CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 18 d'octòbre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 6.6.2016 03h00

Viste


Comentaris 18 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Emaze




L’occitan manca pas de mots per dire “rapidament” (en anglés “quickly” o “fast”).
 
Podèm utilizar entretant:
 

lèu
 
regde
 
aviat
 
de cocha, cochosament (en auvernhat, gascon e sud-lengadocian: de coita, coitosament)
 
promptament
 
rapidament
 
— lèst (o lèste), a la lèsta
 
— de briu
 
— tot en pòsta
 
viste, vistament
 
— etc.
 
Aqueste darrièr tipe, viste, es atestat en occitan medieval dempuèi lo temps dels trobadors. Originàriament, viste~vista es un adjectiu que significa “rapid~rapida”. E ne derivan los advèrbis viste e vistament que significan “rapidament”.
 
D’unes supausan que viste seriá un d’aqueles francismes ancians, coma jaune, palais o país, qu’arribèron en occitan tre l’Edat Mejana. De tals francismes son acceptables car venon d’una epòca ont l’occitan èra pas subordenat al francés. Lo francés medieval, de faiçon recipròca, integrava de mots d’origina occitana coma amour, caisse, abeille o escargot. Èran encara d’escambis normals e egalitaris entre lengas vesinas.
 
Se l’occitan viste es ben un francisme, donc, vendriá del francés medieval viste. En francés modèrne se ditz vite. Totun, dins la quita lenga francesa, se sap pas ben l’origina d’aquel mot. Benlèu ven d’una onomatopèia vist qu’exprimís la rapiditat. Benlèu ven del latin visitus. Mas res es pas segur...
 
L’italian ancian utilizava tanben de mots similars coma l’adjectiu visto “fringolhaire, agil” e l’advèrbi vistamente “viste, vistament”. E se supausa que, tanben, aqueles mots venián del francés medieval.
 
Mas davant l’incertitud de l’origina de las formas francesas, e en considerant l’ancianetat dels usatges occitans, fin finala, es pas segur que viste siá un francisme. Es pas absurde de se demandar se l’occitan viste, lo francés vi(s)te e l’italian visto serián pas de formas parallèlas que vendrián del latin.
 
Las formas occitanas viste e vistament son donc plan legitimas en tot cas. Son encara vivas dins certans dialèctes actuals.
 
En parallèl, trobam en occitan de formas sens s coma vite* o vito o vitament* e tanben lo nom la vitessa* que significa “la rapiditat”. Aquelas formas sens s son influenciadas per lo francés modèrne vite, vitement e la vitesse. Se pòdon pas explicar per una evolucion intèrna e normala en occitan. Donc son pas de formas recomandablas.
 
Lo cas de vito, ça que la, es estranh. Es usual en niçard. Es benlèu una mescla entre lo francisme vite* e l’advèrbi latin súbito “tanlèu, sus lo còp, subte”.
 
Lo francisme la vitessa* es realament superflú. Se pòt remplaçar facilament per la velocitat o la rapiditat, que son de formas pus pròchas de çò que se ditz dins d’autras lengas romanicas.
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

9 de junh 11.04h

#16 Efectivament, lo niçard 'vito' es benlèu liat al ligur e al piemontés 'fito' d'un bais o d'un autre, amb una influéncia possibla del francés 'vite'. Dins las Valadas Occitanas, tanben dison 'fito'.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de junh 22.55h

JC Dourdet, ʇuǝɯɐןǝq ʇoʇ, interessant el que dieu.

a més del que diu l´emilio, com segurament sabeu el niçart (o l´occità) i el lígur comparteixen també l´adverbi delonga. Vol dir 'sempre', però al Vènet el significat és 'de seguida' (subtan). És curiós perquè en català antic "sempre" també tenia aquest significat 'de seguida'.

També en aquest cas tinc spam ;-)

http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2016/02/sempre-es-ara.html


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de junh 20.46h

per ço qu'es de la forma dau niçart vito vodrieu far un paralele emb lo genovès fito /'fi:tu/ que non pensi qu'es un francisme, emai pensant que lo genovès emb lo piemontes e l'italian an influençat la varietat niçarda.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de junh 21.06h

#14 Very interesting I say ! Mas comprene pas exactament si qu'es question de relevar lo vocabulari estrictament especific au lemosin o ben lo vocabulari especific au lemosin mas totparier comun emb l'auvernhat (o lo vivaro-aupenc) ? Ai dins l'idéia (per experiéncia) que l'i a en lemosin au mins tant de vocabulari comun emb lo nòrd-lengadocian (sarladés, brageiragués, nòrd-carcinòu) e mai emb lo nòrd-gascon qu'emb l'auvernhat, veire mai (afen, quò depend segur daus parlars lemosins mas... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de junh 19.34h

Bonjorn mercés de cooperar al lexic lemosin collaboratiu https://oc.wikipedia.org/wiki/Lexic_lemosin e auvernhathttps://oc.wikipedia.org/wiki/Lexic_auvernhat


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de junh 19.10h

En català hi trobeu :

Cuita

Ell anà on era el rei amb gran cuita

Cuitar

Cuita a vestir-te, que ja són les set
Cuitar el pas

Lleu

Lleu haurà acabat

Aviat

Ho diuen molt aviat que no pot ser

Demés,

Prompte, Promptament, Ràpid, Ràpidament


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de junh 18.59h

#8 Tot pareir en Auvèrnhe embé «tot belament» que de còps vòu dire «tot doçament»...


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de junh 18.58h

#8 Tot pareir en Auvèrnhe embé «tot belament» que de còps vòu dire «tot doçament»...


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de junh 16.14h

#8 Quauquaren mai enguera tant que l'i pense, se ditz en bas-lemosin (e en qqn luec segur) "cochar" coma verb(e) donc : "Cocha de garir" (Preissa-te de garir).

Quauquaren mai : Domergue, per te provar que sei pas tan desavenhe que zo creses maugrat que siá pas sovent d'acòrd coma te, podriàs far un article compte-rendut sus la question de la notacion lacunària (o pas ?) de l'accent grafic en lemosin en grafia classica segur (origina, evolucion, avenir possible) ? Mas per eschamnhar sus lo ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de junh 13.15h

#2 "Es pas absoludament segur que "de coita" e "coitosament" sián totalament absents del gascon." Soi pas absoludament segur d'aver agut l'impression d'una compreneson completa de çò que me semblèt legir. ;)


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 11
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions