CaPÇALERA A BOCA DE NET
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 20 d'abril

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 7.3.2016 03h00

Lo tornado


Comentaris 18 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Un tornado ais Estats Units, en 1927: fòto celèbra de Lucille Handberg que s'es reproducha mantei vegadas, per exemple sus aqueste disc dau grop de rock Siouxsie and the Banshees




Etiquetas
neologisme, tornada, tornado, tròn, tronada

Lo tornado es un movement d’aire que fa un revolum en forma d’espirala amb una rapiditat extraordinària.
 
Lo fenomèn es abituau solament dins certanei zònas de la planeta coma leis estats Units, la partida tropicala de l’Ocean Atlantic e la còsta occidentala d’Africa. Es pas un fenomèn frequent en Euròpa. Per tant, pendent lòngtemps, lei lengas europèas aguèron pas de besonh d’un mot particular per designar aquela causa. L’occitan a pas de tradicion fòrta ni evidenta per ne parlar amb un mot adeqüat.
 
Lei lengas europèas que trobèron un tèrme precís per aqueu fenomèn foguèron d’en primier l’anglés e l’espanhòu. Es pas a l’azard car son de lengas d’expansion coloniala, ben presentas dins lei zònas ont lei tornados son frequents. De parlants de l’anglés e de l’espanhòu aguèron besonh de trobar un mot precís.
 
En espanhòu, tre lo sègle XVI, d’unei que i a utilizèron probable lo nom femenin la tronada, que significa “tempèsta de tròns” e qu’a una forma e un sens fòrça similars a l’occitan la tronada. En espanhòu la tronada ven de el trueno coma en occitan la tronada ven de lo tròn.
 
Puei en anglés apareguèt au sègle XVI lo nom the tornado per designar lo revolum violent d’aire. Se supausa que ven de l’espanhòu la tronada amb l’influéncia dau mot espanhòu tornado que significa “tornat, vengut un autre còp, revengut”.
 
A partir de l’anglés, lo modèl the tornado s’es espandit dins l’ensemble dei lengas d’Euròpa per parlar tanben dau revolum violent d’aire. L’espanhòu a représ lo mot a l’anglés e ditz el tornado; e parier se ditz en catalan el tornado, en italian il tornado, en alemand der Tornado, etc.
 
En francés, lo modèl internacionau the tornado arriba a la tornade, amb una desparicion de la ‑o finala e un cambiament de genre vèrs lo femenin. Es una evolucion ultraparticulara dau francés.
 
En occitan, que podèm far?
 
I a pas de solucion evidenta per designar lo revolum violent d’aire car l’occitan a jamai agut d’expansion coloniala, donc s’es jamai parlat massissament en Africa, en America o dins lei zònas tropicalas de l’Atlantic (e mai se d’occitans an agut viatjat dins aquelei zònas). Donc en occitan devèm trobar un mot novèu, un neologisme... La melhora solucion, per lo revolum violent d’aire, es de chausir lo nom masculin lo tornado segon lo modèl internacionau.
 
D’unei que i a prepausan de dire en occitan la tornada, nom femenin, perque aquò sembla lo modèl francés la tornade. Mai aquò seriá pas una bòna solucion. En realitat, l’occitan ja utiliza un vielh mot, la tornada, qu’a de significacions ben diferentas: es un tipe de trajècte que reven a son ponch iniciau o ben es un element repetitiu de poesia. En occitan, la tornada es jamai un revolum violent d’aire.
 
 
 
 
 
 
 
 
 



publicitat



Comentaris

22 de març 17.29h

en català és 'tornador' si és en terra; 'prester' si és en mar. També hi ha 'esclafit', si és sobtat i curt de temps, i 'bufarut', a talý de ventada, si bé l'em prou sentit com a coreferent de 'tornador'.
Val a recordar que les lyengües lyiures poc que fan escrúpols a afesomiar les paraules i les dites -vinguin del nord, vinguin del sud- a la morfo-sintaxi que les caracteritza, independentment de les extensions i les isoglosses dialectològiques, que a uns altres tan els obsedeix. Aqu... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de març 10.14h

#10 "Hodre" non a pas exactament lo sens de "tornado". Los dus mots que pòden coexistir, cadun dab la soa significacion particulara.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de març 17.45h

#15 Sovent, l'acusacion de troll es de troll. L'occitanisme a la moda nacionalista vol pas ausir la mendre critica, pas jamai ! E pas voler admetre que lo modèl subrenormalizator es lo meridion, aquo es de troll !


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 15
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de març 16.55h

#13 fasètz ben coma voletz hè... Dire que la terminaison en -O atòna es un "mostre" en occitan es faus, pas mai.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de març 16.39h

#13 #14 Lo tròl JCD s'exprimís tornarmai. Paure pichon tròl... :D


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de març 16.00h

#12 Cal dire que -o es pas brica una desinéncia ultra meridionala, pas brica, ! lo quite vivaro-aupenc l'utiliza , vos disèm ! E es força plan atestada dins totes los parlars oc, totes ! que totes l'emplegan força. Anèm siam modèrns, utilizèm -o en auvernhat !!!!! Ara, a quora lo tractament dels traches dels parlars borboneses/borbonesos a egalitat amb los traches dels parlars meridionals ? Soi segur que degun veirà cap de problèma a utilizar de pertot lo tractament de "-n" en "... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 10
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de març 16.00h

#12 Cal dire que -o es pas brica una desinéncia ultra meridionala, pas brica, ! lo quite vivaro-aupenc l'utiliza , vos disèm ! E es força plan atestada dins totes los parlars oc, totes ! que totes l'emplegan força. Anèm siam modèrns, utilizèm -o en auvernhat !!!!! Ara, a quora lo tractament dels traches dels parlars borboneses/borbonesos a egalitat amb los traches dels parlars meridionals ? Soi segur que degun veirà cap de problèma a utilizar de pertot lo tractament de "-n" en "... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 11
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de març 13.16h

#11 Lei paraulas acabadas per una -O finala atòna existisson dins quasi totei lei dialèctes occitans, a tot lo mens en lengadocian, gascon, provençau, niçard e vivaro-aupenc (sabi pas per l'auvernhàs e lo lemosin, mai m'estonariá pas que ne l'ague). E per l'aupenc, es la desinéncia de la premiera persona dau singular !

Es pas un localisme iperconservatiu, un castelhanisme ò un italianisme. Es encara mens un "mostre" puei que contunha de se mantenir dins lo francés regionau, en Proven... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de març 12.00h

Las paraulas acabadas per -o son solidament atestadas e plan rensenhadas a Pampaligosta, doncas, se pot aplicar aquela desinéncia sens cap de dificultat de Menton a Baiona e de Montluçon a Narbona. Etapa seguenta : la -u finala, solidament atestada a Santa-Trula que se pot tanben aplicar del Daurat a Foish e de La Bohèira a la Val Cluson sens cap de dificultats.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 11
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de març 11.22h

Compreni pas qu'un grand linguista coma D.S. pòsca crompar sense trantalhar aquesta ipotèsi etimologica que arreliga lo mot anglés tornado a l'espanhòl tronada. En realitat, ven de l'occitan tornada.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions