Diluns, 22.2.2016 03h00
Lo grand Robèrt Lafont teorizèt en 1991 lei tres periòdes d’acceleracion dau “renaissentime occitan” (o de l’“occitanisme” au sens larg, totei grafias inclusas). Lo Temps Un foguèt l’expansion dau Felibritge a la fin dau sègle XIX. Lo Temps Dos vegèt la cima de l’occitanisme classic dins leis ans 1960-70. Lo Temps Tres foguèt una prefonda renovacion de l’occitanisme pendent leis ans 1990-2000.
Entre aquelei tres temps d’acceleracion, i aguèt de periòdes de crisi ont l’occitanisme mancava de fòrça e de perspectivas. Après lo Temps Un, i aguèt pendent la primiera mitat dau sègle XX la crisi dau Felibritge que veniá passadista e amòrf. Après lo temps Dos, i aguèt una crisi de l’occitanisme a la fin deis ans 1970 e durant leis ans 1980: envielhiment, atonia, localisme estrech, refús de la nòrma de la lenga...
Ai explicat dins Jornalet (18.1.2016) que lo Temps Tres de l’occitanisme sembla ja finit e que siam intrats dins una crisi novèla, ara dins lei ans 2010... Aquesta constatacion ven de mon amic Terric Lausa.
D’efiech, vesèm un envielhiment dei militants occitanistas, una manca de joines, una manca d’ambicion, una eternizacion dei vielhs esquèmas que foncionan pas, una impossibilitat d’impausar un rapòrt de fòrça, un pes feble dins l’opinion. E mai retombam dins un localisme egoïsta, dins la pèrda d’una lenga normativa (amb lo sòm forçat dau CLO) e dins una abséncia d’estrategia per l’ensemble d’Occitània.
La darriera “granda” manifestacion “Anem Òc” per l’occitan, a Montpelhièr en 2015, mostrèt l’envielhiment, la baissa dei militants, la division e lo localisme estrech de quauquei dirigents occitanistas (sustot montpelhierencs, tolosans e bearnés). Luchar per l’Ofici Public de la Lenga Ocictana, per quauqueis escòlas Calandretas de mai, per quauquei pòsts de professors d’occitan, per la Carta Europèa, vague, son d’objectius bòns... Mai son d’objectius limitats que sufison pas per sauvar la lenga.
Amb aquela vision limitada, la sortida de crisi arribarà benlèu pas. E l’occitan, tròp feble e mau defendut, risca de morir definitivament.
Se sortèm de la crisi, aquò supausa que leis occitanistas despassaràn leis obstacles actuaus e que crearàn una dinamica completament nòva, en inversant lo movement de mòrt de l’occitan. Una sortida de crisi seriá un Temps Quatre. Pòdi pas predire quora vendrà lo Temps Quatre, ni se vendrà. Mai se lo Temps Quatre arriba, implicarà una rompedura radicala amb lei blocatges actuaus. Auriá lei caracteristicas seguentas.