CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 13 de novembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 4.4.2016 03h00

La directritz es una inventritz creatritz


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


La directritz de cinèma Sofia Coppola
© Flavorwire




Etiquetas
espanholisme, femenin, francisme, tora, triça, tritz

Los noms e adjectius que se terminan per ‑tor al masculin fan normalament lor femenin en ‑tritz. Aital o vòl la nòrma classica de l’occitan, fixada per Loís Alibèrt dempuèi 1935.
 
Se tracta de mots de formacion culta (o de formacion sabenta) que l’occitan a preses dirèctament al latin classic.
 
La terminason masculina ‑tor en occitan ven del latin ‑tor/‑torem (per èsser precís, en latin, ‑tor es lo cas nominatiu e ‑torem es lo cas acusatiu).
 
La terminason femenina ‑tritz en occitan ven del latin ‑trix/‑tricem (per èsser precís, en latin, ‑trix es lo cas nominatiu e ‑tricem es lo cas acusatiu).
 
Ansin tenèm las formas seguentas en bon occitan.
 

actor~actritz
amator~amatritz
animator~animatritz

conservator~conservatritz
director~directritz
editor~editritz

formator~formatritz
institutor~institutritz
inventor~inventritz
motor~motritz (es un adjectiu: una ròda motritz)
productor~productritz
promotor~promotritz
rector~rectritz
redactor~redactritz, amb lo derivat capredactor~capredactritz (en nòrd‑occitan chapredactor~chapredactritz)
reductor~reductritz
tutor~tutritz
 
Dins los parlars que fan lo plural sensible, coma dins prètz > prèses, los femenins en ­‑tritz vòlon un plural en ‑trises: las actrises, las animatrises, las directrises...
 
Las formas femeninas en ­‑tritz pòdon conéisser de còps una segonda forma alternativa en ‑tora, qu’es acceptabla a doas condicions: 1º se deu limitar a qualques mots pauc nombroses; 2º cal que pro d’autras lengas romanicas espandiscan un tipe similar a ‑tora dins los mots correspondents.
 
autor~autritz o ben autor~autora (de comparar amb l’italian autore~autrice e amb lo francés auteur~auteure)
 
doctor~doctoressa o ben doctor~doctora (de comparar amb l’italian dottore~dottoressa e amb lo francés docteur~docteure/doctoresse)
 
pastor~pastora (aqueste mot a una natura populara e sabenta a l'encòp; de comparar amb l’italian pastore~pastora e amb lo francés pasteur~pasteure)
 
Dins aquestas comparasons amb d’autras lengas romanicas, devèm pas utilizar lo catalan e l’espanhòl car aquelas doas lengas tendon a generalizar lo tipe ­‑tora e a abandonar lo tipe ‑tritz. De fach, lo catalan coneis ben un femenin ‑triu al costat de ‑tora e l’espanhòl a un tipe ‑triz al costat de ‑tora; mas es lo tipe ‑tora que senhoreja del costat iberic.
 
En occitan, donc, podèm ben acceptar qualques mots amb ‑tora. Per contra es incorrècte de voler generalizar sistematicament lo femenin ‑­tora e d’eradicar lo femenin normalizat ‑tritz. Qualques autors an agut militat per ‑tora e contra ‑tritz en s’imaginant que ‑tora seriá una terminason melhora dins lor dialècte. Pretendon impausar de pertot l’animatora*, la directora*, l’institutora*... Lor posicion es erronèa:
 
— Perque escarnisson la nòrma classica d’Alibèrt e installan una confusion inutila.
 
— Perque los mots de formacion culta (o de formacion sabenta) demandan de formas unitàrias e comunas a totes los dialèctes occitans. La variacion dialectala caracteriza los mots de formacion populara coma castèl (castèth/castèu/chastèl/chastèu). Mas i pòt pas aver de diferenciacion dialectala dins de formas cultas coma directritz, television, psicologia o multitud.
 
Lo tipe normalizat ‑tritz a reculat dins l’usatge popular de totes los dialèctes occitans. Perqué? Perque l’influéncia de la forma francesa ­‑trice tend a impausar en occitan popular lo francisme ‑triça* en luòc de ‑tritz: l’animatriça*, la directriça*, l’institutriça*... 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

6 d'abril 18.30h

#3 L'acòrdi es pas necessari dins aquesta mena de construccion: "s'es corregit l'error", "s'es cantat una cançon", etc.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'abril 16.04h

#2 error corregit e non corregida?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'abril 13.04h

#1 Avètz completament rason, de segur. Ara s'es corregit l'error dins l'article.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'abril 11.48h

En italian disèm pas "dottrice", disèm "dottoressa"


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions