Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Cau pas confondre lei ròms e lei romanés

L’abséncia d’un ensenhament de la cultura generala, dins lei programas escolars, mena fòrça compatriòtas occitans a far la confusion entre lei “ròms” e lei “romanés”. E lei grands mèdias entretenon aquela confusion. I cau veire clar.
 
 
Lei ròms (o gitanos, bomians, tzingarins...)
 
Lei ròms (o gitanos, bomians, tzingarins...) son un pòble originari d’Índia e installat en Euròpa dempuei lòngtemps.
 
An una istòria complèxa e sovent dificila. En particular an degut afrontar una estigmatizacion escandalosa e simplista pendent la presidéncia de Sarkozy, en 2010, 2011 e 2012. Aicí farai ni estigmatizacion, ni angelisme; es clar que la màger part dei ròms cèrcan de viure dignament e tranquillament; es tanben verai que certanei ròms, coma dins tota populacion en dificultat, coneisson de problèmas de trafecs e d’activitats illegalas. Çò important es de dire pas d’asenadas e de saber d’ont partèm...
 
Lei ròms (o gitanos) an portat una contribucion enòrma a la cultura europèa en generau, mai que mai en musica... E evidentament contribuisson a la riquesa de la cultura occitana: un exemple espectaclós se vei amb lei divèrs romavatges gitanos ai Santei Marias de la Mar (Camarga), en onor de Santa Sara.
 
Siam quasi segurs que lei ròms (o gitanos) provenon de la vila indiana de Kannauj. Se’n faguèron fòrabandir en 1018 per lo soudan afgan Mahmud de Ghazni e, a causa d’aquò, deguèron subreviure dins l’exili e l’esparpalh. S’installèron dins divèrs país dau sud e de l’oèst d’Asia, arribèron dins lei Balcans au sègle XIV, puei en Occitània au sègle XV.
 
La lenga originària d’aqueu pòble es lo ròm (o romaní, o gitano...). Es fòrça dialectalizada, de còps fòrça alterada, e benefícia ara d’un començament d’estandardizacion. Pertanh a la familha dei lengas indoarianas, donc es pròcha de l’indi, la pus espandida dei lengas d’Índia, e mai descend dau sanscrit, granda lenga de civilizacion antica.
 
Lei populacions ròms utilizan tanben lei lengas dei país ont se son installadas. En Occitània, lei ròms (o gitanos) parlavan usualament l’occitan fins au sègle XX, exactament coma la rèsta de la populacion de nòstre país. E mai utilizèron en Provença, vèrs Arle, un parlar occitan amb d’elements ròms, lo calò occitan, qu’a desparegut ara.
 
Lei ròms coneisson d’apelacions fòrça divèrsas en lenga occitana:
 
— ròm o eventualament romaní (dins sa lenga d’origina rrom, rromani). Son de tèrmes que se son generalizats dins totei lei lengas d’Euròpa dempuei la fin dau sègle XX. Per lei puristas, romaní designa solament la lenga (rromani ćhib), mai aquela especializacion dau sens es pas obligatòria dins l’usatge corrent.
— gitano gitana (vielh mot occitan manlevat a l’espanhòu gitano, allusion a una origina “egipciana” legendària). Aqueu mot designa ben la totalitat de la populacion ròm. Contràriament a çò que creson certanei gents, lo tèrme gitano, dins lei lengas ont es utilizat, se limita pas ai ròms de la Peninsula Iberica (per designar especificament lei ròms iberics, se’n pòt dire calé).
— bomian bomiana o boèmi boèmia (vielh mot occitan, allusion a un sauveconduch autrejat per un rei de Boèmia).
— tzingarin tzingarina o ben singaro singara (en niçard síngaro síngara) (vielh mot occitan, venent de l’italian zingaro e ultimament dau grèc tsinganos, athinganos)
— D’autrei mots vielhs se tròban en occitan, mai siá son rars, siá son susceptibles de portar una connotacion pejorativa, donc lei cau utilizar amb prudéncia, coma caraco caraca.
— Tanben i a de mots que designan solament certanei brancas dau pòble ròm, coma manosh manosha (o sinti), calé...
 

Lei romanés
 
Lei romanés son un vielh pòble latin. Vivon dins lo grand país istoric de Romania e dins divèrseis enclavas culturalas dei Balcans. Uei, se repartisson principalament entre lei dos estats vesins de Romania e de Moldàvia. Dins la tradicion istorica, Moldàvia es pas autra causa qu’una region culturala de Romania. Lei romanés descendon de populacions latinizadas per la preséncia de l’Empèri Roman dins lo país antic de Dàcia. Uei lo romanés es una dei lengas latinas mai fòrtas e es la primiera lenga dei Balcans en nombre de parlants.
 
Lei tèrmes romanésromanesa (en lenga romanesa: român româna, românesc românească) e Romania (en lenga romanesa: România) son evidentament de referéncias a l’eiretatge de la Roma antica.
 
Levem un malendentut. Una granda part de nòstrei compatriòtas occitans creson que lo romanés seriá una lenga eslava. O creson a causa dei deficiéncias culturalas escandalosas dei programas escolars. En realitat, lei romanés se revendican ben latins, a cent dau cent.
 
 
Quin rapòrt entre lei ròms e lei romanés?
 
Lei tèrmes ròm e romanés, o avèm ben comprés, an d’originas totalament diferentas. Lei ròms son presents dins totei lei país d’Euròpa. Donc, entre tot, i a tanben de ròms en Romania. E naturalament, lei ròms de Romania sabon parlar lo ròm (lenga indoariana) e lo romanés (lenga latina).
 
Ara, una autra clarificacion. Un certan nombre de romanés (individús dau pòble latin de Romania) se son venguts installar en Occitània dempuei leis ans 1990. Mai aquelei romanés son luenh d’èsser totei ròms o gitanos.
 
Atanben, una ultima clarificacion. Lei ròms (o gitanos) que vivon en Occitània pertanhon a de grops pron divèrs. En generau son de grops ben sedentaris. Fòrça pauc son nomadas. En majoritat, se son installats en Occitània dempuei de sègles. Es una minoritat de ròms (o gitanos) que pertanh a de grops arribats recentament de Romania o de Bulgaria e que son ara au centre dei gesticulacions mediaticopoliticas. Que se sàpia...

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Domergue Sumien Ais de Provença
14.

#13
La pronóncia de la letra '-o' finala es classicament [u] (çò que se notariá a la francesa "ou"), donc: 'lo caraco' [lu kaˈraku] ("lou karAkou").

Pasmens, certanei parlars, per la '-o' finala, pronóncian [ɔ] (a la francesa "o"), donc, dins aquelei parlars, podèm ausir probable 'lo caraco' [lu kaˈrakɔ] ("lou karAko").

  • 2
  • 0
servianés
13.

Consi dises tu ? un caraca o un caraco , per de que me sembla que dison "caraca" amai per un òme al vilatge.

  • 0
  • 0
Faidit Comuns
12.

Una autra pròva que la lenga catalana (rosselhonesa, doncas occitanizada (!), e romani-ezada) es plan viva a Perpinhan. Òsca!

https://www.youtube.com/watch?v=9C7QFyLXNRc&feature=player_embedded#!

https://www.youtube.com/watch?v=L0iQXGVDjm0&feature=player_embedded

  • 2
  • 0
Faidit Comuns
11.

Los gitanos de Perpinhan, per contra, parlan e cantan en catalan

http://www.tv3.cat/videos/1094849

  • 3
  • 0
Faidit Comuns
10.

#4
Te balhi mas desencusas per ma darrièra frasa. Pensavi sonque a votz nauta e aquò èra pas per tu especialament mas una remarca en general, que fòrça monde, sovent s'auto-censuran quand s'agís de parlar de delinquéncia o dels deliquent de paur de se far sonar d'ultra-dechista.
Se t'ai nafrat, o regrèti.

Per tornar a un punt interessant, ai sovent agut l'escasença quand viviái a Montpelhièr de discutir amb los gitanos sedenterizats de l'Ecusson (centre vila). Parlan catalan, mas un catalan fòrça occitanizat, amb un fum de mots romani.

Parlan en catalanoccitan. Per contra cantan en castelhan.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article