei femnas parlan
niçard certans òmes parlan / certani fremas parlan
= cèrts òmes parlan / cèrti fremas parlan
vivaroalpenc certans òmes parlan / certanas femnas parlan
= cèrts òmes parlan / cèrtas femnas parlan
auvernhat certans òmes parlan / certanas femnas parlan
= cèrts òmes parlan / cèrtas femnas parlan
lemosin certans òmes parlan / certanas femnas parlan
= cèrts òmes parlan / cèrtas femnas parlan
gascon certans òmes (que) parlan / certanas hemnas (que) parlan
= cèrts òmes (que) parlan / cèrtas hemnas (que) parlan
 
(D’autras solucions son possiblas mas las pòdi pas detalhar totas aicí.)
 
 
Encara una polemica...
 
Una polemica recenta, dins Jornalet, es apareguda. Josiana Ubaud a protestat dins la seccion dels comentaris car, dins son entrevista recentament publicada, avèm levat la forma d’unei X* utilizada coma adjectiu e l’avèm remplaçada per la forma cèrtei X.
 
Es pas question de respondre a qualques detalhs menors de la polemica que son sens interès. Aicí respondrai solament sus los aspèctes estrictament lingüistics —compreses los aspèctes sociolingüistics— per tal que comprengam ben ont son las dificultats per retrobar un usatge normal de l’occitan.
 
 
L’usatge tradicional e l’usatge renaissentista
 
L’usatge tradicional e popular sembla ben de destriar las formas que son de pronoms (coma d’unes) e las formas que son d’adjectius (coma certans, cèrts). Aquò sembla pro sistematic quand consultam las fonts seguentas.
 
— D’estudis descriptius dels parlars locals basats sus de locutors naturals que coneisson pas la nòrma classica, o ben, similarament, d’estudis descriptius multidialectals coma la gramatica de Ronjat (§538)[1].
 
— D’atestacions dins los tèxtes anteriors a l’aparicion de la nòrma classica en 1935.
 
— D’obratges en nòrma mistralenca, anteriors a l’aparicion de la nòrma classica en 1935. Per exemple: lo diccionari de Mistral (vejatz l’article un)[2] e la gramatica provençala de Xavier de Forvieras (p. 34, 35, 50)[3].
 
La nòrma classica de Loís Alibèrt comença amb sa Gramatica occitana de 1935[4]. Aquel obratge fondamental es pas en contradiccion amb los usatges mistralencs ni amb los usatges populars e tradicionals que venèm d’evocar. Mas Alibèrt explica los usatges de manièra incompleta.
 
— Descriu d’unes unicament amb d’exemples de pronoms (D’unas vòlon pas manjar, p. 91) mas precisa pas clarament qu’es un usatge reservat als pronoms.
 
— Tanben lo meteis Alibèrt evòca l’usatge autentic de certan(s), cèrt(s) unicament amb d’exemples d’un usatge al singular, pro rar e pro arcaïzant (cèrt òme, cèrta femna, p. 88). E mençona una forma equivalenta al plural que se basa sus de mots diferents (de quinas femnas que i a, p. 85; precisa pas la possibilitat de dire certanas femnas o cèrtas femnas).
 
Es donc a partir d’Alibèrt, benlèu, que certans partisans de la grafia classica an mal interpretat l’usatge. Pro d’occitanistas an cregut —e mai s’Alibèrt o disiá pas el— que l’adjectiu de tipe certans, cèrts èra benlèu pas d’occitan pro recomandable e qu’èra bon de lo remplaçar per d’unes, utilizat abusivament coma adjectiu.
 
En mai d’aquò, lo tipe certans X, qu’es d’occitan impecable, a sofèrt de la granda difusion del francisme certens X*. Per reaccion, n’i a qu’an degut cercar de formas tròp diferentas de certans o certens* e qu’an utilizat abusivament d’unes X*.
 
Josiana Ubaud afirma donc que “los autors” utilizarián d’unes coma adjectiu e, per o demostrar, nos fornís una lista de citacions d’autors prestigioses coma Robèrt Lafont, Max Roqueta, Joan Bodon, Cristian Laus o Cantalausa.
 
Aquel argument de Josiana Ubaud me sembla fòrça insufisent perque cita unicament d’autors del corrent de la nòrma classica, posteriors a Alibèrt, qu’an degut reproduire l’usatge abusiu de d’unes coma adjectiu. Que i aja pas d’autors mistralencs ni d’autors anteriors a Alibèrt, dins aquelas citacions de Josiana Ubaud, aquò me sembla revelador.
 
Pòdi apondre quitament un exemple de mai per refortir la lista de Josiana Ubaud: l’excellent lingüista Ramon Chatbèrt, grand defensor de la nòrma classica, dins sos Estudis gramaticals de lenga occitana, escriu el tanben subre d’unas* grafias (p. 121)[5] en luòc de la forma corrècta subre certanas grafias.
 
E donc, quand disi aquò, significariá que ieu me creiriái amb mai d’autoritat que los grands autors qu’an utilizat per error d’unei coma adjectiu? Non pas, me cresi pas mai autorizat. Ieu tanben, coma tantes autres, ai comés aquela error pendent longtemps sens solament me n’avisar. Ieu tanben disiái a passat temps de causas impossiblas coma d’unes òmes* o d’unas femnas*.
 
Ai comprés aquela error, tardivament, gràcias a una discussion amb l’excellent gramatician e lexicograf Bernat Molin, qu’es un dels melhors especialistas actuals de l’usatge concret e autentic de l’occitan. El m’a indicat pro de citacions e d’atestacions que demòstran la distincion entre lo pronom d’unes e l’adjectiu certans o cèrts.
 
Bernat Molin e sos collègas classan clarament aqueles usatges diferenciats dins lors obratges en grafia classica, amb una granda qualitat descriptiva, coma:
 
— lo Diccionari de basa francés-provençau (article certain, p. 37): d’unei o dison = n’i a que o dison; mas certanei causas[6].
 
— la Gramatica provençala (p. 76): d’unei dison; mas un certan nombre, a certaneis epòcas[7].
 
E mai Bernat Molin mençona una atestacion en occitan medieval per ramentar l’autenticitat e l’ancianetat del tipe certans: “per certanas causas presas en sa botiga” (Gramatica provençala, p. 76).
 
 

Conclusions
 
Dins tota lenga normala e dins tot jornal normal, i a un servici de correccion qu’aplica una nòrma lingüistica e un libre d’estil. Dins Jornalet se publica los articles en respectant la nòrma classica. Preparam un libre d’estil que s’inspira de las practicas dels mèdias normals en catalan, en francés o dins d’autras lengas solidas. Sols certans articles d’opinion pòdon escapar a la correccion. Aquestes principis son resumits dins la seccion “Politica lingüistica” del jornal: tot legeire, tot collaborador e tot entrevistat i pòt accedir. I a pas de suspresa.
 
La nòrma classica de l’occitan, iniciada per la Gramatica occitana de Loís Alibèrt e assumida per Jornalet, a pas jamai encoratjat l’usatge de d’unes coma adjectiu. Alibèrt es pas pro explicit, probable, mas incita pas a l’error ça que la.
 
L’error de d’unes coma adjectiu ven d’una practica inconscienta e tardiva del sègle XX dins lo mitan renaissentista de la grafia classica. Los melhors autors d’aquel mitan, malgrat lors meritis e lor eroïsme, an pogut reproduire aquela error per mòda inconscienta, sens o voler. Totas las lengas en via de salvament coneisson de talas errors de percors pendent lors restauracions. Lo catalan n’a conegut un fum tanben, coma per exemple darrera* que se corregís de mai en mai, uèi, en darrere.
 
Una dificultat suplementària ven del fach que la distincion entre lo pronom (d’unes...) e l’adjectiu (certans, cèrts...) es una particularitat occitana. Las lengas latinas mai vesinas e mai influentas, coma lo francés, lo catalan e l’italian, fan pas una distincion tan clara. Donc la non-distincion de las lengas influentas, combinada amb l’afebliment de l’occitan, incita a cometre l’error.
 
La recuperacion d’un usatge autentic se deu basar sus las atestacions venent d’autors de diferents mitans, de locutors primaris e d’estudis descriptius. L’occitan normatiu e, en particular, l’occitan estandard, devon revelar e rendre disponibles los usatges autentics. Devon pas encoratjar una gramatica excessivament artificiala.
 
_________
[1] RONJAT, Juli = RONJAT, Jules, 1930-1941, Grammaire istorique [sic] des parlers provençaux modernes, 4 vol. [reed. 1980, Marselha: Laffitte reprints, 2 vol.]
[2] MISTRAL, Frederic, 1879-1886, ‹Lou Tresor dóu Felibrige› [Lo Tresaur dau Felibritge]: Dictionnaire provençal-français, Ais de Provença: Remondet-Aubin [reed. 1979, Ais de Provença: Edisud, 2 vol.]
[3] FORVIERAS, Xavier de, ‹FOURVIERO, Savié de› = FOURVIÈRES, Xavier de, 1899, Grammaire provençale et guide de conversation [diferentas reedicions: Culture Provençale et Méridionale, Aubéron]
[4] ALIBÈRT, Loís, 1935, Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, Tolosa: Societat d’estudis occitans [reed. 1976, Montpelhièr: Centre d’Etudis occitans, actualizacion ortografica de Ramon Chatbèrt — reïmpression e reed. 2000, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans / Institut d’Estudis Occitans]
[5] CHATBÈRT, Ramon, 1992, Estudis gramaticals de lenga occitana, sl.: Publication de la revue Òc
[6] LÈBRE, Elias, & MARTIN, Guiu, & MOLIN, Bernat = LÈBRE, Élie, & MARTIN, Guy, & MOULIN, Bernard, 2004, Dictionnaire de base français-provençal / Diccionari de basa francés-provençau, Ais de Provença: CRÈO Provença / Edisud
[7] MARTIN, Guiu, & MOLIN, Bernat = MARTIN, Guy, & MOULIN, Bernard, 1998 [reed. 2007], Grammaire provençale et cartes linguistiques, Ais de Provença: Comitat sextian d’estudis occitans / Centre regionau d’estudis occitans-Provença / Edisud
 
 
  


 



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions